Benet d’Olmera i Desprat (les Planes d’Hostoles, 13 de desembre de 1748 - Banyoles, 10 de desembre de 1831) fou un monjo benedictí, teòleg i historiador il·lustrat català.
Va ingressar a l'orde benedictí al monestir de Sant Pere de Rodes l’any 1767 on es va formar. Va fer la professió solemne el 28 de febrer de 1768 a Sant Pau del Camp de Barcelona, en presència de Francesc de Guanter i de Pi, abat de Sant Pere de Rodes. Al seu monestir de Sant Pere de Rodes, ocupà diversos oficis entre 1792 i 1793. El 19 de desembre d'aquest darrer any va esdevenir membre supernumerari de l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. Four catedràtic de teologia al col·legi de Sant Pau del Camp. El 1796 va ser nomenat abat de Santa Maria de Gerri.
A principis del segle XIX Benet d’Olmera a instàncies de la Reial Acadèmia de la Història va col·laborar en el projecte d’una diplomàcia espanyola i envià documentació per a la continuació de l’España sagrada.Zaragoza Pascual, Ernest "Trajectòria del monestir de Banyoles dins la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense (1215-1835)" a Galofré, J. (ed). Monestirs i territori .1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Banyoles: CECB, 2013, p. 160
En un discurs seu, de 1792, a la Reial Acadèmia de Bones LIetres de Barcelona Benet d'Olmera titulat "Disertación sobre los límites de la autoridad y la razón" defensà que en el cas de les ciències teològiques el pes major és l'autoritat. Tot i que també d'alguna forma en altres àmbits que estudia l'esmentada acadèmia. En canvi, pels sabers que es troben dins de l'esfera dels nostres sentits, l'autoritat és inútil i únicament la raó és font de coneixement en totes aquelles ciències que estan subjectes a l'observació i al raonament, com la geometria, l'aritmètica, la música, la física, la medicina o l'arquitectura. Però per a Benet d'Olmera la raó té un límit, i per això denuncia la malícia dels que defensen que fins i tot en matèries teològiques ha d'emprar-se el raonament amb preferència sobre l'autoritat de l'Escriptura i la patrologia.https://arxiu.boneslletres.cat/document/disertacion-academica-sobre-los-limites-de-la-autoridad-y-la-razon-159
El pensament i les idees del teòleg benedictí són un exemple de fets que han portat la historiografia catalana a plantejar-se si ha existit o no una Il·lustració catòlica a casa nostra. esquerra|miniatura|281x281px|Claustre del monestir de Banyoles d'on fou abat Benet d'Olmera entre 1816 i 1831 Va ser designat pel rei Ferran VII abat de Banyoles el 1814 en acabar la invasió napoleònica. El mes de maig de 1816 va assistir al Capítol General de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense celebrada a la col·legiata de Santa Maria del Romeral de Montsó. Allà fou nomenat visitador general de l'orde. La seva entrada solemne com abat del monastir de Sanr Esteve de Banyoles fou 18 d’octubre de 1816.
Durant el Trienni Liberal el 18 de març de 1820, com a president de la Congregació Tarraconense, va jurar la Constitució de 1812 i envià una carta adreçada als abats on se’ls exhortava a obeir el règim constitucional. També durant aquest Trienni Liberal, amb la llei general de secularització de tots els ordes religiosos, el 19 de gener de 1821, l’abat Benet d’Olmera va rebre l’ordre de dissoldre la comunitat del monestir banyolí. La comunitat benedictina banyolina no va retornar al seu monestir fins dos anys després, el 24 de maig de 1823.
Tot i ser ja una persona d’edat avançada, l’any 1825 va assistir al Capítol General de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense celebrat al monestir de Sant Pau del Camp. On va ser novament nomenat visitador. Va morir a Banyoles el 10 de desembre de 1831, pocs dies abans de complir vuitanta-tres anys.
Obra Benet d'Olmera Disertación sobre los límites de la autoridad y la razón. Arxiu de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Manuscrit núm. 64.
Referències
Bibliografia Abellán i Manelles, Juan Anton; Grabuleda i Sitjà, Josep. Els senyors de Banyoles. Els abats del monestir de Sant Esteve, Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany, 2012. Campabadal i Bertran, Mireia. La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2006. Zaragoza Pascual, Ernest "Trajectòria del monestir de Banyoles dins la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense (1215-1835)" a Galofré, J. (ed). Monestirs i territori .1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Banyoles: CECB, 2013.
Categoria:Planencs de les Planes d'Hostoles Categoria:Benedictins catalans Categoria:Religiosos garrotxins Categoria:Teòlegs catòlics catalans Categoria:Teòlegs del segle XVIII Categoria:Teòlegs del segle XIX Categoria:Morts a Banyoles