fou un advocat i polític català.
Es traslladà a la Universitat de Barcelona per estudiar dret, i en llicenciar-se s'hi va establir. Va començar analitzant la informació de l'ajuntament de Barcelona al Diario Mercantil. Políticament es decantà pel republicanisme i milità al Partit Republicà Progressista, però econòmicament defensà el liberalisme de Henri Jean Baptiste Anatole Leroy-Beaulieu, oposat al proteccionisme i al col·lectivisme.
Quan es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1899 i 1901 pel districte electoral de Valls va rebre el suport explícit d'Alejandro Lerroux, partidari de formar una gran aliança republicana. Així a les eleccions municipals de desembre de 1901 va formar coalició amb els fusionistes d'Eusebi Corominas, els federalistes, independents com l’exalcalde de Barcelona durant la Primera República Narcís Buxó i Prats, i socialistes cooperativistes. Tot i que guanyà la Lliga Regionalista, Mir i Miró fou escollit com a regidor. El 1903 aquests s'aplegaren sota la Unió Republicana, però arran de la formació de la Solidaritat Catalana per les eleccions generals espanyoles de 1907 el partit es dividí entre els partidaris de la Solidaritat i els contraris, entre els que es trobaven Lerroux i el propi Mir i Miró. Poc després defensaria en judici els autors de l'atemptat contra Francesc Cambó i Batlle, que foren absolts el 1909.
A les eleccions municipals de 1909 fou escollit novament regidor pel districte IX dins les files del Partit Republicà Radical, i fins i tot el 1912 fou tinent d'alcalde. Tanmateix, el govern republicà municipal fou molt criticat per les elevades despeses en viatges a l'estranger, festes, indemnitzacions dubtoses i concessions a empreses del partit, i el propi Mir i Miró, cap de la comissió de finances, fou acusat de portar una vida llibertina per les seves visites al cabaret Edèn Concert del carrer Nou de la Rambla de Barcelona.Descrit per Lluís Capdevila a De la Rambla a la presó (1975)
Després del fracàs de la seva candidatura a les eleccions generals espanyoles de 1914, finalment el 1915 fou escollit diputat provincial pel districte III de Barcelona en tercera posició amb 5.572 vots. Com a cap de grup del Partit Republicà Radical es van oposar sovint a qualsevol de les iniciatives promogudes per la Mancomunitat.
A les eleccions municipals de 1918 tornà a revalidar el càrrec de regidor i tinent d'alcalde, alhora que dirigia el partit a Barcelona emb Emiliano Iglesias. El maig de 1920 renuncià a la regidoria per formar part del Consorci de la Zona Franca, però el 1921 tornà a l'ajuntament. Tot i les conegudes postures del seu partit, en un un Congrés Republicà a Madrid defensà un estatut d'autonomia per Catalunya i el País Basc.
En els seus darrers anys va promoure la festa de Corpus a Sitges i va crear una escola de forja al Cau Ferrat el 1921. Va morir poc després a Barcelona de càncer de pulmó.Josep Antoni Mir i Miró a diputatsmancomunitat.cat
Referències
Categoria:Polítics tarragonins Categoria:Advocats tarragonins Categoria:Morts el 1921 Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Polítics catalans morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1863