L'Observatori de Bordeus és un observatori astronòmic afiliat a la Universitat de Bordeus. Construït a Hloirac, França, el 1893, les seves lents estaven enfocades entre +11 i +17 graus de declinació. Fins al 1970 havia fet més de 4.000 plaques fotogràfiques. L'Observatori de Bordeus acull una gran col·lecció d'instruments i arxius de més d'un segle d'activitats astronòmiques. Fins al 2016 es va utilitzar activament fins que la institució es va traslladar a una nova ubicació a la universitat.
Primeres passes A finals del segle XVIII es va intentar establir l'Observatori de Bordeus després del Trànsit de Venus. Això va portar a reservar una casa com a Observatori de Bordeus, però no estava equipada amb cap instrument. Tot i que no es va establir realment, va portar la bandera del desig d'un veritable observatori a la zona durant un segle. Finalment, el 1876 es va arribar a un acord entre el Govern i la ciutat per establir un observatori real. El Govern intentava executar una agenda nacional d'augment de l'educació, i això coincidia amb el desig de la ciutat d'un Observatori; Bordeus va contribuir amb 100.000 francs per a la seva fundació.
Va ser fundada el 1879 en un turó amb vistes al riu Garona.
L'observatori de Bordeus es va establir a finals de la dècada de 1870, i un dels seus primers instruments va ser un cercle de meridià. L'instrument va ser construït per Eichens amb un objectiu de vidre de 19 cm de Henry. També, un refractor muntat a l'equador (lent de vidre) amb lent de 38 cm. L'objectiu va ser fabricat per Merz, i el muntatge per Gautier i Eichens. També un astrògraf d'obertura de 13 polzades (32 cm) en suport del projecte Carte du Ciel.
En la seva fundació, l'observatori tenia les següents àrees d'estudi:
Observacions magnètiques i meteorològiques Observacions de meridians (això tenia a veure principalment amb posicions d'estrelles) Observacions equatorials— observacions amb telescopis com cometes, asteroides, llunes del Sistema Solar i estrelles Càlculs — com per a publicacions de catàlegs meteorològics
Els primers treballs amb el Meridià incloïen actualitzacions al catàleg d'estels Argelander-Öltzen.
Segle XX A finals del segle XX, l'Observatori de Bordeus es va iniciar al camp de la radioastronomia. El 1967 es va iniciar la construcció de l'interferòmetre d'ona mil·limètrica, conjuntament amb altres.
Entre 1983 i 1988, el cercle de meridià automàtic de l'Observatori de Bordeus es va utilitzar per donar suport a l'observatori espacial d'Hipparcos. L'èxit d'aquella missió espacial va ser un factor decisiu que va portar a la desaparició de la utilitat dels cercles meridians automàtics, a causa de l'extrema precisió aconseguida per Hipparcos en aquell període.
El 1990 es va establir un radiòmetre de microones per mesurar l'ozó a l'Observatori.
El 1999, l'Observatori de Bordeus es va convertir en un lloc per a l'IVS.
Segle XXI A principis del continuava sent la seu del Laboratori d'Astrofísica de Bordeus, però aquesta institució planejava traslladar-se fora del lloc.
El 2016, un astrònom de l'Observatori de Bordeus va assenyalar un possible mecanisme de formació per al 'Planeta Nou', un planeta hipotetitzat més enllà del cinturó de Kuiper als anys 2010. En una simulació de la formació del sistema solar, van suggerir que podria ser un element de construcció residual d'una època anterior.
Com a institució, l'Observatori de Bordeus es va convertir en l'Observatoire Aquitain des Sciences de l'Univers (OASU). El 2016, el personal es va traslladar de les instal·lacions de Floirac a un nou edifici a la Universitat de Bordeus a Pessac.
Referències
Bordeus