fou un militar i polític navarrès.
El seu pare, Manuel Gurrea, era un mariscal de camp que va lluitar al costat d'Espoz i Mina a la Guerra del Francès i va morir el 1837 a la presa del pont d'Andoain durant la Primera Guerra Carlina. A causa d'això el seu amic Baldomero Espartero es va fer càrrec de la seva educació.Ignacio Gurrea Medrano a
Després d'estudiar a Londres va ingressar a l'exèrcit, on el 1835 fou ascendit a alferes de cavalleria com a part de l'Exèrcit del Nord. Després de la batalla de Mendigorria fou ascendit a tinent i fou guardonat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran. EL 1836 fou nomenat ajudant del general George de Lacy Evans i va continuar combatint als carlins, assolint el gran de tinent coronel el 1838. El 1840 fou ascendit a comandant ajudant de Baldomero Espartero, però després va participar en les revoltes contra ell i es va haver d'exiliar.
Va tornar el 30 d'agost de 1854, fou restablert en el seu grau i nomenat capità general d'Aragó i diputat al Congrés dels Diputats del Partit Progressista pel Districte de Lleida.Eleccions parlamentàries a la Lleida isabelina, 1810–1868: Segona part (1845–1868) Tanmateix, el 1856 es va tornar a enfrontar a Espartero. Es va retirar de caserna a Vitòria i suspès dels seus càrrecs per O'Donnell. Marxà breument a França, d'on va tornar el 1857. Reconciliat amb Espartero, va caure malalt, raó per la qual es va traslladar a Barcelona, després a les Illes Balears i finalment a Vitòria, on va morir solter el 13 de juliol de 1861.
Referències
Categoria:Capitans generals d'Aragó Categoria:Militars navarresos Categoria:Persones d'Olite Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats Categoria:Morts a Vitòria Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Militars catalans del sud contemporanis Categoria:Diputats navarresos al Congrés dels Diputats Categoria:Nascuts el 1812