Revisió de sistemes és una tècnica d'anamnesi utilitzada pels professionals sanitaris per interrogar de manera ordenada els sistemes orgànics i detectar símptomes que el pacient presenta o ha presentat. També es pot anomenar interrogatori per sistemes, consulta de sistemes o, en la literatura mèdica en anglès, review of systems (ROS). Forma part de la història clínica i se centra principalment en informació subjectiva comunicada pel pacient, a diferència de l'exploració física, que recull signes observats o mesurats pel professional.
La revisió de sistemes no és una prova diagnòstica, sinó una manera d'organitzar preguntes clíniques. Pot ajudar a completar el relat de la malaltia actual, a identificar manifestacions no esmentades espontàniament, a orientar el diagnòstic diferencial i a decidir quins aspectes de l'exploració o quines proves complementàries són pertinents. En alguns contextos, sobretot en la documentació sanitària dels Estats Units, també ha tingut una funció administrativa en la classificació de serveis d'avaluació i gestió; aquesta funció, però, s'ha modificat en les guies recents, que donen més pes a la presa de decisions mèdiques i al temps que no pas al recompte mecànic de sistemes revisats.
Definició i objectius Una revisió de sistemes és una llista estructurada de preguntes agrupades per sistemes o àrees corporals. El seu objectiu és detectar símptomes actuals o passats que poden tenir relació directa amb el motiu de consulta o que poden revelar problemes de salut concomitants. A diferència d'una entrevista completament lliure, ofereix una pauta perquè el professional no oblidi àrees importants; tanmateix, no hauria d'aplicar-se com una llista rígida i idèntica en tots els pacients, perquè les preguntes han de dependre del context clínic, l'edat, els factors de risc, els símptomes principals i la situació assistencial.
Els objectius habituals són: completar la informació obtinguda durant la història de la malaltia actual; identificar símptomes positius, símptomes absents però clínicament rellevants i senyals d'alarma; detectar afectació de múltiples sistemes en malalties sistèmiques, infeccioses, endocrines, reumatològiques, neurològiques o neoplàstiques; orientar l'exploració física i les proves complementàries; facilitar una documentació clínica clara i útil per a la continuïtat assistencial.
La revisió de sistemes és especialment útil quan els símptomes inicials són inespecífics, com febre, fatiga, pèrdua de pes, dolor generalitzat, mareig o malestar, o quan una malaltia pot manifestar-se fora del sistema aparentment afectat. En neurologia, per exemple, s'ha proposat un enfocament per sistemes per diferenciar formes de parkinsonisme atípic quan no hi ha proves diagnòstiques definitives i els signes es distribueixen en àrees motores, autonòmiques, cognitives i sistèmiques.
Lloc dins la història clínica En una història clínica completa, la revisió de sistemes se situa habitualment després del motiu de consulta i de la història de la malaltia actual, i abans o al costat dels antecedents personals, familiars i socials. La història de la malaltia actual descriu el problema principal amb detall —inici, evolució, localització, intensitat, factors agreujants o alleujadors i símptomes associats—, mentre que la revisió de sistemes explora de manera més sistemàtica altres manifestacions que podrien no haver aparegut en el relat inicial.
La distinció entre símptomes, signes i antecedents és important. La revisió de sistemes recull sobretot símptomes declarats pel pacient, com dolor, dispnea, nàusees, canvis visuals o parestèsies. L'exploració física, en canvi, documenta troballes observables o mesurables, com temperatura, freqüència cardíaca, edema, reflexos o lesions cutànies. Els antecedents personals i familiars recullen diagnòstics previs, intervencions, medicació, al·lèrgies, factors hereditaris i circumstàncies socials que poden modificar el risc o la interpretació dels símptomes.
La revisió de sistemes s'ha de fer amb preguntes comprensibles i adaptades al pacient. En persones grans, pacients amb deteriorament cognitiu, barreres lingüístiques, discapacitat comunicativa o malaltia aguda, pot ser necessari obtenir informació d'un cuidador, familiar o registre clínic, sempre respectant la confidencialitat i la capacitat de decisió del pacient.
