La Copa del Món de la FIFA és un trofeu fet principalment d'or que s'atorga als guanyadors del torneig de futbol associació de la Copa del Món de la FIFA, que té lloc cada olimpíada (quatre anys). Des de l'arribada de la Copa del Món el 1930, s'han utilitzat dos trofeus diferents: el Trofeu Jules Rimet de 1930 a 1970, i posteriorment el Trofeu de la Copa del Món de la FIFA de 1974 fins a l'actualitat. A partir del juny de 2026, el cost material del trofeu actual s'estima en 713.000 dòlars EUA.
El primer trofeu, originalment anomenat Victòria però rebatejat en honor del president de la FIFA, Jules Rimet, estava fet de plata de llei xapada en or i amb una base de lapislàtzuli. Representava Niké, la deessa grega de la victòria. El Brasil va rebre el trofeu a perpetuïtat després del seu tercer títol el 1970, cosa que va impulsar l'encàrrec d'un substitut. El Trofeu Jules Rimet original va ser robat el 1983 i mai s'ha recuperat.
El trofeu posterior, anomenat "Trofeu de la Copa del Món de la FIFA", es va introduir el 1974. Fet d'or de 18 quirats amb bandes de malaquita a la base, fa 36,8 centímetres (14,5 polzades) d'alçada i pesa 6,175 quilograms (13,61 lliures). El trofeu va ser fabricat per l'empresa GDE Bertoni a Itàlia. Representa dues figures humanes sostenint la Terra. Els actuals posseïdors del trofeu són Espanya , guanyadora de la Copa del Món de 2026. El trofeu es conserva al Museu Mundial del Futbol de la FIFA a Zuric, Suïssa, i només en surt en ocasions seleccionades.
Només uns quants seleccionats poden tocar oficialment el trofeu amb les mans nues, inclosos els jugadors i entrenadors que han guanyat la competició, els caps d'estat i els funcionaris de la FIFA.
La Copa Jules Rimet miniatura|esquerra|upright=0.68| Rèplica del Trofeu Jules Rimet exposada al Museu Nacional de Futbol anglès. L'original va ser robat del Brasil el 1983 i mai s'ha recuperat.. La Copa Jules Rimet va ser el trofeu original de la Copa del Món de la FIFA. Originalment anomenada "Victòria", però generalment coneguda simplement com a World Cup o Coupe du Monde (Copa del Món), va ser rebatejada el 1946 en honor al president de la FIFA, Jules Rimet, qui el 1929 va aprovar una votació per iniciar la competició. Va ser dissenyada per l'escultor francès Abel Lafleur i feta de plata de llei xapada en or sobre una base de lapislàtzuli . El 1954 la base va ser substituïda per una versió més alta per acomodar més detalls dels guanyadors. Feia 35 centímetres d' alçada i pesava 3,8 quilograms. Consistia en una copa decagonal, sostinguda per una figura alada que representava Niké, l'antiga deessa grega de la victòria.
El Trofeu Jules Rimet va ser portat a l'Uruguai per a la primera Copa del Món de la FIFA a bord del Conte Verde, que va salpar de Villefranche-sur-Mer, just al sud-est de Niça, el juny de 1930. Aquest va ser el mateix vaixell que va transportar Jules Rimet i els futbolistes que representaven França, Romania i Bèlgica que participaven al torneig aquell any. El primer equip a rebre el trofeu va ser l'Uruguai, els guanyadors de la Copa del Món de 1930. miniatura|Jules Rimet lliura el trofeu de la Copa del Món a Raúl Jude, president de l'Associació Uruguaiana de Futbol, guanyador de la primera Copa del Món de la FIFA de 1930. Aquest trofeu va ser rebatejat en honor a Rimet el 1946.
Durant la Segona Guerra Mundial, el trofeu va ser en mans d'Itàlia, campiona del 1938. Ottorino Barassi, vicepresident italià de la FIFA i president de la FIGC, va transportar en secret el trofeu des d'un banc de Roma i el va amagar en una caixa de sabates sota el seu llit per evitar que els nazis el robessin. La Copa del Món de la FIFA de 1958 a Suècia va marcar l'inici d'una tradició relacionada amb el trofeu. Quan el capità brasiler Hilderaldo Bellini va sentir les peticions dels fotògrafs per tenir una millor vista del Trofeu Jules Rimet, el va aixecar enlaire. Tots els capitans guanyadors de copes des de llavors han repetit el gest.
