Les Nauprèstides (en ) són un grup col·lectiu de personatges de la mitologia grega. Aquest epítet es va donar a unes princeses troianes capturades pels grecs com a presoneres de guerra després de la caiguda de Troia.
Etimologia El terme 'Nauprèstides' significa literalment 'les que calen foc a les naus' i deriva del grec antic Ναυπρήστιδες, una paraula composta de ναῦς (naus), que significa 'nau', i πρήθω (prēthō), que significa 'incendiar' o 'calar foc'.
Mitologia El mite de les Nauprèstides té lloc en el context dels Nostoi o Retorns, els difícils viatges de retorn que emprenen els herois grecs després del saqueig i la caiguda de Troia. Moltes de les dones de la casa reial troiana es van repartir entre els aqueus victoriosos i les van embarcar com a esclaves a la seva flota per portar-les a Grècia. Però durant una escala del viatge, en un intent desesperat per escapar de l'esclavitud, Astíoque, Etil·la i Medesicasta, tres filles de Laomedont, van incitar els altres captius troians a calar foc a les naus. Així van destruir una part de la flota i va obligar els grecs a interrompre definitivament el seu viatge de retorn i a establir-se a la terra on havien pogut refugiar-se, fundant noves colònies al costat de les mateixes dones troianes.
Aquest mite té dues tradicions geogràfiques diferents que s'utilitzen per indicar el lloc on es van cremar les naus i on es va fer la posterior colonització.
Variant macedònica Segons els relats del mitògraf Conó i del geògraf Estrabó, la flota pertanyia al contingent de l'heroi Protesilau. Les naus havien encallat temporalment a la costa de la península de Pal·lene, i després de l'incendi iniciat pels captius, els grecs es van veure obligats a interrompre el seu viatge i van fundar allà la ciutat de Escione.Conó. Narracions, XIIIEstrabó. Geografia, VI, 1, 12
Variant italiana Una tradició paral·lela, relatada per Apol·lodor, situa l'esdeveniment al llarg de la costa de Calàbria i prop de Crotona. Allà les dones van calar foc als vaixells aqueus prop de la desembocadura d'un riu que, segons Estrabó, va prendre el nom de Neto (Neaethus), una combinació de les paraules gregues per a 'nau' i 'cremar', com a memòria perpètua de la gesta de les Nauprèstides.Apol·lodor. Epítom, VI, 15c
Per una homonímia complicada de les princeses Astíoque i Medesicasta, uns noms que apareixen tant a la genealogia de les filles de Laomedont com en algunes tradicions menors, entre les nombroses filles de Príam, la tradició posterior de l'Imperi Romà d'Orient, en concret les interpretacions de l'escoliasta Joan Tzetzes, ha creat confusió entre les genealogies del mite. En aquests escrits, l'empresa de les Nauprèstides ja no la duen a terme les filles de Laomedont sinó les filles de Príam, atribuint així la crema de la flota a les princeses epònimes Astíoque, Etil·la i Medesicasta, que serien filles de l'últim rei de Troia.Joan Tzetzes. Escolis a Licòfron, 921
Notes
Referències
Categoria:Troians