Gregorio María Domingo Silva Mendoza y Sandoval (Pastrana, 24 d'abril de 1649 - Madrid, 10 de setembre de 1693), V duc de Pastrana, IX duc de l'Infantado, VII duc de Lerma, VI duc de Francavilla, V duc de Estremera, príncep de Éboli, príncep de Mélito, entre molts altres títols, va ser un noble, diplomàtic i polític espanyol.

Orígens Descendent de dos dels principals llinatges de l'aristocràcia espanyola, era fill de Rodrigo Díaz de Vivar de Silva y Mendoza, IV duc de Pastrana i de Catalina de Mendoza y Sandoval, VIII duquessa del Infantado.Gregorio de Silva y Mendoza. Fundación Casa Ducal de Medinaceli

A la mort del seu pare en 1675 va heretar el ducat de Pastrana. Onze anys més tard, a la defunció de la seva mare heretaria la casa del Infantado. Amb això, es consumava el pla ideat per la seva besàvia materna, Ana de Mendoza, VI duquessa del Infantado, i la seva àvia paterna, Leonor de Guzmán, III duquessa consort de Pastrana, d'unir les cases de Silva i Mendoza..

Carrera política Enfront del que s'ha defensat tradicionalment, Gregorio Mendoza y Sandoval va tenir una carrera política destacada en la cort espanyola durant el regnat de Carles II. Així mateix, va aconseguir teixir importants xarxes de patronatge que van arribar fins i tot als Països Baixos espanyols.

En 1674 va ser nomenat gentilhome de cambra, amb exercici, i esquivador major del rei. Càrrecs que testifiquen la seva pertinença al cercle de la reina Maria Anna d'Àustria en els últims anys de la regència. A poc a poc, es va anar guanyant la confiança del jove sobirà, arribat a ser una de les persones més pròximes a ell. Circumstància que seria hàbilment aprofitada per la reina governadora, qui el va convertir en el principal canal de comunicació amb el seu fill.

La seva proximitat a Carles II s'observa en alguns dels principals esdeveniments vinculats al regnat. En primer lloc, cal destacar que en 1677 va ser un dels cinc grans que va acompanyar al sobirà a Aragó, en una de les seves poques sortides del circuit madrileny de Reials Llocs. Així mateix, en 1679 va ser enviat a París, al costat dels seus germans Gaspar i José, per a portar a la nova reina, Maria Lluïsa d'Orleans, la joia nupcial, al costat d'un retrat de Carles II pintat per Carreño de Miranda. El duc de Pastrana va partir de Madrid el 30 de juliol fent la seva entrada oficial en la cort francesa el 14 de setembre portant el regal amb gran ostentació. Una descripció de l'època comenta al respecte:

Ara bé, la seva carrera cortesana va seguir molt vinculada al servei a les Cases Reials. Després de la renúncia del duc de Medinaceli al càrrec de sommelier de Corps, en 1687 va passar a exercir aquest càrrec, que portava amb si posar-se al capdavant de la cambra del rei, sent així una de les persones més pròximes al monarca en les seves dependències privades. Gràcies a això, aconsegueixo assegurar també per al seu primogènit, Juan de Dios Silva y Mendoza, el càrrec de gentilhome de cambra en 1690, donant així entrada el servei palatí a una nova generació de la seva família.

Exerceixo el càrrec vitalici de sommelier de corps fins a la seva mort el 10 de setembre de 1693, a conseqüència d'una epidèmia de febres. Poc abans del seu decés, Carles II el va nomenar membre del Consell d'Estat (1691) i cavaller de l'Orde del Toisó d'Or (1693). Va ser a més un gran aficionat a la pintura, mecenes del pintor Juan Carreño de Miranda, qui el va immortalitzar en el famós retrat que es conserva al Museu del Prado (v. 1679).

Matrimoni i fills Va contreure matrimoni a l'església de Santa María de la Almudena de Madrid el 15 d'agost de 1666 amb María de Haro y Guzmán (d'octubre de 1644 - 10 de febrer de 1693), filla de Luis de Haro, privat del rei Felip IV, i de Catalina Fernández de Córdova y Aragón. Com a dot matrimonial va rebre l'hàbit de la Orde de Sant Jaume i posteriorment l'encàrrec major de Castella d'aquesta.

D'aquest matrimoni van néixer: Juan de Dios Silva y Mendoza (c. 13 de novembre de 1672-9 de desembre de 1737) X duc del Infantado, VIII duc de Lerma, VI duc de Pastrana, etc. Manuel María de Silva y Mendoza (1677-1728), X comte de Galve, casat amb María Teresa Álvarez de Toledo y Haro, i pare de Fernando de Silva y Álvarez de Toledo Luisa de Silva Mendoza y d'Haro (1670-1722), casada al setembre de 1687 amb Manuel Alonso Pérez de Guzmán el Bueno, XII duc de Medina Sidonia. María Teresa de Silva y Méndez d'Haro, monja.

Notes

Enllaços externs

Categoria:Ducs d'Espanya Categoria:Diplomàtics espanyols Categoria:Cavallers de l'Orde de Sant Jaume Categoria:Marquesos Categoria:Sommeliers de Corps Categoria:Morts el 1693 Categoria:Persones de la província de Guadalajara Categoria:Nascuts el 1649