Rosario Peiró Carrasco (Beniarjó, 1968) és llicenciada en geografia i història, comissària d'exposicions i gestora cultural valenciana. Des del maig de 2026 és directora del Museu Picasso de Barcelona. Entre 2008 i 2026 va ser directora de Col·leccions del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid.
Formació Es va llicenciar en Geografia i Història a la Universitat Central de Barcelona l'any 1991. Entre 1992 i 1993 va cursar estudis de postgrau en Museografia (Museum Studies) a la George Washington University, on va col·laborar amb el Hirshhorn Museum and Sculpture Garden i l'Sculpture Center de Washington. Posteriorment, entre 1994 i 1996, va obtenir un màster en Història de l'Art, especialitzat en Teoria i Crítica de l'Art Contemporani, al Hunter College de la City University of New York, i va col·laborar amb el Museum of Modern Art (MoMA) en l'organització de l'exposició retrospectiva dedicada a Jasper Johns.
Trajectòria Entre 1998 i 1999 va treballar a la Col·lecció d'Art Contemporani de “la Caixa”. Del 1998 al 2008, va formar part de l'equip del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), on va dirigir diversos projectes expositius. Entre 2000 i 2008 també va exercir com a professora de Teoria de l'Art a la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.
L'any 2008 es va incorporar al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) com a Cap de Col·leccions. Durant aquesta etapa va cocomissariar i dirigir les diferents reordenacions de la col·lecció permanent del museu amb Manuel Borja-Villel. L'última d'elles va ser Vasos comunicantes. Colección 1881–2021, inaugurada el 2021, una nova presentació de la col·lecció distribuïda en més de 12.000 metres quadrats d'espai expositiu, integrada per més de 3.000 obres, documents i altres materials i on va destacar per la seva feina al voltant de l'exili espanyol i del període d'avantguardes.
Al Reina Sofía també va ser cocomissària de les exposicions Mínima resistencia. Entre el tardomodernismo y la globalización: prácticas artísticas durante las décadas de los 80 y 90 (2013–2014), Ficciones y territorios. Arte para pensar la nueva razón del mundo (2016–2017) i Poéticas de la democracia: imágenes y contraimágenes de la transición (2018–2020).
A més dels projectes de la col·lecció del MNCARS, ha estat comissària d'exposicions com Nancy Spero. Disidanzas (2008–2009) i Coleccionismo y modernidad. Dos casos de estudio: las colecciones Im Obersteg y Rudolf Staechelin (2015). També va dirigir de Piedad y terror en Picasso. El camino a Guernica (2017), així com d'altres projectes de recerca relacionats amb Pablo Picasso, com és el cas de Repensar Guernica, una de les majors apostes digitals que s'ha dedicat a l'obra de Picasso, premiat i reconegut globalment com a model de recerca, digitalització i difusió del patrimoni.
El maig de 2026 va ser nomenada directora del Museu Picasso de Barcelona.
Publicacions Ha participat en diverses publicacions sobre les col·leccions del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. És autora d'una part significativa dels textos de Vasos comunicantes. Colección 1881–2021. Vol. I (2023), catàleg que aborda la reordenació homònima de la col·lecció de 1881-1968.
Referències
Categoria:Beniarjoters Categoria:Valencians nascuts al segle XX Categoria:Valencians del segle XXI Categoria:Nascuts el 1968