Juana Pacheco Miranda, més coneguda com a Juana Pacheco (Sevilla, 1 de juny de 1602 - Madrid, 14 d'agost de 1660) va ser filla del pintor Francisco Pacheco i esposa de Diego Velázquez.
Juana Pacheco va ser filla de María del Páramo i del pintor Francisco Pacheco. Amb 15 anys, el 23 d'abril de 1618, es va casar a Sevilla amb Diego Velázquez, alumne del seu pare. Els detalls de les noces van quedar plasmats en un relat poètic que va escriure Baltasar de Cepeda. La parella va tenir dues filles, Francisca i Ignacia. Francisca es va casar amb Juan Bautista Martínez del Mazo, alumne de Diego Velázquez. Ignacia probablement va morir a Sevilla a tendra edat, ja que no hi ha registres documentals que la situïn a Madrid.
És difícil acreditar quines obres pertanyen a Juana Pacheco com a pintora, ja que com senyalen autores com Merry Wiesner o Silvia Federici, les dones no podían tenir ingressos independents i "només havien de participar en la producció dels marits", per això és més que probable que les seves obres fossin acreditades al seu pare o espòs. miniatura|Aiguatinta litogràfica d'Enrique Blanco segons Velázquez per a la Col·lecció litogràfica de quadres del rei d'Espanya dirigida per José de Madrazo. 1832. Inscripció: «Retrat que se suposa de la muger de Velázquez. / El quadre original existeix en el R. Museu de Madrid». S'ha identificat el rostre de Juana Pacheco com a model en diverses obres de Velázquez com la Sibil·la i en l'Adoració dels Reis Mags, que formen part de la col·lecció del Museu del Prado de Madrid. Per associació i semblança, també podria haver estat la model per al dibuix d'un Cap de nena que es troba a la Biblioteca Nacional d'Espanya, o per a l'obra atribuïda a Velázquez, Cap de noia, exposada en el Museu Lázaro Galdiano de Madrid (durant el , aquesta obra es va exhibir com a retrat de l'esposa del pintor).
Juana Pacheco i Diego Velázquez van romandre junts durant 42 anys i tots dos van morir en 1660. Primer Velázquez el 6 d'agost, i una setmana després, Juana, el 14 d'agost. Possiblement van ser enterrats junts a l'Església de Sant Joan Baptista, però totes dues tombes es van perdre amb la demolició de l'església en 1811.
En 1852, l'escriptor i dramaturg espanyol, Ildefons Antonio Bermejo, va escriure el drama en tres actes per a teatre, Una clau i un barret, els personatges del qual són Juana Pacheco, Diego Velázquez, Felip IV i Bartolomé Murillo, que es va representar el mateix any al Teatre del Príncep de Madrid.
En 2016 es va dedicar una exposició a Francisco Pacheco, en la qual es van exposar les obres Santa Justa i Santa Rufina, que podrien tenir com a model a Juana Pacheco.
Referències
Categoria:Morts a Madrid Categoria:Morts el 1660 Categoria:Nascuts el 1602 Categoria:Sevillans