(Niqmadu II) fou el segon rei d'Ugarit, una antiga ciutat regne del nord-oest de Síria, que va regnar del c. 1350 al 1315 abans de la nostra era (o possiblement entre els 1380 i 1346 ae) en successió del seu pare Amitanru I. Va rebre el seu nom del governant amorrita Niqmadu I, per a enfortir els suposats orígens de la seua dinastia ugarítica en els amorrites.
Tot i que la data exacta del seu ascens al tron siga desconeguda, pot haver estat contemporani dels faraons Akhenaton IV i Tutankamon, i del rei hitita Subiluliuma I, de qui era vassall. Va tenir bones relacions amb Egipte i va reconéixer als amorreus la disputa sobre la regió de Xianu (Shiyannu) al començament del seu regnat. Va encomanar el Cicle de Baal sobre el déu Adu/Baal i va tenir un fill, Niqmepa.
En la EA 49 (EA d'El Amarna), sembla que va sol·licitar un metge i dos assessors del palau de "Cuxe", l'emissari egipci. Apareix en un vas sirià d'alabastre amb una dona amb vestit egipci, el nom del qual, si alguna vegada va ser registrat, no ha estat preservat. En el Cicle de Baal apareix com Nqmd. Va ser succeït breument pel seu fill Aralba.
Referències
Categoria:Ugarit Categoria:Reis Categoria:Biografies del segle XIV aC