Abast i modalitats No hi ha una única classificació universal. Les guies històriques de documentació de Medicare als Estats Units distingien tres graus de revisió de sistemes: una revisió pertinent al problema, centrada en el sistema relacionat amb el motiu de consulta; una revisió ampliada, que incloïa entre dos i nou sistemes; i una revisió completa, que revisava deu sistemes o més. Aquesta classificació és útil per entendre l'origen de moltes plantilles clíniques, però no s'ha d'interpretar com una norma clínica universal.
Des de les revisions de les guies d'avaluació i gestió, la selecció del nivell de molts serveis mèdics als Estats Units es basa principalment en la presa de decisions mèdiques o en el temps total del professional, i no en el nombre de sistemes revisats. Les guies actuals indiquen que la història i l'exploració han de ser "mèdicament apropiades" i que la seva extensió depèn del criteri del professional i de la naturalesa del problema. Per això, en la pràctica clínica moderna es recomana evitar l'allargament artificial de la revisió de sistemes si no aporta informació útil per al pacient.
Segons l'objectiu, la revisió pot ser: dirigida al problema: explora els sistemes més relacionats amb la queixa principal; per exemple, en dolor toràcic pot incloure cardiovascular, respiratori, gastrointestinal i musculoesquelètic; ampliada o selectiva: afegeix sistemes segons factors de risc, edat, medicació, antecedents o context; completa: revisa sistemes de manera extensa, habitualment en primeres visites complexes, ingressos hospitalaris, símptomes inespecífics o malalties multisistèmiques.
Mètode La revisió de sistemes s'inicia sovint després d'una entrevista oberta. Un cop el pacient ha explicat el motiu de consulta, el professional pot introduir-la amb una frase breu, per exemple: "Ara li faré algunes preguntes sobre altres parts del cos per comprovar si hi ha símptomes relacionats". Les preguntes poden formular-se de cap a peus o agrupades per sistemes orgànics.
Una resposta positiva no s'hauria de quedar com una simple casella marcada. Si el pacient respon que té dolor toràcic, dispnea, febre, pèrdua de pes, sang a l'orina o alteracions neurològiques, cal ampliar la pregunta per concretar inici, durada, freqüència, intensitat, factors desencadenants, símptomes associats i impacte funcional. De la mateixa manera, una resposta negativa pot ser important si és pertinent per descartar possibilitats diagnòstiques, però no és útil acumular negatives irrellevants.
Una revisió adequada depèn de l'entorn. En urgències o en un pacient inestable pot ser breu i centrada en símptomes crítics; en una visita preventiva o una primera valoració hospitalària pot ser més àmplia; en telemedicina o en consultes amb qüestionaris previs, el professional ha de revisar les respostes, confirmar punts rellevants i evitar copiar informació no verificada.
Sistemes habituals Les categories varien segons la font i l'especialitat. Les guies de documentació de Medicare reconeixien catorze sistemes: constitucional, ulls, orelles/nas/boca/gola, cardiovascular, respiratori, gastrointestinal, genitourinari, musculoesquelètic, tegumentari o mama, neurològic, psiquiàtric, endocrí, hematològic/limfàtic i al·lèrgic/immunològic. La taula següent resumeix exemples de símptomes que poden explorar-se; no és una llista exhaustiva ni substitueix el judici clínic.
