El menologi (grec medieval: μηνολόγιον, minológion; ) o menologema (μηνολόγημα, minológima) fou una fórmula de datació emprada en determinats tipus de documents oficials de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí. com ara el prostagma i el sigíl·lion. Feia constar el mes i la indicció (però no el dia) del document i calia que el promulgador l'escrigués per la seva pròpia mà. Així doncs, en la pràctica funcionava com una signatura. La tinta vermella estava reservada per a l'emperador, mentre que el patriarca ecumènic de Constantinoble en podia fer servir de negra. Fins a finals del , quan hi havia coemperadors, l'únic que podia escriure el menologi amb tinta vermella era l'emperador de rang superior. Al , el metropolità de Tessalònica també usava tinta negra.
L'ús del menologi es remunta al regnat de Constantí IV Pogonat (r. 654-685) i fou abolit per Manuel II Paleòleg el 1394, quan manà afegir l'equivalent grec de lAnno Mundi a la data.
Els governants de l'Imperi Llatí, fundat el 1204 com a resultat de la Quarta Croada, feien servir un menologi híbrid en els seus documents llatins. Per exemple, el 5 d'agost del 1243, l'emperador llatí Balduí II autenticà una carta mitjançant una fórmula de datació escrita amb tinta vermella per la seva pròpia mà, però ometé la indicció i hi afegí lAnno Domini, el lloc de la signatura (Constantinoble i el seu any de regnat. L'Imperi de Nicea fou l'únic estat successor de l'Imperi Romà d'Orient on subsistí l'ús de l'autèntic menologi vermell dels emperadors.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Govern de l'Imperi Romà d'Orient