La Duana Marítima de València és un edifici d'arquitectura classicista situat al port de València. Ha estat una peça central en el desenvolupament del comerç marítim de la ciutat des del .

La seua construcció va tenir un pressupost d'1.600.000 pessetes. L'Estat va cobrir la meitat d'aquest import i dels interessos corresponents. Les obres van estar a càrrec del constructor José Valera Giménez i sota la supervisió de l'enginyer de camins Federico Gómez de Membrillera, qui també va ser el dissenyador dels coberts modernistes del port que van substituir a l'antic moll de fusta.

Aquest edifici destaca per la seua rellevància funcional com a nucli de la gestió duanera i fiscal del trànsit del port de València, a més de pel seu significat arquitectònic.

En 2021, l'Agència Tributària va aprovar un pressupost de  per a dur a terme una reforma estructural, així com també de rehabilitació de l'edifici, per haver trobat deficiències i per haver quedat les seues instal·lacions obsoletes.

Història Context històric Els segles XIII al XV van suposar per a València un període de creixent importància i expansió. La ciutat es va convertir en un centre comercial significatiu de la Mediterrània, gràcies a la seua ubicació estratègica i al seu port eficient. Durant aquests segles, la ciutat va augmentar la seua riquesa. Al voltant del comerç marítim es va diversificar l'economia. Es van establiblir noves importants connexions comercials amb altres regions i va exercir un paper vital en la xarxa de comerç mediterrani. Aquest període va establir les bases per al posterior desenvolupament i prosperitat de València.

El comerç marítim valencià, especialment en els segles XVI i XVIII, va ser influenciat significativament per la infraestructura portuària i de transport. La interacció de València amb altres regions comercials, tant al Mediterrani com a l'Atlàntic, va jugar un paper important en la seua prosperitat. L'evolució del comerç d'importació i l'organització del trànsit terrestre també van ser elements clau en la dinàmica comercial de la regió. Aquest comerç va ser un factor determinant en el perfil econòmic i social de València al llarg d'aquests segles.

Importància en el comerç marítim La Duana ha exercit un paper crucial en el control i regulació de les mercaderies que entren i surten del port de València, sent un punt vital en la infraestructura comercial i econòmica de la ciutat. La història de la Duana a València es remunta a mitjan  . La primera instal·lació duanera, esmentada en 1845, estava situada prop de la porta de la Mar. Aquest lloc va servir com a centre administratiu i residència ocasional per als caps de l'estat.

Però a mitjan   era palès el mal estat de les instal·lacions. Pascual Madoz va descriure de la Duana del Port de València del moment com un edifici “pobre i mesquí”, perquè les seues instal·lacions eren insuficients. La imperiosa necessitat de construir un edifici nou i millorat va fer que la Direcció General de Duanes encarregués en 1897 un projecte a l'arquitecte i enginyer Pere Garcia Fària.

El disseny de l'actual edifici de la Duana Marítima va començar en 1925, la construcció de l'edifici va començar en 1926 i es va inaugurar en 1933. Aquesta obra va ser inicialment dissenyada per Pere Garcia Fària i, després de la seua defunció, va ser completada per Enric Viedma Vidal. El projecte va ser una resposta al creixement i desenvolupament del port de València, i l'edifici va ser construït per a reemplaçar les instal·lacions duaneres obsoletes que ja no podien atendre les creixents necessitats comercials de la ciutat.

Durant la Guerra Civil espanyola, l'edifici va sofrir danys significatius a causa dels bombardejos, especialment en 1937. Això va portar a una reconstrucció parcial de l'edifici després de la guerra, mantenint la seua funcionalitat i preservant el seu valor arquitectònic.

Descripció El conjunt de la Duana Marítima es compon de quatre edificis, tres d'ells units entre si: l'edifici principal, la nau magatzem situada en paral·lel i al nord de l'edifici principal, el pavelló d'unió, que connecta tots dos edificis; i finalment el laboratori, que ocupa un edifici exempt situat a l'est.

Edifici principal L'edifici principal, situat en la part sud de la parcel·la i amb la seua façana principal mirant a la dàrsena, alberga la dependència Provincial de Duanes i Impostos Especials, la Duana Marítima de València, Vigilància Duanera, un habitatge adscrit a un funcionari de la Duana i el Col·legi Oficial d'Agents de Duanes. Va ser inaugurat en 1933, i en aquell moment no sols acollia no sols la pròpia duana, sinó que era la residència d'alguns dels funcionaris destinats a aquesta.

El bombardeig del port de València per la Regia Aeronautica en 1937 va resultar en alguns impactes directes sobre l'edifici. Va ser necessari reconstruir-lo parcialment després de la guerra civil per a possibilitar l'ús.

Es tracta d'un edifici d'estil historicista, situat sobre el limiti sud de la parcel·la, que presenta tres altures clarament jerarquitzades. La construcció utilitza l'ordre jònic en la seua composició, a doble altura, sobre un sòcol encoixinat en la planta baixa. La façana està rematada per dues torrasses de planta quadrada en tots dos flancs i un pòrtic central classicista que assenyala l'accés principal. La planta baixa presenta buits de mig punt amb clau i un sòcol de pedra. La planta baixa presenta finestres de mig punt amb clau i un sòcol de pedra. En la primera planta, les finestres són de llinda i rematades amb frontó, excepte a les torres i el cos central, on s'utilitzen arcs de mig punt. Totes les finestres d'aquesta planta compten amb balustrada. En la segona planta, les finestres són de llinda i recercadas. L'ampit de la coberta, que probablement es va afegir posteriorment, es va transformar per a incloure casetones visibles des de l'exterior.

La nau magatzem L'emplaçament de la nau magatzem l'ocupava inicialment un cobert destinat a magatzem, construït entre 1926 i 1933 i que va ser destruït pels bombardejos de l'aviació italiana entre 1937 i 1939. L'edifici actual es va construir en 1946, i en 1987 es va afegir una entreplanta. És d'estil industrial. Alberga diversos serveis del complex, com els d'informàtica, el grup de transformació elèctric del conjunt, magatzems i, en la primera planta, l'arxiu.

El pavelló d'unió Aquest pavelló, que connecta el cos principal amb la nau magatzem, també va resultar destruït pels bombardejos italians de 1937. L'actual edifici, que substitueix a altres dos que van existir amb anterioritat, es va edificar en 1991. Està dedicat a albergar serveis varis, com a condícies, sales de reunions o la cambra de màquines del sistema de climatització. La seua superfície és d'aproximadament distribuïts en dues plantes.

Laboratori El laboratori duaner es va inaugurar en 1927. L'edifici és independent dels de la resta del complex i es troba a l'est d'aquests. És d'estil historicista. La seua superfície és de 252 m² distribuïts en dues plantes. L'ús d'aquest edifici sempre ha estat el mateix, laboratori de duanes.

Referències

Categoria:Edificis de València Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Enric Viedma i Vidal