La Cort de Vilafranca del Penedès-Barcelona de 1367-1368 fou una reunió de la Cort General de Catalunya convocada per Pere el Cerimoniós el 20 de setembre de 1367. La primera sessió se celebrà el 6 de novembre al convent dels Framenors de Vilafranca del Penedès i el 10 de novembre la Cort fou traslladada a Barcelona, on continuà fins al 24 de març de 1368.

Context La reunió se celebrà durant la fase final de la Guerra dels Dos Peres. Després dels avenços aconseguits per Enric de Trastàmara i els grups de mercenaris veterans francesos i gascons de la Guerra dels Cent Anys anomenats Companyies Blanques, la intervenció anglesa en favor de Pere I de Castella capgirà temporalment la situació. El Príncep Negre derrotà les forces trastamaristes a la batalla de Nájera l'abril de 1367 i Pere I recuperà el tron castellà. Ocupat, però, per la guerra civil dins de Castella, acceptà una treva amb Pere el Cerimoniós.

Pere el Cerimoniós convocà la Cort per obtenir recursos que li permetessin reprendre la recuperació dels territoris ocupats pels castellans quan acabés la treva. En començar la reunió, els braços concediren un donatiu de 25.000 lliures.

Durant la pròrroga de la Cort a Barcelona el rei plantejà també la necessitat de finançar la guerra contra el jutjat d'Arborea a Sardenya. Marià IV d'Arborea havia aprofitat la guerra amb Castella per ocupar bona part dels territoris sota domini de la Corona d'Aragó a l'illa. La petició reial trobà resistències, especialment al braç militar, que considerava la defensa de Sardenya una qüestió pròpia del monarca i no del Principat.

Al final de la Cort fou aprovat, tanmateix, un nou donatiu de 150.000 lliures destinat a la guerra de Sardenya. La seva administració fou confiada a Pere Vicenç, que podia obtenir-ne els recursos mitjançant, entre altres procediments, la venda de censals morts.

Reforma de la Diputació del General Un altre dels principals assumptes de la Cort fou el funcionament de la Diputació del General. Els braços manifestaren el seu descontentament per les despeses de la institució i per la gestió dels comptes. Per examinar-los fou constituïda una comissió formada per Ramon Gener, cabiscol d'Urgell; Ramon de Juià, cavaller, i Ramon Sescomes, ciutadà de Lleida.

La Cort decidí suprimir els diputats residents i altres càrrecs de l'administració dels donatius, amb l'objectiu de reduir-ne les despeses, i concentrà bona part de les seves funcions en un únic regent, sotmès a la supervisió dels oïdors de comptes. El primer a exercir aquestes funcions fou Pere Vicenç, que fins aleshores havia estat regent dels comptes de la Diputació.

Les disposicions de la Cort establiren que Pere Vicenç assumís les funcions que anteriorment corresponien als diputats i administradors, i que rebés els diners, béns i documentació que aquests tenien sota la seva responsabilitat. Els oïdors de comptes havien de fiscalitzar la seva gestió i intervenir en les decisions més importants.

La reorganització inicià una etapa en què la Diputació fou governada principalment per un regent, sistema que es mantingué fins al 1375.

Referències

Vilafranca-Barcelona