A l'antiga Roma, una espòrtula (, ‘cistellet’) era un donatiu que feia un patró als seus clients a canvi del temps que aquests últims dedicaven a servir-lo, escortar-lo en llocs públics (especialment al fòrum), votar-lo i fer campanya per ell tant en les eleccions com en les seves iniciatives legislatives com a magistrat. Originàriament era un donatiu en espècie (en forma d'aliments disposats en el cistellet d'on ve el nom), però gradualment esdevingué un donatiu en efectiu.
Quan venien a oferir al patró la salutatio matutina, els clients rebien les seves instruccions i l'espòrtula. miniatura|Quadrant de coure de l'època de l'emperador Claudi El poeta Marcial dona algunes indicacions sobre l'import de l'espòrtula a finals del , quan ja era habitual donar-la en forma de diners. Sembla que la pràctica corrent era donar cent quadrants (monedes de plom o coure de baix valor):Marcial, VI, 88, 4: centum quadrantes. aquest import equival a una mica més de sis sestercis i Marcial es queixa diverses vegades d'«aquesta misèria».I, 59, 2: ista fames, cf. III, 7, 1. Els trenta sestercis que esmenta a X, 27 eren un donatiu excepcional. Per sortir-se'n, els clients solien compaginar diversos patrons.
A finals del , Domicià intentà recuperar l'espòrtula en espècie,Suetoni, Vides dels dotze cèsars, «Domicià», 7. però feu marxa enrere davant del disgust dels clients. En època de Trajà es generalitzà una mena de tarifa esportulària a Roma: el patró donava sis sestercis al dia a cada client, un subsidi modest que ajudava els mestres sense estudiants, els advocats sense plets i els artistes sense encàrrecs a sobreviure.
Les espòrtules es mantingueren a l'Imperi Romà d'Orient sota el nom de sineties (σῠνήθειαι), encara que en un sentit considerablement més ampli. Per exemple, incloïen les gratificacions consuetudinàries que els dignataris acabats de nomenar havien de pagar als seus col·legues, així com els pagaments que rebien els estrategs dels temes occidentals en comptes d'un salari i les comissions que cobraven els jutges a les parts en litigi. Aquest últim significat també es troba a l'Occident llatí, on les espòrtules eren els «drets pecuniaris que cobraven certs jutges i ministres de justícia».
L'espòrtula és un precedent de la panera de Nadal.
Referències
Bibliografia
Categoria:Societat a l'antiga Roma