Els daasanach són un poble del sud-oest d'Etiòpia establert principalment a la baixa vall del riu Omo, amb comunitats també al nord de Kenya, especialment a l'entorn del llac Turkana. Parlen la llengua daasanach, una llengua de la branca cuixítica de la família afroasiàtica, i tradicionalment han desenvolupat una economia basada en la ramaderia, l'agricultura de recessió i la pesca.

La seva societat s'ha adaptat a un medi molt àrid i variable, en què la disponibilitat d'aigua, les crescudes del riu Omo, les pastures i el bestiar tenen una importància central. Els daasanach mantenen també relacions històriques amb altres pobles de la regió, entre els quals els Turkana, els Nyangatom, els hamar i els karo.

Territori miniatura|Home daasanach a la riba del riu Omo.

El territori tradicional dels daasanach ocupa l'extrem meridional de la vall del riu Omo, al sud-oest d'Etiòpia, i s'estén cap a la riba septentrional del llac Turkana, al nord de Kenya.

La seva àrea d'assentament comprèn el delta de l'Omo i diverses planes àrides i semiàrides situades entre el riu Omo, el riu Kibish i el llac Turkana.

És una regió de precipitacions escasses i irregulars. Per aquest motiu, el riu Omo ha tingut tradicionalment una importància fonamental per a l'agricultura i per a la disponibilitat d'aigua durant les diferents estacions.

Els daasanach comparteixen àrees frontereres i espais de mobilitat amb altres pobles agro-pastorals i pastorals de la regió, com els nyangatom, els turkana, els hamar i els gabra.

Història La identitat daasanach es va formar a partir de la integració de grups d'orígens diversos que, al llarg del temps, es van incorporar a una mateixa comunitat lingüística i social.

La mobilitat, els matrimonis, l'intercanvi de bestiar i altres recursos i les aliances amb pobles veïns han tingut un paper important en aquesta evolució històrica.

Les relacions amb grups com els turkana i els nyangatom han inclòs tant formes de cooperació i intercanvi com conflictes relacionats amb l'accés a pastures, aigua, bestiar i terres de conreu.

Durant la incorporació de les terres del sud a l'Imperi Etíop a finals del segle XIX, el territori daasanach quedà progressivament integrat dins de les estructures de l'Estat etíop.

Llengua Els daasanach parlen la llengua daasanach, que té el codi ISO 639-3 `dsh`.

La llengua pertany a les llengües cuixítiques, dins de la família afroasiàtica.

És parlada principalment a l'extrem sud d'Etiòpia i al nord de Kenya, a les comunitats establertes al voltant del tram final de l'Omo i del llac Turkana.

Organització social miniatura|Home daasanach en un poblat tradicional.

La societat daasanach s'organitza tradicionalment en grups de parentiu i clans patrilineals. Els clans estructuren les relacions socials i matrimonials i proporcionen xarxes de cooperació entre els seus membres.

Els matrimonis s'estableixen tradicionalment entre membres de clans diferents.

Els ancians tenen un paper destacat en la mediació de conflictes, la presa de decisions i determinades activitats rituals. L'autoritat política tradicional no està concentrada en una única figura central, sinó distribuïda entre diferents grups i representants comunitaris.

El bestiar constitueix també un element important de les relacions socials, dels intercanvis matrimonials i del prestigi de les famílies.

Economia i subsistència miniatura|Graners elevats en un poblat daasanach.

Els sistemes tradicionals de subsistència dels daasanach combinen ramaderia, agricultura i pesca. La importància relativa de cada activitat varia segons la disponibilitat d'aigua, les pastures, les crescudes del riu i altres condicions ambientals.

La ramaderia bovina té una importància econòmica i social considerable. Els ramats inclouen també cabres i ovelles, especialment adaptades a les condicions més àrides.

L'agricultura s'ha practicat tradicionalment a les planes inundables de l'Omo mitjançant el conreu de recessió, aprofitant la humitat i els sediments que quedaven després de les crescudes estacionals.

El sorgo i el blat de moro es troben entre els principals conreus. La pesca al riu Omo, al delta i al llac Turkana és també una font d'aliments i d'ingressos per a una part de la població.

Aquesta combinació d'activitats ha permès diversificar els recursos disponibles en una regió sotmesa a una elevada variabilitat climàtica.

Cultura miniatura|Poblat tradicional daasanach.

La cultura daasanach està estretament relacionada amb els sistemes de parentiu, el bestiar i els cicles ambientals de la baixa vall de l'Omo.

Els poblats tradicionals estan formats per agrupacions de cabanes construïdes amb branques, fusta, fibres vegetals i altres materials disponibles localment. La disposició dels habitatges i dels espais oberts està relacionada amb les necessitats domèstiques i ramaderes.

Els ornaments personals inclouen collars, braçalets i altres peces elaborades amb comptes, metall i diversos materials. Les formes d'ornamentació varien segons l'edat, el sexe i el context social.

Les cerimònies relacionades amb les diferents etapes de la vida, els matrimonis i la posició social tenen també un paper important en la vida comunitària.

Canvis contemporanis Durant les primeres dècades del segle XXI, els sistemes de subsistència de la baixa vall de l'Omo han experimentat transformacions importants relacionades amb la construcció d'infraestructures hidràuliques i l'expansió de grans projectes agrícoles.

La construcció de la presa Gibe III va modificar el règim natural del riu Omo, especialment les crescudes estacionals que tradicionalment permetien el conreu de recessió a les ribes.

Human Rights Watch va documentar el 2012 l'impacte dels projectes de desenvolupament de la baixa vall de l'Omo sobre diverses comunitats indígenes, inclosos els daasanach, i va assenyalar la pèrdua de terres de pastura i de conreu, així com problemes relacionats amb els reassentaments i la consulta de les poblacions afectades.

Els canvis en el règim hidrològic de l'Omo afecten especialment les activitats que depenen directament de les crescudes, entre les quals l'agricultura de recessió i determinades zones de pesca.

Referències

Bibliografia

Categoria:Grups humans d'Etiòpia