Jagaddala Mahavihara (fl. finals del segle XI - mitjan s. XII) fou un monestir budista i seu d'aprenentatge de Varendra, una unitat geogràfica del nord de Bengala, a Bangladesh. El fundaren els reis posteriors de la dinastia Pala, segurament Ramapala (c. 1077-1120), molt probablement en un indret a prop de l'actual poble de Jagdal a Dhamoirhat Upazila, al nord-oest Bangladesh, a la frontera amb l'Índia, a prop de Paharapur. En alguns textos també apareix amb el nom de Jaggadala.
Ubicació Poc se sap sobre Jagaddala en comparança amb els altres mahavihara de l'època. Durant molts anys no se'n va poder determinar la ubicació. A. K. M. Zakaria va inspeccionar cinc indrets probables, tots anomenats Jagdal o Jagadal, a la regió de Rajshahi-Dhamoirhat: a Panchagarh (zila); a Haripur de Thakurgaon; a Bochaganj de Dinajpur; a Dhamoirhat de Naogaon, a Bamangola, a l'Índia. D'aquestes, només unes ruïnes antigues importants eren a prop de Jagdal, al districte de Naogaon. Les excavacions sota els auspicis de la UNESCO durant l'última dècada han establert el jaciment com un monestir budista.
Història Fundació Un gran nombre de monestirs o vihara es van establir a l'antiga Bengala i Magadha durant els quatre segles de domini de l'Imperi pala al nord-est de l'Índia (756-1174). Es diu que Dharmapala (781-821) va fundar 50 vihara, inclosa Vikramashila, la principal universitat de l'època. Jaggadala fou fundada cap al final de la dinastia Pala, segurament per Ramapala (c. 1077-1120). Segons fonts tibetanes, en destacar cinc grans mahavihara: Vikramashila; Nalanda, Somapura Mahavihara, Odantapuri i Jagaddala. Els cinc monestirs formaven una xarxa; "tots ells estaven sota supervisió estatal" i existia "un sistema de coordinació entre ells...". Sembla que les diferents seus d'aprenentatge budista que funcionaven a l'est de l'Índia sota els Pala eren considerades com "una xarxa, un grup interconnectat d'institucions" i era habitual que els grans acadèmics passassen d'una posició a una altra entre elles.
Jagaddala s'especialitzà en budisme Vajrayana. Una gran quantitat de textos que apareixerien més tard en el Kangyur i Tengyur foren composts o copiats a Jagadala. És probable que l'antologia de versos sànscrits més antiga datada, el Subhāṣitaratnakoṣa, fos compilada per Vidyakara a Jaggadala cap a finals del segle XI o principis del XII.
Abandó Es diu que Śakyaśrībhadra, un erudit de Caixmir, fou el darrer abat de Nalanda Mahavihara i instrument en la transmissió del budisme al Tibet, va fugir allà al 1204 des de Jagaddala quan les incursions musulmanes semblaven imminents. L'historiador Sukumar Dutt situa la destrucció final de Jagaddala al 1207; en qualsevol cas, sembla haver estat el darrer mahavihara a ser envaït.
Excavació i estatus de la UNESCO El 1999, Jagaddala fou presentat com a jaciment provisional per a incloure'l en la llista de llocs de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Aquest informa que les excavacions han revelat "un extens monticle, de 105 metres de llarg per 85 metres d'ample, que representa les restes arqueològiques d'un monestir budista... les troballes inclouen plaques de terracota, rajoles ornamentals, claus, un lingot d'or i tres imatges de pedra de deïtats".
Referències
Categoria:Edificis de Bangladesh Categoria:Temples budistes