Una espiral climàtica (de vegades anomenada espiral de temperatura ) és un gràfic de visualització de dades animat dissenyat com una «demostració simple i eficaç de la progressió de l'escalfament mundial», especialment per al públic en general.
La primera espiral climàtica original va ser publicada el 9 de maig de 2016 pel científic climàtic britànic Ed Hawkins per representar l'anomalia (canvi) de la temperatura mitjana mundial des de 1850. (Animated GIF.) Des de llavors aquest gràfic de visualització s'ha utilitzat per representar altres quantitats que varien amb el temps, com la concentració atmosfèrica de CO 2, el pressupost de carboni i el volum del casquet polar àrtic.
Context miniatura|300x300px| Abans de les espirals climàtiques: Un gràfic de línies sense animació ni espiral (abril de 2016) mostra les mateixes dades que el primer gràfic d'espiral climàtica publicat el mes següent. (L'eix horitzontal mostra els mesos; els colors canviants de les línies indiquen els anys transcorreguts). Brad Plumer va escriure a VOX que el gràfic «deixa clar com de sorprenent i anòmalament càlids havien estat 2015 i 2016», un fenomen que es reflecteix en el gràfic d'espiral, on «sembla esclatar cap al final de l'animació». Hawkins va atribuir la idea de convertir un gràfic de línies de colors convencional en una espiral a un correu electrònic enviat un divendres a la tarda pel climatòleg noruec Jan Fuglestvedt, i va agrair a la seva dona, Taran Fæhn, per haver-la suggerit. Fæhn, investigadora de l'Oficina Central d'Estadístiques de Noruega i del Centre de Recerca d'Energies Respectuoses amb el Medi Ambient d'Oslo, havia suggerit que connectar el desembre amb el gener següent mostraria l'evolució de la temperatura de manera més dinàmica. Les converses per correu electrònic posteriors van refinar el disseny de l'espiral climàtica, que Hawkins va publicar el dilluns 9 de maig de 2016.
Difusió Esperant «només un interès vague», Hawkins va escriure posteriorment que el seu tuit sobre el nou gràfic havia estat vist 3,4 milions de vegades el primer any. Es va tornar viral. En un dia, la redactora de Climate Central Andrea Thompson va comentar a The Guardian que «l'espiral metafòrica» del planeta en espiral cap a conseqüències catastròfiques «s'ha convertit en una espiral literal». Inicialment, Hawkins va postular que el gràfic va tenir repercussió perquè «no requereix una interpretació complexa»..
En un article del 2019, Hawkins et al. van suposar a més que els aspectes de disseny i comunicació del gràfic van trobar un fort ressò entre els qui el van visualitzar per diverses raons, entre les quals podrien citar-se:
Mostrava la temperatura (una variable que la gent considera rellevant i entenedora) Ho havien elaborat científics (els qui tendeixen a ser vistos com a "missatgers de confiança") Era intuïtiu i cridaner (no un gràfic científic "avorrit") Resultava similar a un rellotge (que normalment és regular i predictible), però proporcionava una «sorpresa visual» al final, retratant els «fortuits» grans augments de temperatura ocorreguts molt recentment) Tenia moviment (no era estàtic) Durava poc (mantenint així l'atenció dels espectadors)
L'article assenyalava a més que compartir el gràfic a les xarxes socials va permetre que es «consumira dins de la bombolla de les xarxes socials en lloc de requerir un viatge a un altre lloc web», cosa que va permetre que «posteriorment fos amplificat per periodistes, mitjans de comunicació i comptes molt populars».
Contingut Les espirals climàtiques utilitzen la distància canviant des d'un punt central per representar el canvi d'una variable dependent (arquetípicament la temperatura mitjana del planeta). La variable independent, el temps, es desglossa en mesos (representats per un angle de rotació en canvi constant al voltant del punt central) i anys (el color de la línia evoluciona segons avancen els anys que va representant).
Hawkins va explicar que, en la implementació, els colors representen el temps: morat per als primers anys, blau, verd i groc per als anys més recents. Va crear els gràfics a MATLAB i va utilitzar l'escala de colors "viridis" perquè els gràfics poguessin ser visualitzables per persones daltòniques.
Atès que el gràfic inclou cercles concèntrics vermells que indiquen canvis de temperatura de 1,5 °C i 2,0 °C, Hawkins va explicar que «la relació entre les temperatures mundials actuals i els límits objectiu debatuts internacionalment també és clara, sense necessitat d'una interpretació massa complexa». L'objectiu de l'Acord de París és que l'augment de la temperatura mitjana del planeta no superi els 2,0 °C respecte dels nivells preindustrials. Aquest augment està provocat per les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, per la qual cosa l'acord també fa referència a la reducció d'aquestes emissions. Si no es reduïssin les emissions i la temperatura augmentés per sobre d'aquest límit, els efectes podrien ser catastròfics (vegeu Evitar un canvi climàtic perillós ).
Ria Misra va escriure a Gizmodo que el gràfic «permet que el soroll de les petites variacions [de la temperatura; la temperatura mitjana de la terra, encara que augmenta globalment amb el temps, no augmenta necessàriament cada any respecte de l'anterior; hi ha anys freds, minoritaris, en què disminueix; per exemple, l'any 2000 va ser gairebé 0,2 °C inferior a la de 1998] s'esvaeixi en un segon pla, alhora que mostra, de forma molt senzilla, la innegable tendència». Tot i això, molta gent segueix en el negacionisme climàtic.
En descriure com l'escalfament mundial «sembla esclatar cap al final de l'animació», Hawkins va recollir els efectes com els aerosols de sulfat (resultat de la crema de combustibles amb molt de sofre, que causen la pluja àcida, per la qual cosa la normativa va reduir dràsticament la quantitat de sofre que no poden portar els carburants) hivernacle després de la dècada de 1970, i va assenyalar com el fort que va ser El Niño el 1998 i 2016 condueix a altiplans de temperatures més altes més recentment.
