LOperació Plunder (Operació Saqueig) va ser una operació militar per creuar el Rin la nit del 23 de març de 1945, llançada pel 21è Grup d'Exèrcits sota el comandament del mariscal de camp Bernard Montgomery. La travessa del riu va ser a Rees, Wesel i al sud del riu Lippe pel Segon Exèrcit Britànic sota el comandament del tinent general Miles Dempsey i el Novè Exèrcit dels Estats Units sota el comandament del tinent general William H. Simpson.
La batalla del Rin va ser crucial per a l'avanç aliat cap a Alemanya, i va ser planificada per Montgomery com un assalt de tres exèrcits, incloent-hi un assalt aerotransportat, una barrera d'artilleria de cinc mil canons i bombarders angloamericans. Es van portar milers de tones de subministraments, incloent-hi grans quantitats d'equipament de pont.
El Primer Exèrcit Aerotransportat Aliat va dur a terme l'Operació Varsity a la riba est del Rin en suport de l'Operació Plunder, formada pel XVIII Cos Aerotransportat dels Estats Units, la 6a britànica i la 17a aerotransportada estatunidenca.
També s'esperava que l'Operació Grenade al febrer, duta a terme pel Novè Exèrcit de Simpson i el Primer Exèrcit Canadenc de Harry Crerar, preparés el terreny.
Els preparatius com l'acumulació de subministraments, la construcció de carreteres i el transport de 36 llanxes de desembarcament de la Royal Navy van ser amagats per una enorme cortina de fum a partir del 16 de març. L'operació va començar la nit del 23 de març de 1945. Va incloure els llançament de paracaigudes i planadors prop de Wesel, i l'Operació Archway, per part del Servei Aeri Especial.
La batalla Quatre mil canons aliats van disparar durant quatre hores durant el bombardeig inicial, llançant-se en total 15.000 tones de bombes durant els tres darrers dies. Els bombarders britànics van contribuir amb atacs sobre Wesel durant el dia i la nit del 23 de març de 1945.
La nit del 23 de març, les companyies E i C del 17è Batalló d'Enginyers Blindats, que formava part de la 2a Divisió Blindada dels Estats Units, van construir basses per preparar la travessa del Rin a uns cinc quilòmetres al sud de Wesel. La construcció del pont va començar a les 9:45 del matí i a les 4:00 de la tarda el primer camió va creuar el pont flotant. Es van col·locar més de 351 m de banda de rodament M2 i 93 flotadors pneumàtics en el projecte de construcció de sis hores i quinze minuts, un rècord per a la mida del pont. Van caldre vint-i-cinc camions GMC CCKW de 2 1/2 tones per transportar les peces del pont a l'obra, que formaven part del Red Ball Express.They Remember War2nd Armored WW2 facesbeyondthegraves.com miniatura|Comandos britànics als afores de Wesel miniatura|Morter de 3 polzades del 8è h Royal Scots durant la travessa del Rin, 24 de març de 1945 Tres formacions aliades van fer l'assalt inicial: el XII i XXX Cossos britànics i el XVI Cos estatunidenc. La 79a Divisió Cuirassada britànica —sota el comandament del major general Percy Hobart— havia estat al capdavant del desembarcament de Normandia i havia proporcionat una ajuda inestimable en operacions posteriors amb vehicles blindats especialment adaptats (coneguts com a Hobart's Funnies). Un dels seus vehicles modificats va ser el LVT-2 "Buffalo" operat pel 4t Regiment Reial de Tancs, sota el comandament del tinent coronel Alan Jolly, un transportador de personal o càrrega amfibi sobre erugues armat i blindat, que era capaç de creuar terreny tou i inundat. Aquests eren els vehicles per a la infanteria de punta.
La primera part de Plunder dins del marc de l'Operació Turnscrew del XXX CosTim Saunders 2008 "Operation Varsity", p. 61, accessed 10 September 2020. va ser iniciada per la 51a Divisió d'Infanteria (Highland), liderada pel 7è Batalló, Black Watch (Royal Highland Regiment) de la 154a Brigada a les 21:00 del 23 de març, prop de Rees, seguits pel 7è Batalló, Argyll and Sutherland Highlanders (també de la 154a Brigada). A les 02:00 del 24 de març, la 15a Divisió d'Infanteria (Escocesa) va desembarcar entre Wesel i Rees. Al principi, no hi va haver oposició, però més tard es van trobar amb una resistència decidida dels nius de metralladores. El mateix dia, el comandant de la 51a Divisió, el general de divisió Tom Rennie, va morir per foc de morter. La 1a Brigada de Comando britànica va entrar a Wesel.
La 30a Divisió d'Infanteria estatunidenca va desembarcar al sud de Wesel. La resistència local havia estat trencada per l'artilleria i el bombardeig aeri. Posteriorment, la 79a Divisió d'Infanteria estatunidenca també va desembarcar. Les baixes americanes van ser mínimes. La resistència alemanya als desembarcaments britànics va continuar amb cert efecte, i hi va haver contraatacs blindats. Els desembarcaments van continuar, però, incloent-hi tancs i altres equips pesants. Les forces nord-americanes tenien un pont que l'envoltava el vespre del 24 de març.
L'Operació Varsity va començar a les 10:00 del 24 de març per interrompre les comunicacions enemigues. Malgrat la forta resistència als llançaments aeris i posteriorment, les tropes aerotransportades van fer progressos i van repel·lir els contraatacs. Es van aplicar les dures lliçons de l'Operació Market Garden. A la tarda, la 15a Divisió (escocesa) es va unir amb les dues divisions aerotransportades.