El 20 de març de 1966, quatre mesos abans de la Copa del Món de la FIFA de 1966 a Anglaterra, el trofeu va ser robat durant una exhibició pública al Westminster Central Hall. Va ser trobat set dies després embolicat en paper de diari a la part inferior d'una bardissa d'un jardí suburbà a Beulah Hill, Upper Norwood, al sud de Londres, per un gos collie blanc i negre anomenat Pickles.
Com a mesura de seguretat, la Federació Anglesa de Futbol va fabricar en secret una rèplica del trofeu per al seu ús en exposicions en lloc de l'original. Aquesta rèplica es va utilitzar en ocasions fins que el trofeu original va haver de ser retornat a la FIFA per a la següent competició el 1970. Com que la FIFA havia denegat explícitament el permís a la FA per crear una rèplica, la rèplica també va haver de desaparèixer de la vista pública i durant molts anys va estar guardada sota el llit del seu creador. Aquesta rèplica es va vendre en una subhasta el 1997 per 254.500 lliures, quan va ser comprada per la FIFA. L'alt preu de la subhasta, 10 vegades el preu de reserva de 20.000-30.000 lliures, va ser impulsat per l'especulació que el trofeu subhastat no era la rèplica del trofeu sinó l'original en si. Les proves realitzades per la FIFA van confirmar que el trofeu subhastat era una rèplica. Poc després, la FIFA va organitzar que la rèplica es prestés per a la seva exposició al Museu Nacional Anglès del Futbol, que aleshores tenia la seu a Preston però ara es troba a Manchester.“Jules Rimet Trophy Returns To Museum Display”. . National Football Museum. Retrieved 6 March 2018
L'equip brasiler va guanyar el torneig per tercera vegada el 1970, cosa que els va permetre conservar el trofeu real a perpetuïtat, tal com havia estipulat Jules Rimet el 1930. Es va exposar a la seu de la Confederació Brasilera de Futbol a Rio de Janeiro, en un armari amb un frontal de vidre antibales.“World Cup mystery: what happened to the original Jules Rimet trophy?” . The Guardian. Retrieved 6 March 2018 miniatura|Gylmar, Vicente Feola i Bellini amb la Copa Jules Rimet, després de guanyar l'edició de 1958 El 19 de desembre de 1983, el trofeu trofeu va ser robat de nou. La part posterior de fusta de l'armari va ser forçada amb una palanca i es va endur la copa. Quatre homes van ser jutjats i condemnats in absentia pel delicte. El trofeu mai s'ha recuperat, i es creu que es va fondre en lingots d'or i es va vendre. Tanmateix, alguns creuen que el trofeu no es va fondre (ja que en realitat no contenia prou or per produir lingots d'or si es fonia) i que es va vendre al mercat negre i que encara podria existir.
Només s'ha trobat una peça del Trofeu Jules Rimet, la base original, que la FIFA havia guardat en un soterrani de la seu de la federació a Zuric abans del 2015.
La Confederació va encarregar una rèplica pròpia, feta per Eastman Kodak, utilitzant 1,8 quilograms (4,0 lliures) d'or. Aquesta rèplica va ser presentada al president militar brasiler João Figueiredo el 1984.
El nou trofeu
Al cap de poc temps de la culminació de la Copa del Món de 1970, la FIFA va convocar a un concurs per a la realització d'un nou trofeu de reemplaçament que seria introduït a la Copa del Món de 1974. Es van rebre cinquanta-tres propostes d'escultors de set països. L'artista italià Silvio Gazzaniga va ser guardonat amb l'encàrrec.
Produïda per GDE Bertoni a Paderno Dugnano, representa dues figures humanes sostenint el planeta Terra. Gazzaniga va descriure el trofeu així: "Les línies surten de la base, pujant en espiral, estenent-se per rebre el món. De les notables tensions dinàmiques del cos compacte de l'escultura s'eleven les figures de dos atletes en el moment emocionant de la victòria". El trofeu fa 36,5 centímetres d' alçada i està fet amb 5,0 quilograms d' or de 18 quirats (75%). La seva base fa 13 centímetres de diàmetre i conté dues capes de malaquita, cosa que afegeix 1,175 quilograms més al pes total.
