Basarab II va ser voivoda del Principat de Valàquia (1442-1443), i fill de Dan II de Valàquia. Basarab II va governar durant una època turbulenta a Valàquia, actual part de Romania, amb el seu govern enfrontat als seus rivals Vlad II Dracul i Mircea II. El seu regnat va ser extremadament curt, ja que durant aquest període només els més forts van poder retenir el domini sobre la regió durant un gran període de temps. Va assumir com a governant a l'agost de 1442, mantenint-ho sols fins a la tardor de 1443, quan Vlad Dracul ho va obligar a fugir.
Durant aquest temps, el poder de l'Imperi otomà es feia més fort cada any, convertint-los en una amenaça constant per a la independent Valàquia. Qualsevol que governés Valàquia no només havia de bregar amb els otomans, sinó també amb els conflictes interns de la seva pròpia gent. La política havia d'equilibrar-se entre mantenir bones relacions amb el Regne d'Hongria, que sovint eren necessaris com a poderosos aliats contra les invasions dels otomans, així com mantenir relacions almenys semi-amistoses amb els propis otomans.
En 1442, el noble hongarès Joan Hunyadi va derrotar els otomans en batalla i va col·locar Basarab II al poder, la qual cosa va obligar a Vlad Dracul i la seva família a fugir. Tot i això, l'any següent Vlad Dracul va recuperar el tron amb el suport otomà, sobre la base d'un nou tractat que tenia les condicions que fes un tribut anual, a més d'enviar cada any joves valacs a ser entrenats per al servei a l'exèrcit otomà. Per mostrar encara més la seva lleialtat, va enviar al sultà dos dels seus fills, Vlad Țepeș i Radu cel Frumos, com a ostatges. El més gran dels dos nens es convertiria en la inspiració de la novel·la Dràcula, de Bram Stoker. Basarab II no va ser assassinat per Vlad Dracul quan aquest últim va restaurar el seu govern, però, seria enterrat viu durant el segon regnat de Vlad Țepeș el 1458.
Referències
Categoria:Voivodes de Valàquia Categoria:Polítics romanesos