El Quartet de corda núm. 2 en re major és una obra de música de cambra per a dos violins, viola i violoncel d'Aleksandr Borodín, composta el 1881. Dedicada a la seva esposa, Ekaterina Protopópova, s'ha relacionat tradicionalment amb el vintè aniversari de la primera trobada de la parella a Heidelberg. Consta de quatre moviments i destaca pel seu caràcter líric, especialment el tercer, Notturno, que s'ha convertit en una de les peces més conegudes del compositor.

Composició i estrena Borodín va compondre el quartet durant l'estiu de 1881, mentre s'allotjava a la finca del seu amic Nikolai Lodijenski, a Jítovo, al sud-est de Moscou. Aquell mateix any també va completar el poema simfònic En les estepes de l'Àsia central. A diferència del seu primer quartet, de construcció més influïda pels models germànics, el segon presenta un llenguatge més immediat i melòdic, pròxim al caràcter cantable de les seves cançons i de la seva òpera El príncep Ígor.

L'obra va ser estrenada el 7 de febrer de 1882 en un concert de la Societat Musical Russa Imperial a Sant Petersburg, en un programa que també incloïa el Quartet de corda núm. 8 de Ludwig van Beethoven. Algunes fonts indiquen, però, el 9 de març com a data de l'estrena. La partitura va ser publicada a Leipzig per l'editorial Bessel el 1888, després de la mort del compositor.

La dedicatòria a Ekaterina i el protagonisme que adquireixen el primer violí i el violoncel han afavorit una lectura autobiogràfica de l'obra. Segons aquesta interpretació, els dos instruments representarien les veus dels esposos i recordarien la seva primera trobada a Heidelberg. Tanmateix, aquesta explicació no està documentada directament per Borodín i s'ha de considerar una interpretació posterior.

Estructura L'obra consta de quatre moviments:

Allegro moderato

Scherzo: Allegro

Notturno: Andante

Finale: Andante – Vivace

Una interpretació completa té una durada aproximada de 28 minuts.

El primer moviment, Allegro moderato, està escrit en forma sonata i s'obre amb una melodia extensa i cantable presentada pel violoncel, que és resposta pel primer violí. Aquest diàleg entre tots dos instruments domina bona part del moviment i reforça el caràcter íntim atribuït a l'obra. El segon tema, més animat i rítmic, també és compartit pel violí i el violoncel, mentre les veus interiors proporcionen un acompanyament sincopat. El desenvolupament transforma els dos temes mitjançant canvis de tonalitat i combinacions contrapuntístiques, abans d'una recapitulació que recupera el lirisme inicial.

El segon moviment, Scherzo: Allegro, està escrit en fa major i presenta una estructura pròxima a la forma sonata, sense un trio separat. Comença amb una figura lleugera i ascendent del primer violí, acompanyada per un ritme de vals discret. El segon tema, més melòdic i expressiu, contrasta amb l'agilitat de la idea inicial. Aquesta melodia va ser adaptada posteriorment per Robert Wright i George Forrest per a la cançó «Baubles, Bangles and Beads» del musical Kismet.

El tercer moviment, Notturno: Andante, en la major, és el fragment més conegut del quartet. El violoncel presenta una melodia lírica sobre un acompanyament ondulant, que després és recollida pel primer violí. La secció central introdueix un ambient més inquiet i modula per diverses tonalitats abans del retorn del tema principal. En la reexposició, la melodia apareix en cànon entre el violoncel i el primer violí, fet que intensifica el caràcter de diàleg amorós associat al moviment. El tema va ser reutilitzat en la cançó «And This Is My Beloved» de Kismet i ha estat objecte de nombrosos arranjaments.

El moviment final, Andante – Vivace, s'inicia amb una introducció lenta formada per breus preguntes dels dos violins i respostes de la viola i el violoncel. Aquests motius es combinen després per formar el tema principal del Vivace, de caràcter enèrgic i popular. El moviment està construït en forma sonata i conté nombrosos passatges imitatius i contrapuntístics. Les interrupcions ocasionals del material lent de la introducció creen contrastos sobtats fins que una coda brillant condueix a la conclusió en re major.

Referències

Borodín 02 Categoria:Composicions musicals del 1881 Categoria:Composicions en re major Categoria:Obres d'Aleksandr Borodín