Ángeles Álvarez Fernández Ángeles Álvarez Fernández (Caborana, 6 abril de 1928 - Sent Alari de Bretmàs, 15 juny de 2019) coneguda com Arlette va ser una asturiana, filla de republicans que van emigrar a França. Durant la Segona Guerra Mundial, des dels dotze anys i amb tota la família, va actuar com a membre de la Resistència Francesa i va sobreviure, juntament amb la seva mare Natividad Fernández, a les presons franceses i al Camp de Concentració de Ravensbrück.
Biografia Nascuda a Caborana, parròquia minera de la vall del conceyu asturià d'Ayer, era la penúltima filla d'Amador Álvarez, natural de Rano, (conceyu de Quirós) i Natividad Fernández, (d'Oviedo). Els seus germans es deien: Amador, Ángel, Sabino, Camelia i Arturo. El 1928, tenia sis mesos quan el pare, de professió minaire dinamiter, simpatitzant de la CNT, va perdre la feina i la família va decidir emigrar a França. Es van instal·lar a Decazeville (departament d'Avairon) i després a la zona minera d'Alèst (departament de Gard). Malgrat el seu origen humil, van voler que els fills tinguessin una bona formació cultural.
Després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936, Amador Álvarez, el pare, va tornar a Espanya per defensar la Segona República Espanyola i va desaparèixer al Front d'Aragó. Natividad Fernández i els fills van continuar a França. El 1940 les tropes de la Wertmacht van ocupar el país i tota la família Álvarez Fernández es va adherir al Front National de Lutte pour la libération et l'Indépendence de la France (FL). En aquell temps, Ángeles, àlias Arlette, només tenia dotze anys, però els seus germans, Amador i Ángel, de divuit i catorze anys respectivament, van ser protagonistes de nombroses missions arriscades.
El 1943, Ángeles tenia quinze anys quan va ser detinguda mentre repartia propaganda. Poc després van caure la mare i els altres germans. La seva germana Camelia va estar empresonada als camps de Brens i Gurs, mentre que el seu germà Sabino va ser confinat al camp d'internament de Vernet i a l'Organització TODT de Cherbourg d'on va aconseguir evadir-se. Ángeles, després de passar per les presons d'Alles i Nimes, va ser ingressada als camps de Brens (Tarn) i Noé (alt Garona)., Allí va complir setze anys i es va retrobar amb la seva mare, també empresonada.
El 18 juny 1944, Amador, el germà gran, després de ser torturat i empresonat a Eysses, va ser enviat a Compìegne i d'allà al camp de concentració de Dachau. El 3 de Juliol, el seu germà Ángel, procedent de la presó de Saint Michel de Tolosa, també va ser embarcat en el tren fantasma, amb destinació a Dachau, tot i que va poder saltar del comboi quan es trobava a prop de Senta Baselha, eludint així la deportació i tornant a la primera línia de la resistència.
El 30 juliol 1944, Ángeles Álvarez i la seva mare van ser seleccionades per la lLa Gestapo per ser deportades als camps d'extermini nazis. Van sortir de Tolosa amuntegades en un tren de bestiar i van arribar a Ravensbrück el 7 d'agost. Allí la mare va ser registrada amb el núm. 49687 i ella amb el núm. 49689. Ángeles Álvarez va intentar protegir, tant com va poder, la seva mare fins a la evacuació del camp, quan les presoneres van ser obligades a fer llargues caminades, custodiades per guardians amb gossos, fins que van ser alliberades per l'exèrcit roig
A principis de 1945 Ángeles Álvarez i la seva mare van aconseguir tornar a Alès; el seu germà Amador va sobreviure a Dachau i Àngel va continuar encara en la guerrilla, es va afegir al maquis i va participar en la Invasió de la Vall d'Aràn.
Ángeles Álvarez Fernández va refer la seva vida a França i va morir el 15 juny de 2019. El seu germà Ángel va ser condecorat com un heroi, amb la medalla de la Legió d'Honor francesa, en el futur va participar en la política francesa, tot i que amb el retorn de la democràcia a Espanya, va obtenir la nacionalitat espanyola, Va morir el 22 de maig de 2022. Va ser sepultat al cementiri de Sant Cristòu d'Alèst.
Memòria històrica El 21 febrer 2026, el Govern d'Astúries, amb la col·locació de les llambordes stolpersteine, a Caborana, Boo i Morea, va voler honorar la memòria de la família Álvarez Fernández i dels altres ciutadans asturians que van patir les penalitats de l'exili i la violència del nazisme.
Referències
Categoria:Emigrants cap a França Categoria:Resistència francesa Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Supervivents del camp de concentració de Ravensbrück Categoria:Morts el 2019 Categoria:Activistes asturians Categoria:Morts al Gard Categoria:Nascuts el 1928