Borís Gueórguievitx Pertxatkin (rus: Борис Георгиевич Перчаткин; nascut l'1 de juliol de 1946) és un activista pels drets humans i el representant més conegut del moviment d'emigració religiosa des de la ciutat de Nakhodka a finals de la dècada de 1970 i principis de la de 1980. El 1989 va ser un dels principals impulsors als Estats Units de l'anomenada "Esmena Lautenberg", que va permetre l'emigració d'aproximadament un milió de persones dels països de l'antiga Unió Soviètica cap als EUA.

Biografia Primers anys i unió a l'església Borís Pertxatkin va néixer a la família d'un pilot militar, que va morir en un accident de trànsit poc després del naixement d'en Borís. Uns anys després de la mort del seu primer marit, la mare d'en Borís es va tornar a casar amb un militar, que el 1953 va ser arrestat per negar-se a complir una ordre durant un motí i condemnat a 25 anys de treballs forçats als camps de Vorkutà. Als 16 anys, Borís va descobrir una església pentecostal a Nakhodka i s'hi va unir. Més tard va començar a recollir informació sobre la persecució dels creients a la Unió Soviètica i la va compartir activament amb periodistes estrangers.

Moviment d'emigració i contactes amb dissidents El 1976, Pertxatkin, juntament amb els seus companys Vassili Patruixev, V. A. Burlatxenko i Vladímir Stepànov, va establir contacte amb dissidents de Moscou. Aquests els van aconsellar que donessin una forma organitzada a la creixent onada d'emigració. Aquell mateix any, la representant del Grup Hèlsinki de Moscou, L. V. Vorónina, va visitar Nakhodka. A partir de llavors, Pertxatkin va buscar activament la sortida massiva dels pentecostals de l'URSS. El mateix any va enviar crides a l'ONU, al Consell Mundial d'Esglésies i als caps d'estat signataris dels Acords de Hèlsinki, denunciant la constant persecució dels creients a l'URSS.

El 1977, juntament amb Nikolai Goreti, en nom dels pentecostals, va sortir en defensa dels dissidents arrestats Aleksandr Guínzburg, Iuri Orlov i Anatoli Xaranski, adreçant-se al món cristià. El mateix any, juntament amb altres cristians de diverses confessions, va participar en una vaga de fam pública per aconseguir permís de sortida per als cristians perseguits de l'URSS.

El 20 de desembre de 1978, Pertxatkin va intentar enviar un telegrama d'Any Nou a través de l'oficina de correus de Nakhodka al llavors president dels EUA Jimmy Carter, demanant-li que prestés atenció a aquells que es veien privats de llibertat religiosa.

Des del 1979 va dur a terme tasques organitzatives per crear un centre per als creients que volien emigrar de l'URSS. El 1980 va ser elegit secretari del recentment format Consell d'Esglésies de Pentecostals Soviètics que buscaven l'emigració.

A finals de 1979, Pertxatkin va escriure una declaració «Al Congrés i al Govern dels EUA, i als governs del Canadà, Austràlia, Anglaterra, Alemanya Occidental, França i Itàlia», en la qual descrivia la realitat soviètica, les posicions del PCUS respecte a la religió i la legislació soviètica sobre els cultes religiosos.

Repressió estatal i presó Com a membre més actiu del comitè de creients que sol·licitaven l'emigració, es va convertir en l'objectiu de les autoritats soviètiques. Aquestes van organitzar una campanya de difamació contra ell i la seva família a la premsa local.

El 21 d'agost de 1980, Pertxatkin va ser detingut a Nakhodka, i a finals de març de 1981Chronology of Soviet Dissidence: January 1970 through December 1982 va ser condemnat en virtut de l'article 190.1 del Codi Penal de la RSFSR per «difusió de fabricacions deliberadament falses que difamen el sistema estatal i social soviètic» a dos anys de presó. Segons l'emissora de ràdio Veu d'Amèrica, durant la investigació i el judici es van utilitzar agents químics (neurolèptics) contra ell, a causa dels quals perdia el coneixement freqüentment.

A l'agost de 1982 va ser alliberat i va continuar la lluita pel dret a l'emigració. No obstant això, el febrer de 1983 va ser arrestat de nou i condemnat en virtut de l'article 218 (part 2) del Codi Penal de la RSFSR a un any i mig de presó per tinença il·lícita d'armes blanques.

Arribada als EUA i Esmena Lautenberg El 1987 va preparar un informe per al Congrés dels EUA titulat «Sobre l'estat de la religió a l'URSS». L'informe va ser llegit al Congrés, i Pertxatkin va ser convidat a una reunió amb l'aleshores secretari d'Estat dels EUA George Shultz, el president del Tribunal Suprem dels EUA William Rehnquist i altres funcionaris. El maig de 1988, quan el president dels EUA Ronald Reagan va visitar oficialment la Unió Soviètica, Pertxatkin va ser convidat com a representant dels protestants soviètics en una delegació de 40 persones per reunir-se amb la primera dama Nancy Reagan. Durant la conversa, va parlar amb ella sobre la llibertat religiosa a l'URSS, i Nancy Reagan el va convidar a informar directament al Congrés dels EUA.

El 26 de juliol de 1988, Pertxatkin va emigrar als Estats Units amb la seva família. El 4 d'agost de 1988 va pronunciar un discurs al Congrés dels Estats Units sobre el genocidi contra els creients a l'URSS, un tema que després va debatre amb congressistes, senadors i diplomàtics. El resultat d'aquestes converses va ser l'aprovació de l'anomenada «Esmena Lautenberg» el 1989, batejada en honor al senador demòcrata de Nova Jersey Frank Lautenberg. Durant la primera dècada d'aplicació d'aquesta llei, aproximadament 350.000 immigrants religiosos es van establir als Estats Units, i cap al 2010 la xifra se situava al voltant del milió de persones.

Activisme pels drets humans als EUA Durant la seva estada als Estats Units, Pertxatkin va crear una pàgina web personal on va descriure en detall la seva detenció, la seva estada a la presó i la lluita per l'emigració. També va fundar l'organització cristiana de drets humans ARRC (American-Russian Relief Committee) i va publicar un llibre autobiogràfic titulat «Camins de foc» (Огненные тропы), que ha comptat amb diverses edicions.

A l'estiu de 2025, Borís Pertxatkin, juntament amb els seus col·laboradors al Departament d'Estat i a la Comissió dels EUA per a la Llibertat Religiosa Internacional (USCIRF), va denunciar que els pacifistes cristians de Rússia i Ucraïna estaven sent perseguits, se'ls denegava el servei civil alternatiu, eren mobilitzats per la força i sotmesos a arrestos, violència i amenaces per la seva negativa a participar en les hostilitats. En aquest sentit, Pertxatkin va fer pressió per a l'establiment d'una quota migratòria especial per als pacifistes cristians ucraïnesos que arribessin als EUA a través del programa U4U.

Mencions Borís Pertxatkin va ser esmentat explícitament pel reconegut dissident Andrei Sàkharov entre altres presos polítics en el seu assaig «La responsabilitat dels científics» del 1981.

Bibliografia Pertxatkin, Borís — Огненные тропы. Seattle (EUA), 2002. — 222 p.

Referències

Fonts

Enllaços externs

Categoria:Dissidents soviètics Categoria:Pentecostalisme Categoria:Presos polítics Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Polítics soviètics Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Persones de l'óblast de Poltava Categoria:Polítics ucraïnesos