Francisco Casimiro Pimentel de Quiñones y Benavides (Jabalquinto, 9 de març de 1653 - Madrid, 15 de gener de 1709), comte-duc de Benavente, comte de Mayorga, comte de Luna, marquès de Jabalquinto i marquès de Villa Real de Purullena, va ser un noble, polític i militar espanyol, gentilhome de cambra, sommelier de corps, membre de la Junta de Regència de Carles II i cavaller de l'Orde de Sant Miquel i de l'Esperit Sant.

Orígens Francisco Casimiro va passar els seus primers anys en Jabalquinto (Jaén). Va ser el segundogénito d'Antonio Alonso Pimentel i Herrera Zúñiga, comte-duc de Benavente, i d'Isabel Francisca de Benavides, marquesa de Jabalquinto. No obstant això, després de la defunció del seu germà major, Gaspar, en 1670 es va convertir en l'hereu del llinatge, convertint-se des de llavors en XI comte de Luna. Així mateix, a la mort del seu progenitor set anys més tard va heretar els títols i possessions d'aquest, destacant el comtat-ducat de Benavente.

Carrera política i militar A la fi de 1674 va ser nomenat gentilhome de cambra de la recentment establerta casa de Carles II, uns mesos abans que el monarca aconseguís la majoria d'edat. Aquesta dada revela la proximitat de l'en aquells dies comte de Lluna al jove rei, la qual seria una constant al llarg de tot el seu regnat. No sols això, perquè també va mantenir una estreta relació amb la primera esposa d'aquest, Maria Lluïsa d'Orleans, de la qual fins i tot va ser testimoni de les seves últimes voluntats el 12 de febrer de 1689.

La seva proximitat a la parella reial li va permetre obtenir una gran quantitat de gràcies i mercès, entre les quals sobresurten càrrecs com el de capital de la companyia de les guàrdies velles de Castella (1681). Així mateix, va ser un dels triats pel monarca per a acompanyar a Valladolid a la seva segona esposa, Marianna del Palatinat-Neuburg, a fi de confirmar les esponsalles. No obstant això, la seva relació amb la nova consort no va ser tan cordial com en temps de la seva predecessora, allunyant-se cada vegada més el comte-duc de l'anomenat partit imperial en la cort espanyola, capitanejat per ella.

Ara bé, la cúspide de la seva carrera cortesana va arribar a la mort de Gregorio de Silva y Mendoza, duc de Pastrana i de l'Infantado, reemplaçant-lo com a sommelier de corps de Carles II el 23 de setembre de 1693. El lideratge de la cambra del rei li va permetre introduir en la mateixa al seu fill i primogènit, Antonio Francisco Casimiro Alonso-Pimentel Vigil de Quiñones y Zúñiga, qui va ser nomenat gentilhome de cambra al novembre de 1697, assentant-se així una nova generació del llinatge dins del servei palatí.

Va exercir també com alcaide perpetu de Soria, cavaller de l'Orde de Sant Jaume des de 1693 i comanador de Corral de Almaguer en aquesta ordre. Es va mantenir pròxim a Carles II fins al moment de la seva mort, sent un dels set marmessors del seu testament, en el qual se'l va nomenar a més membre de la Junta de Regència, en representació dels grans, fins a l'arribada del nou rei. Pels seus serveis, Carles II li llegaria a més totes les joies i obres d'art que fins llavors decoraven la cambra real, que va incorporar a la seva dilatada col·lecció de pintures.

Felip V va continuar confiant en ell, designant-lo per a rebre l'homenatge dels Estats del Regne de Castella el dia en què va ser jurat rei d'Espanya. Pel seu suport en el conflicte successori, es va mantenir a més en el seu ofici de sommelier de Corps, sent un dels membres de la noblesa castellana més crítics amb la incorporació de criats francesos a les Cases Reials. Va acompanyar al nou sobirà en les campanyes de Catalunya (1701) i Itàlia (1702), entre altres, pels serveis de les quals Lluís XIV li va atorgar l'hàbit de les Ordes de Sant Miquel i de l'Esperit Sant el 1703.

Matrimoni i descendència Va contreure matrimoni en primeres núpcies amb María Antonia de Tassis Ladrón de Guevara (1638-1677), filla del marquès de Campo Real, a l'església de San Ginés de Madrid el 1670. Fruit d'aquest primer matrimoni van néixer Isabel, Catalina i Francisco Alonso Pimentel Vélez de Guevara, aquest últim XII comte de Luna, qui moriria infant el 1677.

Aquest mateix any va morir la seva esposa, per la qual cosa uns mesos després va contreure matrimoni en segones núpcies amb Manuela de Zúñiga Sotomayor y Mendoza, filla de Francisco López de Zúñiga y Mendoza, VII duc de Béjar, i de María Teresa Sarmiento de la Cerda. D'aquesta unió va néixer Antonio Francisco Casimiro Alonso-Pimentel Vigil de Quiñones y Zúñiga, qui a la mort del seu pare en 1709 va heretar els seus títols i senyorius. A més, la parella va tenir almenys altres dues filles, Manuela i María Teresa (1681-1701). Aquesta última, esposa del seu cosí germà, Juan Manuel López de Zúñiga y Castro, XI duc de Béjar, en 1700.

Aparentment, va tenir a més altres quatre fills naturals.

Referències

Bibliografia Archivo General de Palacio (AGP) . Patrimonio Nacional. Sección Personal

Categoria:Ducs d'Espanya Categoria:Cavallers de l'Orde de Sant Jaume Categoria:Comtes d'Espanya Categoria:Sommeliers de Corps Categoria:Morts el 1709 Categoria:Persones de la província de Jaén Categoria:Nascuts el 1653