fou un astrònom estatunidenc. És el descobridor de quatre llunes de Júpiter, a més d'un parell d'asteroides. Va ser editor en cap de la revista d'astronomia Publications of the Astronomical Society of the Pacific de 1943 a 1953.
Biografia Nicholson va néixer a Springfield, i es va criar en zones rurals del seu estat natal. Va ser educat a la Universitat de Drake, on es va interessar per l'astronomia.
El 1914, a lObservatori Lick de la Universitat de Califòrnia, en observar la llavors recent descoberta lluna de Júpiter Pasífae, en va descobrir una de nova, Sinope, l'òrbita de la qual va calcular per a la seva tesi doctoral el 1915.
Va passar gran part de la seva carrera a l'Observatori de Mount Wilson, on va descobrir tres llunes jovianes més: Lisitea i Carme el 1938 i Anance el 1951, així com l'asteroide troià (1647) Menelau. També va calcular les òrbites de diversos cometes i de Plutó.
Sinope, Lisitea, Carme i Anance van ser designats simplement com a 'Júpiter IX', 'Júpiter X', 'Júpiter XI' i 'Júpiter XII'. No se'ls va donar el seu nom actual fins al 1975. El mateix Nicholson es va negar a proposar noms.Seth Barnes Nicholson, The Satellites of Jupiter.
Al Mont Wilson, la seva principal assignació estava relacionada amb l'observació de l'activitat solar i va produir durant dècades informes anuals sobre l'activitat de les taques solars. També va realitzar una sèrie d'expedicions d'observació d'eclipsis per mesurar la brillantor i la temperatura de la corona solar.
A principis de la dècada de 1920, amb Edison Pettit, va realitzar les primeres observacions sistemàtiques de la radiació infraroja d'objectes celestes. Van utilitzar un termoparell de buit per mesurar la radiació infraroja, calculant la temperatura de la Lluna. Això el va portar a plantejar la teoria que la Lluna estava coberta amb una fina capa de pols que actuava com a aïllant i també els planetes, les taques solars i les estrelles. Els seus mesuraments de temperatura de les gegants vermelles properes van conduir a algunes de les primeres determinacions de diàmetres estel·lars.
Nicholson, juntament amb l'astrònom George Ellery Hale, van formular la 'llei de Hale-Nicholson' referent a la polaritat magnètica de les taques solars.Astrophysics of the sun, Harold Zirin, Cambridge University Press, 1988, p.307; http://adsabs.harvard.edu/abs/1988assu.book.....ZJudit M. Pap, Peter A. Fox, "Solar variability and its effects on climate", Volume 141 of Geophysical monograph, American Geophysical Union, publ. American Geophysical Union, 2004, ISBN 0875904068, 9780875904061, length 366 pages, page 51.
Del 1943 al 1955 va ser editor de les Publicacions de la Societat Astronòmica del Pacífic, de la qual també va ser dues vegades president.
Va morir a Los Angeles.
Referències
Categoria:Astrònoms estatunidencs Categoria:Morts el 1963 Categoria:Alumnes de la Universitat Drake Categoria:Científics d'Illinois Categoria:Persones de Springfield (Illinois) Categoria:Nascuts el 1891