La ferotge resistència alemanya va continuar al voltant de Bienen, al nord de Rees, on es necessitava tota la 9a Brigada d'Infanteria Canadenca per alleujar els Black Watch. Tanmateix, el cap de pont estava fermament establert i es van aplicar els avantatges aliats en nombre i equipament. El 27 de març, el cap de pont tenia 56 km d' amplada i 32 km de profunditat.
Conseqüències Impacte en les forces i el comandament alemanys L'operació aliada va trobar l'oposició del 1r Exèrcit Paracaigudista alemany, comandat pel general Alfred Schlemm, que formava part del Grup d'Exèrcits H. Tot i que aquesta formació es considerava la força alemanya més efectiva de la zona, estava greument minvada després de la seva acció anterior a la batalla del Reichswald. Incapaç de resistir la pressió aliada, el 1r Exèrcit Paracaigudista es va retirar cap al nord-est, cap a Hamburg i Bremen, deixant un buit entre ell i el Quinzè Exèrcit al Ruhr.
Joseph Goebbels era ben conscient de l'impacte potencial de Plunder des del principi. El 24 de març va començar la seva entrada de diari amb: "La situació a Occident ha entrat en una fase extraordinàriament crítica, aparentment gairebé mortal". Va continuar assenyalant la travessa del Rin en un ampli front i va preveure els intents aliats d'encerclar el cor industrial del Ruhr.
El 27 de març, el comandament del 1r Exèrcit Paracaigudista va ser transferit al general Günther Blumentritt, perquè Schlemm havia estat ferit. Blumentritt i el seu superior, el Generaloberst Johannes Blaskowitz, van reconèixer que la situació estava perduda. El front de l'exèrcit era incomplet, no hi havia reserves, artilleria feble, no hi havia suport aeri i hi havia pocs tancs. Les comunicacions eren febles, de fet, mai es va contactar amb un cos. Els reforços eren tan deficients que els generals van decidir no utilitzar-los per evitar baixes innecessàries.
Tot i que Blumentritt tenia ordres estrictes del Comandament Suprem de mantenir la posició i lluitar, a partir de l'1 d'abril va aconseguir una retirada amb un mínim de baixes, i finalment es va retirar més enllà del canal Dortmund-Ems fins al bosc de Teutoburg. En una setmana després de l'inici de Plunder, els aliats havien fet 30.000 presoners de guerra al nord del Ruhr; i el cap de pont, des de la 51a Highland a l'esquerra fins la 79a estatunidenca, s'estenia 40 kilòmetres a la riba oriental, amb una profunditat d'11 kilòmetres.
Winston Churchill miniatura|Winston Churchill, el general William H. Simpson, el mariscal de camp Alan Brooke i el mariscal de camp Bernard Montgomery a la riba est del Rin, controlada pels alemanys, el 25 de març de 1945
El primer ministre britànic Winston Churchill va estar present al quarter general del mariscal de camp Montgomery, prop de Venlo, la vigília de Plunder. Posteriorment, Churchill i Montgomery van observar els desembarcaments aeris de Varsity el 24 de març.
L'endemà, 25 de març, Churchill i Montgomery van visitar el quarter general del general Dwight D. Eisenhower. Després de dinar i una reunió informativa, el grup va anar a una casa protegida amb sacs de sorra amb vistes al Rin i a un tram tranquil i indefens de la riba del riu ocupada pels alemanys. Després de la marxa d'Eisenhower, Churchill, Montgomery i un grup de comandants i guàrdies armats nord-americans van prendre una llanxa de desembarcament LCVP i van desembarcar i passejar durant 30 minuts en territori enemic. A continuació, van visitar el pont ferroviari destruït de Wesel, i van marxar quan va aparèixer l'artilleria alemanya per atacar-los.
Rivalitats militars Les travesses de Plunder durant la tercera setmana de març es van planejar com el principal assalt a través del Rin, però a la Conferència de Ialta a principis de febrer de 1945 es va decidir afegir un altre pas al sud del Ruhr. El pas addicional tenia com a objectiu dissuadir qualsevol concentració de forces en oposició a Plunder. Dos passos anteriors ja havien tingut lloc.
El 7 de març, les tropes nord-americanes van capturar inesperadament el pont de Ludendorff com a resultat de la batalla de Remagen. En els següents 10 dies, sis divisions i 25.000 soldats van establir un cap de pont al costat oriental del Rin.
El 22 de març, el general George S. Patton va enviar el seu Tercer Exèrcit a través del Rin, a Nierstein, per formar un altre cap de pont. El seu superior, el general Omar Bradley, va donar a conèixer aquesta travessia a la premsa "en un moment calculat per treure part de la brillantor a la notícia de la travessia de Montgomery". Bradley va recordar més tard que Patton havia instat fermament a fer l'anunci dient "Vull que el món sàpiga que el Tercer Exèrcit ho va aconseguir abans que Monty comenci a creuar", tot i que no va ser així com es van desenvolupar les operacions de les dues formacions.
Referències
Bibliografia
Categoria:Operacions de la Segona Guerra Mundial Categoria:Batalles del Front Occidental de la Segona Guerra Mundial Categoria:Batalles del 1945 Categoria:Batalles del Regne Unit de la Segona Guerra Mundial Categoria:Batalles d'Alemanya de la Segona Guerra Mundial Categoria:Batalles dels Estats Units