Jeroni Pascual Pi fou un músic, pianista i professor de Caldes de Montbui, documentat durant les primeres dècades del segle XX. Formà part del Sindicat Musical de Granollers i sa comarca i exercí la docència i la direcció a l'Escola Municipal de Música de Caldes.Butlletí del Sindicat Musical de Granollers i sa comarca, relació de membres, 1 de febrer de 1934, p. 15, Arxiu Municipal de Granollers.Ajuntament de Caldes de Montbui, «Document del mes d'abril de 2019», sobre la reobertura de l'Escola Municipal de Música el 1936.
La seva figura és coneguda especialment per la col·laboració amb l'Esbart Català de Dansaires en la preservació de l'Entrada de Ball de Caldes i per la participació en la transmissió del patrimoni musical i coreogràfic local.Esbart Català de Dansaires, Història de l'Esbart Català de Dansaires (1915–1929), p. 7–8.Ràdio Caldes, «Caldes de Montbui recupera la Festa de la Defensa 150 anys després», 17 de juliol de 2026.
Activitat en la dansa tradicional L'any 1916 Pascual es posà en contacte amb l'Esbart Català de Dansaires i s'oferí a ensenyar-li l'Entrada de Ball de Caldes de Montbui, així com a proporcionar-li la documentació i la música que conservava sobre aquesta dansa tradicional. L'entitat envià dansaires a Caldes per aprendre-la i posteriorment la incorporà al seu repertori.
El 20 d'octubre de 1918, durant una visita de l'Esbart a Caldes de Montbui, l'entitat li expressà públicament el seu agraïment per la col·laboració prestada. La documentació de l'Esbart permet, per tant, identificar Pascual com un informador local en el procés de recuperació de l'Entrada de Ball.
Activitat musical En la relació de membres del Sindicat Musical de Granollers i sa comarca publicada el febrer de 1934, Jeroni Pascual Pi figura domiciliat a Caldes de Montbui i vinculat professionalment al piano.
El 29 d'octubre de 1935, Alfons Maria Xancó renuncià a la direcció de l'Escola Municipal de Música de Caldes. Després d'uns tres mesos de tancament, el Ple municipal del 7 de gener de 1936 acordà reobrir el centre i oferí la direcció als músics que hi havien exercit de mestres. Un sorteig designà Joan Aragay i Jeroni Pascual, que assumiren conjuntament la direcció i la docència de l'escola.
Guerra Civil Després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, una representació del Comitè Antifeixista de Caldes es presentà l'11 d'agost de 1936 a l'Electra Caldense i encarregà interinament als treballadors Jeroni Pascual i Pere Serra la responsabilitat de l'administració i de les instal·lacions de l'empresa.«100 anys d'Electra Caldense: Capítol III. Els anys foscos», Calderí, núm. 5, 6–19 de juny de 2017, p. 8 del PDF; article basat en la recerca de Joan Villanueva Dachs.
La confiscació havia de donar pas a la municipalització de l'empresa, però aquesta no es dugué a terme: aquell mateix mes les empreses del sector elèctric català foren col·lectivitzades i integrades en els Serveis Elèctrics Unificats de Catalunya.
Llegat La documentació de 1916 i 1918 acredita el paper de Pascual en la conservació i la transmissió de l'Entrada de Ball de Caldes. Més d'un segle després, aquesta dansa continua formant part dels projectes locals de recuperació del patrimoni musical i festiu.
La recuperació contemporània també ha donat a conèixer materials musicals relacionats amb el seu nom. El programa de la Festa de la Defensa de 2026 inclogué un Ball de Plaça atribuït a Jeroni Pascual Pi i un ball de gitanes tradicional amb música d'orquestra procedent de les seves partitures, al costat d'altres músiques històriques calderines. La mateixa notícia anuncià la presentació d'un dossier de partitures sobre les cançons i danses de Caldes.
Aquestes iniciatives formen part d'un moviment local més ampli de restitució del repertori històric de Caldes. Entre els antecedents recents hi ha la recuperació dels rigodons de Climent Cuspinera, interpretats de nou després de dècades d'absència dels escenaris.Joaquim Campistron, «Festa de l'atac i rigodons d'en Cuspinera», Calderí, 16 de setembre de 2024.
Importància històrica La trajectòria documentada de Jeroni Pascual Pi reuneix tres àmbits de la vida cultural i social calderina: la transmissió de la dansa tradicional, la docència musical municipal i l'activitat professional com a pianista. A aquesta dimensió cultural s'afegeix la responsabilitat que assumí temporalment a l'Electra Caldense durant els primers mesos de la Guerra Civil.
Referències
Categoria:Persones de Caldes de Montbui Categoria:Nascuts el 1875