Silvabestius és un gènere extint de marsupial diprotodòntid que va habitar Austràlia durant l'Oligocè superior.
Els seus fòssils s'han trobat en diversos jaciments de la zona del Patrimoni Mundial de Riversleigh (nord-oest de Queensland). Actualment es coneixen dues espècies, S. johnnilandi i S. michaelbirti. Es van trobar un parell de cranis de Silvabestius ben conservats a prop l'un de l'altre, que es creu que pertanyen a una mare i un cadell.
Descobriment i denominació Els fòssils de Silvabestius van ser descoberts en diversos llocs de la zona del Patrimoni Mundial de Riversleigh, al Parc Nacional de Boodjamulla, al nord-oest de Queensland. Els fòssils van ser descrits el 1997 per Karen H. Black i Michael Archer com un gènere diferent de diprotodòntid zigomaturí. L'espècie tipus és S. johnnilandi, descrita a partir d'un crani i un os de la mandíbula inferior d'un individu juvenil (QM F30504), així com d'un crani adult complet (QM F30505) del jaciment VIP de l'Oligocè superior. Ambdós exemplars es van trobar molt a prop l'un de l'altre i es creu que representen una mare i un cadell. La segona espècie, S. michaelbirti, va ser nomenada a la mateixa publicació basant-se en un crani relativament complet del jaciment Hiatus, d'edat similar.
El 1967, Richard H. Tedford va identificar un fragment maxil·lar del jaciment D de Riversleigh com a pertanyent a un palorquestí indeterminat. Tanmateix, més tard es va anomenar Silvabestius sp. per Black i Archer (1997).
El nom genèric és una combinació de les paraules llatines per a «bosc» (silva) i «bèstia» (bestia). Aquest nom va ser escollit per fer referència al seu hàbitat inferit.
Espècies Silvabestius johnnilandi L'espècie tipus del gènere, S. johnnilandi, va viure durant l'Oligocè superior i va ser descrita el 1997. Les seves restes, que consisteixen en dos cranis pràcticament complets, es van trobar el 1989 en un jaciment del Riversleigh WHA. El nom de l'espècie va ser escollit en honor al professor John Niland, pel seu fort suport al Projecte Riversleigh i la seva ajuda en la recollida de fòssils a Riversleigh.
Silvabestius michaelbirti S. michaelbirti és la més petita de les dues espècies. Es coneix a partir d'un únic crani que es va descobrir el 1992. La seva morfologia premolar és intermèdia entre la dels diprotodontins i altres zigomaturins com S. johnnilandi. Va rebre el nom de l'exvicerector de la Universitat de Nova Gal·les del Sud, el professor Michael Birt, que va ajudar en la recollida i preparació d'espècimens a Riversleigh.
Descripció miniatura|Silvabestius és conegut en diversos jaciments de la zona del Patrimoni Mundial de Riversleigh El primer incisiu superior de Silvabestius és gran i corbat, mentre que el segon, i especialment el tercer, són petits. Ambdues espècies conserven canins superiors, una característica que no es veu en cap altre diprotodòntid excepte Neohelos. Tanmateix, els canins de S. johnnilandi es limiten als alvèols. El premolar superior de S. johnnilandi té quatre cúspides principals: el parametacon, el protocon, el paràstil i l'hipocon. En canvi, S. michaelbirti només en té tres, ja que no té hipocon. Vista des de la part superior de la dent (vista oclusal), el parametacon té un aspecte piramidal. Aquesta cúspide està posicionada més cap al centre del premolar a S. michaelbirti, mentre que a S. johnnilandi és més posterior. El protocon és lingualment (cap a la llengua) oposat al parametacon i varia de mida segons l'espècie. Ambdues espècies posseeixen un petit paràstil, una característica que les diferencia de tots els altres zigomaturins. A més, tampoc tenen una fossa profunda que separi el paràstil de la base del parametacon. Els molars superiors són de corona baixa i bilofodonts (amb dues crestes). S. michaelbirti té superfícies amb pendent més pronunciat als protòlofs i metal·lofs (crestes a les corones) en comparació amb l'espècie tipus.
Els incisius inferiors són procumbents i de forma lanceolada. El premolar inferior és més llarg que ample i s'estreny cap a la part frontal de la dent. Posseeix un protocònid amb una fulla curta i en forma d'arc. Aquesta fulla s'estén des de darrere de l'àpex del protocònid i acaba en una petita cúspide al cingúlid posterior. Davant del protocònid, una cresta poc desenvolupada acaba en una lleugera inflor al marge de la dent frontal. Les crestes protolòfides i hipolòfides de les molars inferiors difereixen en mida relativa, sent les dues subiguals al segon molar i l'hipolofide més petit als molars tercer i quart.
Silvabestius va ser un petit diprotodòntid, amb S. michaelbirti i S. johnnilandi tenint un pes corporal estimat de ~34 kg i ~65 kg respectivament.
Classificació miniatura|Crani de Neohelos stirtoni, un membre de Zygomaturinae En la seva descripció de Silvabestius de 1997, Karen Black i Michael Archer van referir aquest tàxon a la subfamília Zygomaturinae basant-se en les següents sinapomorfies: un paràstil al tercer premolar superior i un procés timpànic alisfenoidal ventral. A més, el consideraven el zigomaturin més plesiomòrfic conegut amb la possible excepció de Raemeotherium. Els autors van assenyalar que les premolars superiors tricúspides de S. michaelbirti són intermèdies entre les premolars bicúspides dels diprotodontins i les premolars quadricúspides de S. johnnilandi i altres zigomaturins. Això sembla donar suport a la idea que els zigomaturins van evolucionar a partir d'un avantpassat semblant al diprotodontin, que va ser proposat per primera vegada per Stirton et al. (1967).
El cladograma següent mostra la seva ubicació dins de Zygomaturinae com el tàxon més basal, de Black & Mackness (1999).
L'anàlisi filogenètica més recent que s'ha dut a terme i que incloïa Silvabestius va ser la publicada per Arthur Crichton i els seus col·legues el 2023 en la seva descripció de Mukupirna fortidentata. La seva anàlisi va utilitzar un conjunt de caràcters lleugerament modificat de Beck et al. (2020) i va trobar que era un diprotodontoide basal, no tan derivat com els palorquèstids i els diprotodòntids, però més derivat que Raemeotherium.
Paleobiologia Totes les espècies conegudes de Silvabestius s'han trobat en dipòsits de finals de l'Oligocè a la zona del Patrimoni Mundial de Riversleigh, al nord-oest de Queensland. S'han recuperat fòssils de S. johnnilandi del jaciment VIP, mentre que S. michaelbirti prové del jaciment de Hiatus. Una tercera possible espècie es va descobrir al jaciment D.
Durant l'Oligocè, Riversleigh hauria estat cobert de bosc o bosc obert. Aquests boscos haurien estat dominats per arbres o arbustos de la família Casuarinaceae. També podrien haver estat presents fragments de selva tropical, concretament al voltant de basses o al llarg de cursos d'aigua.
Silvabestius va viure al costat d'altres diprotodòntids com Neohelos tirarensis i Ngapakaldia bonythoni; el palorquèstid Propalorchestes ponticulus; el propleòpin Ekaltadeta ima; i el vombatoïdeu Marada arcanum.
Referències
Bibliografia
Categoria:Vombatiformes Categoria:Mamífers fòssils trobats a Austràlia Categoria:Metateris de l'Oligocè