La ganipota (en occità: ganipòta o garipòta; en francès: ganipote, de vegades escrit galipote o galipotte) és una criatura malèvola pròpia de l'imaginari popular de les províncies centrals de França i d'algunes regions d'Occitània. De vegades s'empra el terme masculí, ganipot, però el seu ús és molt més limitat.
Es tracta d'un personatge ben conegut a la regió francesa del Poitou-Charentes (Aunis, Saintonge, Angoumois, Poitou), a les veïnes Turena i País Gavai, a Occitània (la Guiena gascona i Alvèrnia) i en llocs més allunyats: Forez (on se l'anomena galipoto), Morvan i fins i tot el Quebec i la República Dominicana (el galipote o lugarú). En totes aquestes regions, sovint es fa servir d'espantamainades. Hi ha personatges amb característiques molt similars a les llegendes del Poitou (el garache), el Perigord (el leberon) i les Landes de Gascunya (el tac).
Representació Criatura malèfica i canviant de forma vinculada al món de la bruixeria, es diu que ronda per boscos ombrívols, vagareja pel camp en nits sense lluna o ronda per llars habitades al matí abans de l'alba i al vespre després de la posta de sol. Sovint entremaliada, està relacionada amb l'home llop –tot i que és capaç de prendre la forma no només de llop, sinó també de gos, ovella, cabra, gat, llebre, etc.– i s'entreté terroritzant els vianants saltant-los violentament a l'esquena, amb les urpes esteses. S'hi aferra i pressiona amb tot el seu pes fins que s'ofeguen. De vegades, en canvi, assumeix una aparença inofensiva i convida els nens a seguir-la per tal de perdre'ls millor.
Creences La ganipota s'associa generalment amb l'home llop i en aquest cas es descriu com un gran llop o un licantrop, meitat home, meitat llop. Tanmateix, com s'ha dit, pot prendre la forma d'una àmplia varietat d'animals: ovelles, gossos, cabres, llebres, porcs, ases, gats, cavalls, bous, grans ratpenats o ocells que semblen oques o cignes.
En un conte, el malaurat condemnat a esdevenir ganipota té dret a triar la forma que prendrà. En d'altres, s'especifica que les diferents formes requereixen diferents graus de màgia: així, només els bruixots més poderosos són capaços de prendre la forma d'un llop, mentre que d'altres es transformen en llebre o ovella.
Naturalesa i origen En gairebé tots els contes, la ganipota és un ésser humà transformat temporalment en un animal o que d'alguna manera s'ha encarnat com a animal durant la nit.
El procés de transformació d'una ganipota podria esdevenir-se de diverses maneres. Algunes tradicions descriuen l'ànima de l'afectat per aquest encanteri abandonant-ne el cos i reencarnant-se en el d'un animal. El cos físic romandria intacte i en un estat de letargia fins a la primera llum de l'alba. D'altres, en canvi, descriuen una simple metamorfosi, les circumstàncies de la qual poden variar segons la regió i l'autor. Finalment, alguns relats descriuen una divisió del cos: la ganipota posseiria així simultàniament una forma humana i una d'animal, malèvola, sense ser-ne necessàriament conscient. Aleshores, podria fer la seva vida innocentment, o simplement dormir al llit, mentre que el seu terrorífic "doble" estaria ocupat «rodant» i terroritzant els voltants, allò que hom anomena popularment «courir la galipotte» ('córrer la galipota').
En principi, la conversió en ganipota podria implicar la transformació voluntària d'un bruixot o bruixa. Així, es diu que a Chaillé-les-Marais, un bruixot que festejava una noia jove va atacar el seu principal rival en la forma i manera d'una ganipota per a obligar-lo a abandonar el seu festeig. També hi ha relats de persones que s'hi transformen aplicant-se una pomada al cos.
Però la ganipota és generalment víctima d'una maledicció. De vegades d'un bruixot, de vegades d'un capellà. De fet, se sap que, en algunes contrades, quan es produïa un crim sense resoldre a la parròquia, el capellà emetia un monitoire (un procediment judicial propi de l'Antic Règim) instant el culpable o culpables a identificar-se i lliurar-se a les autoritats, i amenaçant-los amb l'excomunió i el càstig diví si s'hi negaven. Es diu que en aquest context, si el culpable no havia confessat a la tercera setmana, el sacerdot pronunciava una maledicció damunt seu: durant el servei, demanava a les dones embarassades que abandonessin la congregació, llegia en veu alta per última vegada l'amenaça de càstig escrita en un tros de paper, després el cremava a la flama d'una espelma i finalment bufava l'espelma per portar la maledicció al culpable, fos qui fos. Es deia que aquest ritual el condemnava a 'córrer la galipota'. Segons Edmond Bocquier, alguns testimonis indiquen que el capellà també llançava bales durant aquest ritual.
També es diu que les ganipotes eren nens no batejats, fins i tot els fills il·legítims de capellans.
En alguns relats, però, la ganipota és simplement una bèstia, tot i que màgica i malèvola. Es diu que és el producte de l'aparellament d'un gos i una lloba.
Referències
Vegeu també Galipote Leberon Gizotso Home llop Pare llop
Categoria:Criatures de la mitologia occitana Categoria:Homes llop Categoria:Espantamainades Categoria:Bruixeria Categoria:Poitou-Charentes Categoria:Cultura d'Alvèrnia Categoria:Guiena