Jean Laure Édouard Raymond Lizop, conegut com a ,, amb notes marginals del casament a Tolosa el 1905 i la defunció el 1969. va ser un professor d'història i geògraf occità. És conegut pels seus estudis de les restes aquitano-romanes de Sant Bertran de Comenge i els seus llibres històrics sobre les regions del Comenge i Coserans.
Biografia Professor al lycée Théophile-Gautier de Tarba, membre del moviment literari del Felibritge, va ser president de lEscolo deras Pireneos de Sent Gaudenç i membre actiu de la Société archéologique du Midi de la France de Tolosa.
El 1911, va ser l'últim receptor de lamarante d'or atorgada per l'Académie des Jeux floraux.
Defensor ferm del Regionalisme (un moviment que va reeixir durant la Segona Guerra Mundial, quan Pétain va aprovar una recomposició territorial basada en regions), va ser elegit majorau del Felibritge el 1935, succeint Bernard Sarrieu, de qui era un admirador devot. Lizop va donar suport a la Révolution nationale del Règim de Vichy.
Hi ha tres carrers a la rodalia de Tolosa que porten el seu nom: al barri de la Reynerie (Tolosa), a Muret i a Sent Gaudenç.
Publicacions
Referències
Categoria:Arqueòlegs francesos Categoria:Historiadors francesos Categoria:Geògrafs francesos Categoria:Professors a França Categoria:Felibres Categoria:Escriptors tolosans Categoria:Comenge Categoria:Morts el 1969 Categoria:Morts a Tolosa de Llenguadoc Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Científics de la regió d'Occitània Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1879