Antilegomena (del grec , literalment "mal considerats") són textos escrits l'autenticitat o el valor dels quals es discuteix.. Fa referència principalment a textos religiosos i a la seva pertanyen la o no al cànon establert. Eusebi, a la seva Història de l'Església (c. 325), va utilitzar el terme per a aquelles escriptures cristianes que van ser "disputades" al cristianisme primitiu abans del tancament del cànon del Nou Testament.

Els antilegomena van ser molt llegits a l'Església primitiva i incloïen: l'Epístola de Jaume, l'Epístola de Judes, 2 Pere, 2 i 3 Joan, el Llibre de l'Apocalipsi, l'Evangeli dels Hebreus, l'Epístola als Hebreus, l'Apocalipsi de Pere, els Fets de Pau, el Pastor d'Hermas, l'Epístola de Bernabé i la Didachè. Hi va haver desacord a l'Església primitiva sobre si els textos respectius mereixien o no un estatus canònic.

Eusebi de Cesarea El primer historiador important de l'església, Eusebi, que va escriure la seva Història de l'Església cap al 325 dC, va aplicar el terme grec antilegomena als escrits controvertits de l'Església primitiva:Entre els escrits disputats [], que no obstant això són reconeguts per molts, hi ha existents l'anomenada epístola de Jaume i la de Judes, també la segona epístola de Pere, i les que s'anomenen segona i tercera de Joan, tant si pertanyen a l'evangelista com a una altra persona del mateix nom. Entre els escrits rebutjats s'han de comptar també els Actes de Pau, i l'anomenat Pastor, i l'Apocalipsi de Pere, i a més d'aquests l'epístola existent de Bernabé, i els anomenats Ensenyaments dels Apòstols; i a més, com he dit, l'Apocalipsi de Joan, si sembla apropiat, que alguns, com he dit, rebutgen, però que altres classifiquen amb els llibres acceptats. I entre aquests alguns han col·locat també l'Evangeli segons els Hebreus, amb el qual els hebreus que han acceptat Crist estan especialment encantats. I tots aquests es poden comptar entre els llibres discutits [].És un tema de discussió categòrica si Eusebi divideix els seus llibres en tres grups: homoloúmena (del grec , «acceptat»), antilegomena i «herètic»—o en quatre afegint un grup notha («espuri»).

L'Epístola als Hebreus ja havia estat llistada anteriorment: No és correcte passar per alt el fet que alguns han rebutjat l'Epístola als Hebreus, dient que és disputada pel Església de Roma, amb el pretext que no va ser escrita per Pau.El Codex Sinaiticus, un text del segle IV i possiblement una de les Cinquanta Bíblies de Constantí, inclou el Pastor d'Hermas i l'Epístola de Bernabé. La Peshitta original (la part del NT és del segle V aproximadament) excloïa 2 i 3 Joan, 2 Pere, Judes i l'Apocalipsi. Algunes edicions modernes, com la Lee Peshitta de 1823, les inclouen.

Reforma protestant Durant la Reforma, Luter va plantejar la qüestió dels antilegomena. Tot i que va incloure la Carta als Hebreus, les Cartes de Jaume i Judes, i l'Apocalipsi a la seva traducció de la Bíblia, els va posar en un grup separat i va qüestionar la seva legitimitat. Per tant, aquests llibres de vegades s'anomenen "Antilegomena de Luter",. una terminologia que encara s'utilitza avui dia. L'ús luterà actual amplia aquest qüestionament per incloure també 2 Pere, 2 Joan i 3 Joan..

F.C. Baur va utilitzar el terme en la seva classificació de les Epístoles paulines, classificant Romans, 1-2 Corintis i Gàlates com a homologoumena; Efesis, Filipencs, Colossencs, 1-2 Tessalonicencs i Filemó com a antilegomena ; i les Epístoles pastorals com a notha (escrits espuris).

Bíblia hebrea El terme s'aplica de vegades també a certs llibres de la Bíblia hebrea.

Per exemple, l'Enciclopèdia Catòlica i debats d'institucions com el Seminari Teològic Knox han assenyalat que certs llibres de la Bíblia hebrea van ser objecte de debat, per la qual cosa encaixen en la definició més àmplia d' antilegomena.

Llibres com l'Eclesiastès, Ester, el Càntic dels Càntics, Ezequiel i Proverbis van ser alguns dels que van ser qüestionats en el cànon en diverses ocasions. Les raons d'aquests debats van anar des de preocupacions teològiques fins a inconsistències percebudes. Per exemple, alguns van considerar l'Eclesiastès massa escèptic, mentre que Ester va ser debatuda per no esmentar Déu explícitament.

Vegeu també Desenvolupament del cànon de la Bíblia hebrea Desenvolupament del cànon de l'Antic Testament Desenvolupament del cànon del Nou Testament El cànon de Luter Text religiós

Notes

Referències

Bibliografia . . .

Enllaços externs

.

Categoria:Articles que contenen text en grec antic