Androsace helvetica és una espècie del gènere Androsace, de la família de les primulàcies.
Descripció És una planta herbàcia, vivaç amb tiges ramificades. Viu arrapada al terra i creix formant coixinets molt densos, voluminosos, format per branquetes columnars, amb nombroses fulletes, densament imbricades, curtes... que tot plegat no superen els 5 cm d'alçada. Les fulles són lanceolades o linears, de fins uns 5mm de llarg com a molt, amb pèls curts (<0,5 mm), rectes, erectes o patents que formen una coroneta la part apical. Les fulles velles romanen a les tiges un cop marcides i s'acumulen a la base del pulvínul. Les flors surten solitàries a l'extrem de les tiges, tenen un peduncle molt curt, menys d'un mm, sense bràctees. La corol·la és blanca amb la gorja groga, te uns uns 5mm de diàmetre.
És molt semblant a Androsace vandellii, però se'n separa pel fet que els petits pèls de les fulles són sempre simples i no estrellats.
Hàbitat i distribució És una espècie molt rara, que viu als Alps però té algunes poblacions conegudes a la Ribagorça aragonesa, entre Vallhibierna i Castanesa També s'ha trobat a la zona de Posets i al massís de Bigorra. Viu en costers pedregosos i crestes de pedra calcària a gran altitud, habitualment per sobre dels 2700 m, a l'estatge alpí i subnival.
Al Pirineu català no s'ha trobat cap cita que hagi estat confirmada. Moltes de les citacions d'aquesta espècie són molt antigues i es referien a Androsace imbricata, un nom que s'havia utilitzat erròniament als Pirineus per referir-se tant a l'A.helvetica com a la seva parenta A.vandellii
Taxonomia Androsace helvetica (L.) All. va ser descrita inicialment als Alps el 1785.
El botànic occità Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse va ser qui el va trobar per primer cop als Pirineus i, desconeixent segurament que era la mateixa planta descrita als Alps, la va anomenar Androsace aretia Lapeyr., nom que s'ha de considerar il·legal a tots els efectes.
Referències
Categoria:Primulàcies