Sistema o àrea Exemples de símptomes o preguntes habituals Constitucional o general Febre, calfreds, sudoració nocturna, fatiga, malestar, pèrdua o guany de pes no intencionat, canvis en la gana, intolerància general a l'esforç. Ulls Canvis de visió, visió doble, dolor ocular, fotofòbia, pèrdua sobtada de visió, escotomes, mosques volants o sensació de cortina visual. Orelles, nas, boca i gola Hipoacúsia, otàlgia, acúfens, rinorrea, epistaxi, congestió nasal, dolor sinusal, mal de coll, disfonia, disfàgia, odinofàgia, sagnat gingival o dolor dental. Cardiovascular Dolor o pressió toràcica, palpitacions, síncope o presíncope, dispnea d'esforç, ortopnea, dispnea paroxística nocturna, edema, claudicació o intolerància a l'exercici. Respiratori Tos, expectoració, sibilàncies, dispnea, hemoptisi, dolor pleurític, infeccions respiratòries recurrents o limitació de l'activitat per símptomes respiratoris. Gastrointestinal Dolor abdominal, nàusees, vòmits, reflux, dispèpsia, distensió, diarrea, restrenyiment, melena, hematoquèzia, hematèmesi, disfàgia, pèrdua de gana o canvis en l'hàbit intestinal. Genitourinari i reproductiu Disúria, urgència, freqüència urinària, nictúria, hematúria, incontinència, retenció, dolor pèlvic, secreció genital, alteracions menstruals, dolor menstrual, sagnat anormal, disfunció erèctil o canvis de libido. Musculoesquelètic Dolor articular o muscular, rigidesa matinal, inflamació articular, limitació del moviment, debilitat funcional, dolor d'esquena, inestabilitat, crepitació o dificultat per caminar. Pell, teguments i mama Erupcions, prurit, sequedat, canvis de coloració, lesions noves, ferides, úlceres, nòduls, canvis en pigues, dolor mamari, massa mamària o secreció pel mugró. Neurològic Cefalea, mareig, vertigen, convulsions, pèrdua de consciència, debilitat, entumiment, parestèsies, tremolor, alteracions de la marxa, problemes de parla, visió o coordinació, i alteracions esfinterianes. Psiquiàtric Ànim depressiu, ansietat, irritabilitat, alteracions del son, anhedonia, dificultat de concentració, pensaments autolesius, episodis de mania, al·lucinacions o canvis rellevants de conducta. Endocrí Intolerància al fred o a la calor, set excessiva, poliúria, polifàgia, canvis ponderals, tremolor, sudoració, palpitacions, alteracions menstruals, canvis de cabell o pell i símptomes d'hipoglucèmia. Hematològic i limfàtic Hematomes fàcils, sagnat prolongat, petèquies, pal·lidesa, adenopaties, infeccions recurrents, antecedents de transfusió o reaccions a anticoagulants i antiagregants. Al·lèrgic i immunològic Urticària, prurit, angioedema, rinitis al·lèrgica, anafilaxi, reaccions a medicaments, aliments o picades, infeccions repetides o símptomes relacionats amb exposicions ambientals.
Utilitat clínica La revisió de sistemes pot aportar informació que modifica la hipòtesi inicial. Un pacient que consulta per dolor musculoesquelètic però també presenta febre, pèrdua de pes o antecedents de càncer pot requerir una valoració diferent d'un pacient amb dolor mecànic sense símptomes sistèmics. De manera semblant, la presència de dispnea, síncope, dolor toràcic o símptomes neurològics pot canviar la prioritat assistencial.
També pot ser útil per reconèixer patrons multisistèmics. Malalties endocrines, autoimmunes, infeccioses, neurològiques, hematològiques o neoplàstiques poden manifestar-se amb combinacions de símptomes en sistemes aparentment separats. La revisió ordenada facilita que aquests patrons siguin detectats, sobretot quan el pacient no relaciona determinats símptomes amb el motiu de consulta.
En la continuïtat assistencial, documentar símptomes positius i negatius pertinents ajuda altres professionals a entendre què s'ha explorat verbalment i quines manifestacions estaven presents o absents en un moment concret. Les guies de documentació clínica destaquen que el registre mèdic ha de facilitar l'avaluació, el pla de tractament, el seguiment i la comunicació entre professionals.
Limitacions i riscos