Pierre Guichard (La Côte-Saint-André, Isère, 6 de novembre de 1939 - Sainte-Foy-lès-Lyon, 6 d'abril de 2021) fou un historiador, arqueòleg i medievalista francès, especialitzat en l'expansió de l'islam a la Mediterrània occidental i les seues relacions amb el món cristià durant l'edat mitjana.
Catedràtic d'història medieval a la Universitat Lumière-Lyon II, del 1994 al 2003 hi va dirigir una unitat de recerca dins del Centre Interuniversitaire d'Histoire et Archéologie Médiévales dedicada a la història i l'arqueologia dels mons medievals cristià i musulmà. Fou també acadèmic de l'Institut de França, membre corresponent de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres des del 1998, i membre de la secció científica de la Casa de Velázquez a Madrid, on sojornà del 1966 al 1969 preparant la seua tesi, presentada a Lió el 1972 i publicada el 1976 traduîda al castellà, en què argumenta l'aculturació musulmana de la península ibèrica, amb la degradació cultural de les poblacions mossàrabs i les seues revoltes durant el , en particular el moviment dels màrtirs de Còrdova.
En Al-Andalus, 711-1492 exposa l'evolució d'aquesta penetració cultural, els seus matisos, les diverses aportacions àrabs i berbers, i la persistència, en una posició de resistència, de les aportacions culturals cristianes o jueves, i demostra la influència determinant dels nous pobladors en l'evolució de les pràctiques polítiques i socials en la península. Els clans àrabs practicaven l'endogàmia, i aquest concepte es va convertir en una norma en la societat ibèrica; la pràctica de l'endogàmia en general impedia l'assimilació entre els clans àrabs i els civils locals, ja que no es produïen matrimonis mixtos. A més d'això, el concepte de llinatge segmentari exigia una major cohesió en els nous assentaments, la qual cosa va permetre als invasors mantenir-se i créixer pròsperament a les zones recentment adquirides, i l'afluència massiva de musulmans àrabs i berbers durant els primers dos o tres segles posteriors a les invasions va permetre que aquests grups ètnics foren la majoria demogràfica a la península Ibèrica. La novetat d'aquesta perspectiva venia a corregir la deriva d'una historiografia espanyola tradicionalment molt eurocentrista i que tendeix a minimitzar l'impacte demogràfic i sociopolític de les invasions àrabs i berbers després del 711 dC fins al punt de negar, en algun cas extrem, el fet mateix d'aquelles invasions. Per la seua part, Guichard insisteix en la necessitat de recórrer prioritàriament a les fonts que presenten el punt de vista dels musulmans de l'època, habitualment ignorades pels historiadors tradicionalistes, i després als treballs especialitzats sobre el món musulmà medieval.
Distincions Cavaller de l'Orde de les Palmes Acadèmiques.
Obres Per a una relació exhaustiva, vegeu la bibliografia enumerada per Y. Benhima. Al-Andalus: estructura antropológica de una sociedad islamica en Occidente, Barcelona: Barral, 1976. Reed.: Granada, Universitat de Granada, 1995. Structures sociales orientales et occidentales dans l'Espagne musulmane, París-La Haia: Mouton, 1977. Toponimia y geografía musulmana de Valencia, Saragossa: Anubar, 1979. Estudios sobre historia medieval, trad. Eduard J. Verger. València: Institució Alfons el Magnànim (IVEI), 1987. Les châteaux ruraux d'al-Andalus: histoire et archéologie des "ḥuṣūn" du Sud-Est de l'Espagne (amb André Bazzana i Patrice Cressier), Madrid/París, Casa de Velázquez/De Boccard, 1988. Les musulmans de Valence et la Reconquête (XIe-XIIIe siècles), Damasc: Institut Français de Damas, 1990-1991; Al-Andalus frente a la conquista cristiana: los musulmanes de Valencia (siglos XI-XIII), trad. Josep Torró Abad. Madrid/València: Biblioteca Nueva/Universitat de València, 2001. ISBN 9788437052564 Les relations des pays d'Islam avec le monde latin (milieu Xe-milieu XIIIe siècle (en col·laboració amb Philippe Sénac), Poitiers/París: SNED/SEDES, 2000. Al-Andalus: 711-1492, París: Hachette Littératures, 2000 ; reed.: Al-Andalus: une histoire de l'Espagne musulmane, 2001, 2008. Las Españas medievales (en col·laboració amb Pierre Bonnassie i Marie-Claude Gerbet), trad. Bernat Hervàs. Barcelona: Crítica, 2001. Europa y el Islam en la Edad Media (en col·laboració amb Henri Bresc i Robert Martran). Barcelona: Crítica, 2001. Los reinos de taifas: fragmentación política y esplendor cultural (en col·laboració amb Bruna Soravia). Màlaga: Ed. Sarriá, 2005.
Articles «Le peuplement de la région de Valence aux deux premiers siècles de la domination musulmane». Mélanges de la Casa de Velázquez, núm 5, 1969, p. 103-168. «Les Arabes ont bien envahi l’Espagne: les structures sociales de l'Espagne musulmane», Annales. Histoire, Sciences Sociales, núm. 29/6 (1974), p. 1483-1513. «València abans dels catalans», L'Avenç, núm. 16 (1979), p. 34-39. «Els "Berbers de València" i la delimitació del País Valencià a l'alta edat mitjana», Afers, núm. 7 (1988-1989), p. 69-85. «Du parchemin au papier», en: Pierre Guichard i Danièle Alexandre-Bidon. Comprendre le XIIIe siècle: études offertes à Marie-Thérèse Lorcin, Lió: Presses Universitaires de Lyon, 1995, p. 185-200. «Quelques remarques sur l'agriculture irriguée dans le centre du Pays Valencien», en Antoni Furió; Aureliano José Lairón Pla (eds.) L'espai de l'aigua: xarxes i sistemes d'irrigació a la Ribera del Xúquer en la perspectiva històrica. València/Alzira: Universitat de València/Ajuntament d'Alzira, 2000, p. 75-81. «L'influence de la culture du Maghreb et de l'Andalus sur l'Europe latine au Moyen Âge», Cuadernos andalusíes, núm. 1 (2006), p. 23-46.
Referències
Fonts
Categoria:Historiadors francesos Categoria:Professors d'història Categoria:Alumnes de la Universitat de Lió Categoria:Membres de l'Acadèmia Francesa Categoria:Membres de l'Académie des inscriptions et belles-lettres Categoria:Persones del Roine Categoria:Morts al Roine Categoria:Alumnes de la Universitat de Tolosa-Joan Jaurés Categoria:Oficials de les Palmes Acadèmiques Categoria:Morts a la metròpoli de Lió Categoria:Persones de la Isèra Categoria:Nascuts el 1939