La primera espiral climàtica va mostrar dades de HadCRUT 4.4 (un conjunt de dades — dataset — de temperatura mundials) des de gener de 1850 fins a març de 2016, graficant en relació amb la temperatura mitjana de 1850-1900, la mateixa mitjana mundial preindustrial utilitzada en el Cinquè Informe d'Avaluació.
Aplicacions i influència Tres dies després que es publiqués la primera espiral climàtica, va ser el tema d'un article al lloc web ShareAmerica del Departament d'Estat dels EUA. , que assenyalava que el «convincent» gràfic «mostra com de ràpid» «les temperatures mundials estan augmentant en espiral». miniatura|450x450px| Diversos tipus d'espirals És important destacar que, originalment, "espiral" designa només la forma geomètrica. No obstant això, com que té la característica d'augmentar el seu diàmetre aparentment sense limitacions (per descomptat, hi ha límits: si comencem a traçar una espiral en un paper, al cap d'un temps ens sortirem del paper; però no són aparents), la paraula spiral en anglès ha adquirit el significat de « a continuous increase », i en espanyol la RAE. Hi ha moviments que són en espiral, i aquí la paraula "espiral" es fa servir descriptivament, però quan es parla d'un augment "en espiral", la feina és metafòrica.
Una espiral climàtica va ser presentada a la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'Estiu d'agost de 2016.
El disseny va estar entre els finalistes dels premis Kantar Information is Beautiful 2016.
Al gener de 2017, "Temperatures mundials en espiral" va ser nominat al GIF de l'any dels premis Shorty.
Al gener de 2017, Bernie Sanders i el Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units van tuitejar sobre l'espiral i van expressar que gairebé tots els anys més càlids registrats han estat anys recents.
Un estudi del 2022 va emfatitzar la importància del disseny centrat en l'usuari en les visualitzacions de dades climàtiques, destacant eines com l'espiral climàtica com a mitjans eficaços per millorar la comprensió pública del canvi climàtic.
Extensions del concepte d'espiral climàtica El maig del 2016, el científic del Servei Geològic dels Estats Units, Jay Alder, va estendre l'espiral històrica de Hawkins fins a l'any 2100, creant un gràfic espiral predictiu que mostra una possible trajectòria futura de l'escalfament mundial atesa la tendència d'emissions d'efecte hivernacle vigent en aquell moment.
Per la seva banda, Hawkins va estendre el disseny espiral bidimensional a una versió tridimensional en què el gràfic apareix com una estructura cònica en expansió. L'aplicació original de l'espiral climàtica de Hawkins (variació de la temperatura mitjana mundial) s'ha ampliat per representar altres quantitats que varien amb el temps, com la concentració atmosfèrica de CO 2, el pressupost de carboni o el volum del gel marí a l'Oceà Àrtic.
Resposta crítica miniatura| ► Vídeo: La NASA va afegir una visualització tridimensional simulada a aquesta espiral climàtica (últims 13 segons) per representar l'escalfament mundial. El dia de la primera publicació de l'espiral climàtica (9 de maig del 2016), Brad Plumer va escriure a Vox que el «fascinant» GIF era «una de les visualitzacions més clares de l'escalfament global» que havia vist mai. L'endemà (10 de maig), Jason Samenow va escriure a The Washington Post que el gràfic en espiral era «la visualització de l'escalfament global més convincent mai realitzada», i, de la mateixa manera, l'exescriptor científic sènior de Climate Central, Andrew Freedman, va escriure a Mashable que era « vist». Michael E. Mann , creador del gràfic de pal d'hoquei, va dir que el gràfic en espiral era «un enfocament interessant i valuós per representar les dades gràficament», i Timothy McGrath, de l'emissora Public Radio International (PRI) va escriure que l'espiral era «una il·lustració simple i elegant d'una història fosca i un futur. A BusinessGreen, el periodista ambiental James Murray va elogiar la "elegant simplicitat" del gràfic, afirmant que "els errors, les males interpretacions i la desinformació continguts en tants arguments dels escèptics del canvi climàtic són aixafats per la força directa d'aquesta espiral".
L'11 de maig, Chris Mooney va escriure a The Washington Post que, amb la seva «sorprenent animació», Hawkins havia «fer un gran cop, i no a través d'algun gir enginyós o alguna nova metàfora o enquadrament, sinó més aviat, a través de la visualització viral de dades». Sarah Rense, que va escriure per primera vegada a Esquire que «la ciència del clima és indigerible» i «dades depriments», va caracteritzar el nou gràfic com a «tan hipnòtic com depriment», «un GIF genial amb bonics colors (al qual) la gent prestarà atenció».
A finals de maig de 2016, Brian Kahn, coordinador de comunicacions de l'Institut de la Terra#Institut de Recerca Internacional per a Clima i Societat, va escriure que l'espiral era una «nova forma revolucionària de mirar les temperatures globals» i va postular que la popularitat del gràfic «es pot atribuir en part a la seva naturalesa hipn climàtic».
El juliol del 2016, la periodista independent Chelsea Harvey va escriure a The Washington Post que, «en un moment en què els esforços de comunicació de la ciència del clima sovint es consideren densos o difícils d'entendre per al públic en general, aquest tipus de gràfics cridaners poden ajudar els científics del clima a connectar amb la gent d'una manera que sigui clara i cridi l'atenció».
Dos anys després, el maig del 2018, Jason Samenow va comentar que, encara que moltes visualitzacions de Hawkins havien «trobat ressò entre els comunicadors científics », les espirals climàtiques eren les visualitzacions més conegudes del científic.