La Cova dels Trilobits, amb sis nivells arqueològics que van des del Mosterià fins al Neolític, té una estratigrafia de les més riques del jaciment d'Arcy. És la primera cova del departament de Yonne en què es va descobrir el Protosolutrià, un període desconegut abans a l'àrea.

Està catalogat com a Monument històric del 1992 ençà.

Situació miniatura|243x243px|Vuit cavitats agrupades al llarg d'aproximadament 70 m, de riu amunt a riu avall (O-E): Lleó, Llop, Bisó, Ren, Os, Trilobit, Hiena, Cavall La Cova dels Trilobits és a la Vall de Cure, aigües amunt d'Arcy-sur-Cure,, a uns 250 m aigües amunt de la Gran Cova, entre la Cova de la Hiena i la de l'Ós, que es troben a una altitud més baixa; un senzill tram de paret la separa de la Cova de l'Ós. al costat oest.

Descripció L'entrada a la cova es troba a uns 130 m d'altitud i el terra a uns 4,5 m per sobre del Riu Cure.. Parat en dona el terra a 3 m per sobre de la vall i a 5 m per damunt de l'estiatge..

El porxo fa 9 m × 9 m d'amplada i 6 m d'alçada.. Dues seccions de roca n'emmarquen l'entrada..

Arqueologia miniatura|Capes del farcimentDes d'una perspectiva arqueològica, els farciments són l'acumulació de dipòsits que formen el sòl que cobreix la roca subjacent; estan composts de capes de terra, grava i altres materials naturals. Poden contenir o no objectes de fabricació humana. La seua anàlisi paleopalinològica, iniciada per Arlette Leroi-Gourhan a la dècada dels 1950, és inestimable per a determinar les variacions climàtiques al llarg de la prehistòria. de la cova (Alexandre Parat, 1903) El farciment del porxo forma una de les estratigrafies més riques del jaciment d'Arcy.. Inclou els sis nivells arqueològics descrits per A. Parat, anotats de C1 a C6, que van des del Mosterià fins al Neolític..

La manca de cura adequada durant les excavacions anteriors ha destruït irreparablement la capa del Solutrià inferior (~ 24000 a 22000 abans del present),. cosa que és encara més lamentable tenint en compte que aquesta cova és la primera del departament on s'ha trobat aquesta cultura..

Châtelperronià La capa C1,. la primera dipositada sobre la roca subjacent, s'origina al riu. És feta d'arenes i al·luvions aportats per l'aigua corrent. Va acabar de dipositar-se al voltant del 33100 abans del present, abans del final de l'interestadial de Cottés..Per als interestadials de la glaciació de Würm (interestadial de Hengelo-les Cottés, interestadial d'Arcy, interestadial de Kesselt, interestadial de Paudorf, interestadial de Lascaux, interestadial de Bölling), vegeu l'article sobre aquesta glaciació, secció interestadial.

Châtelperronià - Aurinyacià El nivell inferior de la capa C2. inclou eines de sílex châtelperronianes unides amb fragments d'ossos de ren, os i hiena, pedres cremades i ossos calcinats;. aquest horitzó, que començà a dipositar-se al voltant del 36900 abans del present, al final de l'interstadial de Cottés,. és semblant al que s'ha assenyalat en IVb1 de la Cova de la Hiena.

El nivell superior de C2 conté eines d'os i sílex aurinyacià relacionades amb restes d'animals, sobretot rens, ossos i cérvols. L'argila que envolta els objectes està enrogida per la presència d'ocre.. Aquest horitzó és anàleg a l'aurinyacià de la Cova dels Rens i hauria començat a dipositar-se al voltant del 32900 abans del present, durant l'interstadial d'Arcy..

Gravetià La capa C3. és d'un roig intens, formant una mena de vernís amb reflexos metàl·lics sobre el sílex present. L'única excepció a aquesta coloració és al voltant de la gran llar de foc de 3 m × 6 m, situada cap a la part frontal de la cova; aquesta llar no es podia haver utilitzat durant massa temps perquè sols contenia unes poques pedres enrogides pel foc i sílex esquerdat i un centenar d'ossos.

En alguns llocs hi ha grans lloses que van caure del sostre, que investigadors anteriors a Parat van confondre amb el terra originari. (preservant així les capes anteriors). Conté restes de fogars, i sílex treballat del Gravetià (paleolític superior), amb fragments d'ossos d'animals, predominantment de ren.. També ha proporcionat ossos incisos i esculpits i gravats, i diversos tipus de pedres, incloent-hi manganés de tipus psilomelà, dos trossos de basalt i dues lloses de pissarra.. Aquest horitzó s'hauria dipositat durant l'interstadial de Kesselt, al voltant del 26100 abans del present. miniatura| El Gravetià de la Cova dels Trilobits l'identificà Parat,.Le Gravetià s'ha identificat en altres dues coves d'Arcy: la Gran cova (per D. Baffier) i la Cova dels Rens (per Leroi-Gourhan). que li va dedicar 11 pàgines en la seua descripció..

