va ser un matemàtic anglès.
Vida i obra El seu pare, professor del Clare College de Cambridge, va morir jove, quan ell només tenia un any i va ser educat per la seva mare i els seus avis paterns. Bona part de la seva infància i joventut la va passar a França, Itàlia i Alemanya, cosa que li va proporcionar un bon coneixement d'idiomes i un cercle d'amistats internacional. El 1883 va ser admès al Peterhouse de la universitat de Cambridge en el qual es va graduar el 1886.
El 1889 va ser escollit fellew del Peterhouse, mentre estava fent recerca en termodinàmica i mecànica estadística. L'interès per aquests temes es va accentuar quan, el 1894, en un meeting de la British Science Association, va conèixer el físic alemany Ludwig Boltzmann i va establir amb ell una amistat que va durar fins la mort de Boltzmann el 1906.
El 1896, per raons desconegudes, va ser nomenat professor de matemàtiques del University College del nord de Gal·les (actualment universitat de Bangor), inicialment de forma provisional, però permanent i director del departament de matemàtiques a partir de l'any següent. Excepte el període 1917-1920 en que va tenir un permís de recerca, va exercir el càrrec fins que es va retirar el 1926 i s'en va anar a viure amb la família a una villa que havien comprat a Bordighera, a la costa italiana, molt a la vora de la frontera francesa, on va morir sobtadament dos anys més tard.
Bryan es va guanyar a Bangor una fama de persona excèntrica, de la qui s'explicaven multitud d'anècdotes extravagants i agosarades, tan si eren certes com si no. Fama que ell mateix va cultivar afirmant, per exemple, que aconseguia els seus millors treballs sota la influència de l'alcohol.
A més de pels seus treballs ja mencionats en termodinàmica, Bryan és recordat sobre tot pel seu treball sobre l'estabilitat del vol dels avions: Mentre els Germans Wright a Nord-amèrica construïen el seu avió de forma eminentment pràctica, Bryan va estudiar-ho de forma teòrica, establint unes equacions matemàtiques que modelitzen el vol dels avions. Un primer article sobre el tema, escrit conjuntament amb el seu alumne William Ellis Williams i publicat el 1904, estudiava l'estabilitat longitudinal, però no va tenir gaire impacte per parcial. El 1911 va publicar el seu llibre Stability in aviation en el qual establia un model tridimensional de l'estabilitat caracteritzada per les equacions que porten el seu nom i projectada d'acord als angles de Tait-Bryan, trebal pel qual va rebre la medalla d'or de la Royal Aeronautical Society.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Matemàtics anglesos Categoria:Enginyers anglesos Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX Categoria:Persones de Cambridge Categoria:Morts a la Ligúria Categoria:Alumnes de la Universitat de Cambridge Categoria:Professors de la Universitat de Cambridge Categoria:Alumnes de la Peterhouse Categoria:Membres de la Royal Society Categoria:Científics de Cambridgeshire Categoria:Nascuts el 1864