El trofeu té el gravat "Copa del Món de la FIFA" a la base. Després de la Copa del Món de 1994, es va afegir una placa a la part inferior del trofeu on hi ha gravats els noms dels països guanyadors, que per tant no són visibles quan el trofeu està dret. Les inscripcions indiquen l'any en xifres i el nom de la nació guanyadora en la seva llengua nacional, per exemple, "1974 Deutschland " o "1994 Brasil " . El 2010, el nom de la nació guanyadora es va gravar com a "2010 Spain" en anglès, no en castellà. Això es va corregir a la nova placa feta després de la Copa del Món de 2018 . A partir del 2022, s'han gravat dotze guanyadors a la base. La placa es substitueix cada cicle de la Copa del Món i els noms dels guanyadors del trofeu es reorganitzen en espiral per adaptar-se als futurs guanyadors.
El 2010, el químic Sir Martyn Poliakoff va afirmar que el trofeu havia de ser buit, perquè si fos d'or massís pesaria entre 70 i 80 quilograms i seria massa pesat per aixecar-lo; el fabricant original del trofeu ha confirmat des de llavors que és buit. Les bandes de malaquita verda del trofeu s'han restaurat diverses vegades, a més de l'aplicació d'una nova capa de xapat en or.
Les regulacions de la FIFA estableixen que aquest trofeu, a diferència del seu predecessor, no pot ser guanyat definitivament. Entre les edicions d'Alemanya 1974 (guanyada per la selecció local) i la de Corea del Sud-Japó 2002 (guanyada pel Brasil), els campions del certamen custodiaven la copa original durant quatre anys, és a dir, fins a l'inici de la següent justa mundialista, lliurant-ho a la FIFA dies abans de la competència, i en aquell moment rebien una rèplica del trofeu original denominada "Trofeu dels Campions" .
El Trofeu Original de la Copa Mundial de la FIFA es conserva permanentment al Museu del Futbol Mundial de la FIFA a Zuric, Suïssa. Només en surt quan fa la seva Gira del Trofeu de la Copa Mundial de la FIFA. És present al sorteig final de la propera Copa Mundial i al camp al partit inaugural i a la final de la Copa Mundial.
No obstant això, per minorar els riscos d'un dany o robatori del trofeu, a partir de l'edició d'Alemanya 2006 (guanyada per Itàlia) l'equip campió només rep la copa original a l'estadi en la cerimònia de lliurament de trofeus. Al final d'aquesta ha de tornar-la a l'organisme, posteriorment se li atorga la ja esmentada rèplica (un trofeu amb bany d'or, en comptés d'un d'or sòlid) en propietat.
Poc després de la Copa Mundial de Futbol de 2006 a Alemanya , el trofeu va ser tornat breument a Itàlia per a una restauració abans de ser finalment concedit al mateix país. El 14 de juliol del 2006 es va reportar que el Trofeu de la Copa Mundial aparentment s'havia trencat després d'haver estat en mans italianes per tan sols uns quants dies. Fabio Cannavaro el capità d'Itàlia, va ser fotografiat sostenint un tros de malaquita que s'havia trencat de la base, la que va ser subseqüentment reparada.
El 2006 Coca-Cola va fer el primer recorregut del trofeu pel món, visitant 31 ciutats a 28 països, durant 3 mesos. Aquesta mateixa gira es va tornar a realitzar abans de la Copa Mundial de Futbol de 2010, el trofeu va començar el seu viatge el 21 de setembre de 2009 i va recórrer 83 països. Així mateix, es va realitzar també la Gira del Trofeu previ als mundials de 2014 i 2018.
El 2010, durant el Mundial realitzat a Sud-àfrica, diverses rèpliques del trofeu van ser robades, encara que la FIFA va assegurar que el trofeu autèntic es trobava segur.La historia del trofeo de la Copa del Mundo de la FIFA https://www.conmebol.com
El juliol de l'any 2014, el president de la Federació de Futbol Alemanya, Wolfgang Niersbach, va admetre que la rèplica del trofeu lliurada a la selecció alemanya en guanyar la copa mundial d'aquell mateix any, va resultar danyada durant les festes per part dels jugadors.