Les coves dels Rens. i dels Trilobits (nivells C3 i C4) han proporcionat una sèrie d'indústria òssia gravetiana (~ 33000 a 24000 BC) rara a la conca de París.

Les eines dominen els objectes de la Cova dels Trilobits, mentre que la Cova dels Rens conté més armes; la diferència es pot deure a diferents ocupacions en una i altra cova, o a l'habitatge en diferents períodes..

Tingueu en compte el "pal perforat" de la Cova dels Trilobits, una peça única feta de banya de ren que pertanyia a una femella o a un mascle jove, i la part recta de la qual està gravada.. Fotos d'os decorat amb la tècnica de Champlevé: p. 103. Al 2005, durant un examen exhaustiu, Danièle Molez hi va descobrir la figura d'un cèrvid.. miniatura| Dos altres objectes remarcables descoberts al s. XIX en aquesta cova és un fèmur de ren gravat amb una branca frondosa, un motiu extremament rar: gravats i altres expressions artístiques, preferiblement animals il·lustrats,.. i un rinoceront gravat en una placa de pissarra..

Possibles làmpades Raoul Daniel trobà a la capa 3 del Gravetià un fragment d'una galleda de pedra calcària (núm. 2 en la nomenclatura de Beaune 1987), amb unes dimensions externes de 115 mm × 76 mm i un gruix de 24 mm, i una conca natural de 102 mm × 53 mm, i una profunditat de 7,5 mm. S. de Beaune, que va fer un estudi exhaustiu de les làmpades prehistòriques conegudes, l'esmenta com una possible làmpada, malgrat que no de manera definitiva, perquè no es pogué analitzar el dipòsit negre de la cúpula. Aquesta peça es conserva al Museu d'Arqueologia Nacional.

Protosolutrià, Solutrià inferior C4. inclou una petita llar de foc i sílexs treballats del protosolutrià... Conté fragments d'os d'animals, sobretot de ren. Es creu que es va dipositar durant el període més fred del pleniglacial superior. El Solutrià inferior està representat a la cova amb eines d'os de la capa 4.

Magdalenià Les restes faunístiques de C5. (30 cm de gruix) són predominantment de rens i cavalls, associades amb sílex i ossos treballats que daten del Magdalenià. A. Ficatier hi va descobrir el bastó perforat el 1886; està gravat amb una figura d'un cérvol al llarg de l'os, descobert el 2005. Aquesta mateixa capa també proporcionà el fòssil de trilobit que donà nom a la cova, dos penjolls. La photo sur cette page montre la gravure de cervidé sur le fût du bois de cerf. i un escarabat caràbidDiversos autors citen aquest penjoll com un escarabat de joies (, i altres). D. Baffier l'identifica com un caràbid basant-se en el fet que els buprèstids tenen un cap més curt i compacte quan es veuen des de dalt. (veure ). en atzabeja (lignit fòssil),).. i una punta lítica de llança del tipus Lussac-Angles..

Neolític I C6. conté bocins de ceràmica neolítica..

Una característica distintiva de la indústria d'Arcy Seguint M. Chauvet, Henri Breuil remarca que a partir del període aurinyacià superior, les banyes de ren es tallaven en barres amb moviment d'anada i tornada d'un burí que traçava i després aprofundia solcs longitudinals; mentre que en altres jaciments coneguts com La Quina, o al nivell solutrià de Solutré els burins encara es manegen com a gúbies.És una de les setzeSetze de les cavitats, coves i galeria del jaciment d'Arcy han estat catalogades conjuntament com a Monument Històric des del 1992: Gran Cova, Refugi de la Perdiguera, Cova del Cavall, Cova de la Hiena, Cova dels Trilobits, Cova de l'Ós, Cova dels Rens i la Galeria Schoepflin, Cova del Bisó, Cova del Llop. Cova del Lleó, Cova de les Fades, Cova dels Dos Patis, Refugi Petit i Gran, Cova de les Goulettes. Veure cavitats, coves i galeries del jaciment d'Arcy registrades conjuntament com a Monument Històric, l'any 1992.

Notes

Referències (1903) .

Categoria:Jaciments del magdalenià Categoria:Borgonya Categoria:Coves de França Categoria:Jaciments prehistòrics d'Europa Categoria:Monuments històrics de Borgonya-Franc Comtat