Can Portabella era un recinte fabril al barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, del que només es conserva només el xalet conegut com la casa de l'Amo, transformat en casal de barri, i la xemeneia, situada al costat oposat de la plaça del mateix nom.
Història Cap al 1850, l'adober Josep Ancío va adquirir uns terrenys a la vora del Rec Comtal, on va establir la seva indústria, que seria coneguda amb el nom popular d'«El Verdet» per la presència d'algues als seus tres nocs, i el 1862 comptava amb un capital de 10.000 pessetes pessetes i donava feina a 4 operaris. Va morir a finals de la dècada i la seva vídua Maria Maurí i Maurí es va casar amb el també adober Josep Suñé i Rovira, que el novembre del 1871 ampliaria les instal·lacions amb la compra d'una finca als germans Ylla i Vidal.
El novembre del 1874, l'industrial manresà Manuel Portabella i Cantarell els va permutar una part dels terrenys, on faria construir una fàbrica destinada a la filatura i teixidura de lli sota la raó social Manuel Portabella i Fill i Cia. El 16 de juliol del 1884, la societat es va fusionar amb Camil Fabra i Cia, amb fàbriques a Sant Andreu (Vapor del Fil) i La Sagrera («La Xarxa»), per a constituir la societat anònima Successora de Fabra i Portabella, amb un capital de 3 milions de pessetes i Camil Fabra com a president, Manuel Portabella com a vicepresident, Josep Portabella i Cots com a director gerent, i Ferran Fabra i Puig com vice-gerent. Tanmateix, la fàbrica de la carretera de Santa Coloma (actual carrer de Virgili) va quedar-ne al marge, segurament perquè l'objectiu dels Portabella era vendre-la.
El 1888, van signar un acord de no competència amb la Société Lainière Barcelonnaise, constituïda a Brussel·les el 8 de juliol del 1886, pel qual aquests es comprometien a no treballar-hi el fil i, finalment, l'escriptura de venda es va signar el 24 d'agost del 1891 per 250.000 pessetes, 50.000 al comptat i la resta en quatre terminis anuals. El 1894 eren acabades les noves instal·lacions, annexes a l'antiga fàbrica dels Portabella, de planta baixa i pis. La fàbrica, dedicada a la confecció de blondes, filats i teixits de llana, seria coneguda popularment com «els alemanys», en al·lusió (tot i que errònia) a la nacionalitat de l'empresa.
El 1931, s'hi van ampliar les instal·lacions amb la construcció de tres noves naus, destinades tant a espais de producció com a vestuaris i menjadors per als treballadors. El permís d'obres fou atorgat tres anys més tard a precari, ja que el 1925 es va aprovar el projecte d'alineacions de la Riera d'Horta i la seva adequació al carrer de Virgili. El 1943, un cop acabada la Guerra Civil, s'hi feren noves construccions.
El novembre del 1953, l'empresa es va adaptar a la llei de societats anònimes de 1951, castellanitzant-ne el nom a Sociedad lanera Barcelonesa SA i traslladant-se la seu a Madrid. El 5 de juliol i el 3 de setembre del 1979, dues reunions de la junta d'accionistes van acordar-ne la dissolució i la venda dels actius a la societat madrilenya Hijos de Sabino Santos SA, que llogarien l'espai a a diverses petites i mitjanes empreses.
El 1995 va començar l'enderrocament d'algunes de les naus del recinte, afectat per la perllongació del carrer del Pare Manyanet, al mateix temps que s'aprovava la modificació del Pla General Metropolità del sector Sant Andreu-Sagrera (1996), impulsada pel regidor Antoni Santiburcio, que es va instal·lar al costat de Can Portabella en arribar a la ciutat des de la seva Jaén natal. La finca industrial i altres set casetes del carrer de Virgili van ser incloses al PERI del sector de Can Portabella (2002), que hi preveia la construcció de 299 habitatges.
El recinte fabril va ser enderrocat el 2006, i la rehabilitació del xalet com a casal ha estat projectada per l'arquitecte Josep Bunyesc (2015).
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Vapor del Fil Fàbrica dels Panyos
Portabella Portabella Categoria:Edificis de Sant Andreu de Palomar Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Xemeneies de Barcelona Categoria:Rec Comtal