El G8 empresarial de Catalunya, també anomenat G8 econòmic de Barcelona o G8 de les patronals catalanes, és un grup informal que agrupa vuit organitzacions empresarials i econòmiques amb seu principal a Barcelona. El grup es fa servir com a etiqueta periodística per referir-se a trobades i posicionaments conjunts d’aquestes entitats en matèria de finançament, infraestructures i política econòmica.

Les informacions periodístiques indiquen que el G8 no és una institució formal ni un organisme amb estructura permanent. Es descriu com una etiqueta utilitzada per designar un nucli de coordinació entre diverses organitzacions econòmiques de Catalunya.

Els mitjans citen habitualment com a membres del G8 la Cambra de Comerç de Barcelona, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Cercle d’Economia, PIMEC, FemCAT, Barcelona Global, el RACC i la Fira de Barcelona. Aquesta composició apareix de manera recurrent en la cobertura sobre reunions i posicionaments públics del grup.

Origen i evolució Diverses cròniques situen l’aparició pública del G8 en els primers anys de la dècada de 2020. La cobertura de 2024 mostra el grup ja consolidat com a espai de coordinació informal, especialment en relació amb el debat sobre el finançament singular. El setembre d’aquell any va produir-se una reunió del G8 amb la vicepresidenta Yolanda Díaz.

Durant el 2025, el grup va continuar apareixent en informacions sobre contactes amb dirigents polítics estatals. Entre aquestes, destaca un sopar amb Alberto Núñez Feijóo al març de 2025.

El 2026, diverses notícies el descriuen com un actor habitual en les relacions entre el món econòmic català i les institucions. Aquell any va aparèixer en informacions sobre reunions amb el president català Salvador Illa i sobre posicionaments en matèria de finançament i infraestructures. El grup ha estat igualment convocat a trobades amb el Govern per analitzar l’impacte empresarial d’episodis com la crisi de Rodalies.

Relació amb Foment i altres agents Les informacions sobre el G8 acostumen a situar-lo dins l’ecosistema patronal català, al costat de Foment del Treball i altres organitzacions. Algunes cròniques destaquen que la presència del G8 ha introduït un nou espai de coordinació empresarial, amb agendes pròpies en relació amb les institucions polítiques.

Determinades notícies descriuen agendes diferenciades entre Foment i el G8, per exemple en les reunions amb Carles Puigdemont o en les trobades a la Cambra de Comerç sobre finançament. Altres informacions recullen manifestos i textos en què el G8 i Foment comparteixen diagnòstics sobre la necessitat de revisar el model de finançament autonòmic.

Controvèrsies i tensions internes La gestió de qüestions com la reforma de les anomenades “cadires de plata” a la Cambra de Comerç de Barcelona va generar tensió entre la Cambra i PIMEC. Informacions sobre la redacció de manifestos en matèria de finançament autonòmic assenyalen divergències de criteri entre diferents entitats del G8 i entre el G8 i Foment.

Referències

Categoria:Organitzacions econòmiques de Catalunya