, conegut pel seu nom francès, Julien Sacaze, va ser un advocat, historiador i arqueòleg occità conegut per les seves investigacions epigràfiques de la regió dels Pirineus.
Biografia Va estudiar filosofia i teologia al seminari d'Issy-les-Moulineaux i dret a Tolosa de Llenguadoc. El 1872 va exercir com a advocat a la seva ciutat natal, Sent Gaudenç, on el 1877 va obtenir distincions com a secretari del Conseil de l'Ordre i el 1888 com a bâtonnier –una mena de degà del Col·legi d'Advocats. Va estudiar paleografia antiga a Roma i en va impartir un curs especial com a professor lliure a la Facultat de Lletres de Tolosa. El 1885 va ser membre fundador de la Société des études du Comminges i de la Revue des Pyrénées.
Julien Sacaze es va morir sobtadament de malaltia el 1889, a 42 anys. El 1922 es va fundar una societat científica a Banhèras de Luishon anomenada Académie Julien Sacaze en honor seu.
Contribucions Arqueologia Juntament amb l'historiador Édouard Piette, va dur a terme diverses excavacions arqueològiques als Pirineus. El 1875, tots dos van descobrir cromlecs al mont Espiau (a la vall del Larbost, prop de Vilhèra) i més tard van descobrir túmuls a l'altiplà de Lanamesa (1877–78), així com unes tombes d'incineració de principis de l'edat del ferro a la plana de la Rivière, al sud-oest de Sent Gaudenç. El 1879, tots dos van excavar un cementiri gal·loromà a Garin (Comenge).
Epigrafia Al llarg de la seva vida va publicar diverses obres històriques i epigràfiques relacionades amb els Pirineus, entre les quals L'épigraphie de Luchon (1880) i Les anciens dieux des Pyrénées (1885). Un cop mort, el 1892 es van publicar de forma pòstuma dues obres recopilatòries: Inscriptions antiques du Couserans i la considerada obra magna sobre el tema, Les inscriptions antiques des Pyrénées.
Enquesta Sacaze En el camp de la lingüística, com a corresponsal del Ministeri d'Educació Pública francès, el 1887 endegà el projecte d'una extensa enquesta lingüística, anomenada Enquête de linguistique et de toponymie des Pyrénées i coneguda popularment com a "Enquesta Sacaze", en què demanà als mestres de cada poble de tots els departaments francesos pirinencs, des d'Iparralde fins a la Catalunya Nord, de traduir dos textos francesos (les llegendes gascones de Tantugou i Barbazan) i la llista dels topònims més importants de la seva localitat al parlar local. Els milers de respostes que va obtenir, juntament amb l'estudi que en va publicar, es conserven a la Biblioteca de Tolosa.
Obres Atlas linguistique Basque-Français, 73 mapes La Montagne d'Espiaup, amb Édouard Piette. Extracte del Bulletin de la Société d'Anthropologie de Paris, 1877 Le culte des pierres dans le pays de Luchon, 1879 Épigraphie de Luchon, 1880 Les Anciens dieux des Pyrénées, nomenclature et distribution géographique. Extracte de la Revue de Comminges, 1885 Quelques faux dieux des Pyrénées, lectura feta a lAcadémie des Inscriptions et Belles-Lettres el 1884. Extracte de la Revue de Comminges, 1885 Histoire ancienne de Luchon : Luchon préhistorique et Luchon romain. Le Culte des pierres dans le pays de Luchon. Extracte de la Revue de Comminges, 1887 Inscriptions antiques des Pyrénées. Obra pòstuma (1892). Llegiu-lo en línia a Gallica: BnF Inscriptions antiques du Couserans. Obra pòstuma (1892) Les Tertres funéraires d'Avezac-Prat (Hautes-Pyrénées), amb Édouard Piette. Obra pòstuma (1899)
Referències
Vegeu també
Panteó pirinenc
Categoria:Arqueòlegs francesos Categoria:Epigrafistes Categoria:Historiadors francesos Categoria:Lingüistes occitans Categoria:Dialectòlegs Categoria:Advocats francesos Categoria:Persones de Sent Gaudenç Categoria:Morts a Tolosa de Llenguadoc Categoria:Filòlegs francesos Categoria:Nascuts el 1847