Les relacions entre Afganistan i Iran s'establiren al 1935, durant el regnat del rei Zahir Shah i la dinastia Pahlevi de Pèrsia. Afganistan i Iran comparteixen llengua, cultura i història. No obstant això, les relacions entre els dos estats van ser afectades negativament per qüestions relatives a la Guerra de 1978 (o siga, els mujahidins, els refugiats afganesos, el Talibà i les ocasionals escaramusses de frontera), incloent-hi l'aigua, la creixent influència dels Estats Units en Afganistan, contraband i l'execució de milers de presoners afganesos a Iran.What Iran and Pakistan Want from the Afghans: Water - Time .
Relacions diplomàtiques Afganistan va signar un tractat d'amistat amb l'Iran el 1921, quan l'estat era governat pel rei Amanullah Khan i Iran encara estava sota la dinastia Qajar. Abans del 1979, l'any de la Revolució iraniana i Afganistan fou envaït per la Unió Soviètica, la qüestió dels drets de les aigües del riu Helmand foren un afer de gran importància entre tots dos. Les disputes per l'aigua de Helmand són observades el 1870, novament després que el riu canviàs de curs el 1896. El 1939, els reis dels dos estats van signar un acord per a compartir els drets d'aigua, que mai no es ratificà; això es va repetir el 1973 amb un tractat entre els primers ministres dels dos estats, i novament no el van pas ratificar.
Després del 1979 El desembre del 1979, la Unió Soviètica envià prop de 100.000 tropes a la República Democràtica de l'Afganistan per a enderrocar Hafizullah Amin, i entrà en conflicte amb la insurgència mujahidí de tot l'estat. Els mujahidins eren formats per grups entrenats per Pakistan i Iran. Les relacions entre Afganistan i Iran ràpidament es van deteriorar. Durant el mateix any, el president Zulfiqar Ali Bhutto fou executat en el veí Pakistan i Mohammad Reza Pahlavi fou enderrocat per la Revolució iraniana. El consolat iranià d'Herat va ser tancat, així com el consolat afganés de Mashhad. El 1985, Iran va demanar que grups xiïtes afganesos s'unissen i es rebel·lassen a Afganistan. Iran va recolzar la causa dels rebels mujahidins i va subministrar assistència als que prometessen lleialtat a la Revolució iraniana.
Llavors, més d'un milió de refugiats afganesos van ser autoritzats a entrar a Iran. Alguns van començar a ser discriminats, perseguits, torturats i executats a la forca. Després del govern Talibà i el seu tractament cruel a les minories afganeses, Iran va intensificar l'assistència a l'Aliança del Nord. Les relacions amb el Talibà es deterioraren encara més el 1998, després que les forces del Talibà prenguessen el consolat iranià al nord de Mazar-e Xarif i executaren diplomàtics iranians. Iran gairebé va entrar en guerra amb el Talibà, però la intervenció del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i dels Estats Units ho va impedir.
El 2001, després de la invasió de l'Afganistan per Occident i la caiguda del govern Talibà, les relacions bilaterals milloraren. Des del final del 2001, el nou govern afganés amb Hamid Karzai va procurar tenir relacions cordials amb Iran i Estats Units, perquè les relacions tibants entre Estats Units i Iran havien crescut a causa de les objeccions nord-americanes al programa nuclear iranià. Iran fou un factor fonamental per a la caiguda del Talibà i, des de llavors, ajudà a recuperar l'economia i les infraestructures d'Afganistan. Va ser reoberta l'ambaixada iraniana a Kabul i els seus consolats associats en altres ciutats afganeses. Mentrestant, Iran va ajudar en la reconstrucció d'Afganistan. La majoria del seu ajut pretén el desenvolupament de les comunitats xiïtes afganeses, en especial els hazares i Kizilbaix.
A més dels legisladors afganesos, els dirigents dels Estats Units i molts oficials de l'OTAN també creien que l'Iran s'estava immiscint en Afganistan per un joc doble. Iran generalment nega aquestes acusacions. Durant anys, molts alts oficials de la ISAF i altres han acusat Iran d'abastir i entrenar els insurgents talibans.Iranian weapons cache found in Afghanistan: US, september 10, 2009.
Comerç bilateral miniatura|Carretera Delaram-Zaranj de Zarang, província de Nimruz, Afganistan, prop de la frontera amb Iran El comerç entre els dos estats va augmentar des de l'esfondrada del govern Taliban a la fi de 2001. Iran i Afganistan planegen la construcció d'una nova línia ferroviària que unirà Mashad amb Herat. El 2009, Iran fou un dels majors inversors a l'Afganistan, sobretot en la construcció de carreteres i ponts, així com en agricultura i cura de salut.
D'acord amb el president de la Cambra de Comerç i Indústria d'Afganistan, les exportacions iranianes a Afganistan el 2008 foren de 800 milions de dòlars. L'agència IRNA cità Mohammad Qorban Haqju, que afirmava que Iran havia importat 4 milions de dòlars de productes com ara fruites fresques i seques, minerals, pedres precioses, i espècies provinents d'Afganistan. Segons ell, Iran havia exportat productes de petroli, ciment, material de construcció, catifes, electrodomèstics, i detergents. Iran havia importat nous, catifes, productes agrícoles i artesania de l'Afganistan. Afganistan importa el 90% de les seues necessitats, excepte productes agrícoles.
L'Afganistan és un dels principals productors d'opi. Produeix el 90% de l'heroïna del món. Alguns d'aquests medicaments passen com a contraban per Iran i d'allà a països europeus.
Referències
Categoria:Afganistan Categoria:Iran