Saadeddine Othmani, de vegades transliterat com Saad Eddine el-Othmani (; ) (Inezgane, 16 de gener de 1956) és un polític i psiquiatre marroquí que va servir com a Primer ministre del Marroc del 2017 al 2021. Anteriorment, va ser ministre d'Afers Exteriors del 2012 al 2013.
Després de les eleccions generals de 2011 que van donar la victòria al PJD, va ser nomenat ministre d'Afers Exteriors i Cooperació en el govern resultant format al gener de 2012, càrrec que va ocupar fins a l'octubre de 2013. Des del 2002, també ha estat membre del Consell del Magreb de la Shura, el consell consultiu de la Unió del Magreb Àrab.
Primers anys i educació Othmani va nàixer el 1956 a Inezgane, prop d'Agadir, a la regió del Souss. Prové d'una famosa família xluha del Souss originària del poble d'Aguercif (un petit poble que pertany a les tribus Amanouz, a prop de Tafraout), la qual, segons Mohammed Mokhtar Soussi, és «una de les dues úniques famílies del Marroc on la ciència islàmica s'ha perpetuat durant més de mil anys». La seva família va emigrar a un poble de la vall d'Ammelne i després a Inezgane.
El 1976, va obtenir el batxillerat en matemàtiques i posteriorment es va traslladar a Casablanca per cursar Medicina a la Facultat de Medicina i Farmàcia d'aquesta ciutat, títol que va obtenir el 1987, treballant com a metge generalista entre 1987 i 1994. També va estudiar Estudis Islàmics a la Facultat de Llei de la Xaria a Aït Melloul, on es va llicenciar el 1983 i va obtenir el màster sobre Dret Islàmic el 1987 a l'Institut d'Alts Estudis Islàmics Dar El-Hadith El-Hassania. El 1994, va obtenir el diploma d'especialista mèdic i va començar a exercir com a psiquiatra a l'Hospital Psiquiàtric Arrazi de Berrechid, on va romandre fins al 1997.
Ha escrit nombrosos llibres sobre psicologia i dret islàmic, i ha treballat com a redactor cap de diverses revistes i publicacions.
Carrera política El 2004, després del retir de la política d'Abdelkrim al-Khatib, Othmani es va convertir en el líder del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD). En aquell moment, també era diputat parlamentari per Inezgane. Posteriorment el va succeir Abdelilah Benkirane el 2008, i va tornar a ser el líder del partit el 2017 després que Benkirane no aconseguís formar govern.
Othmani va ser ministre d'Afers Exteriors des del 3 de gener de 2012 fins al 10 d'octubre de 2013 en el govern dirigit pel seu partit, el PJD. El va succeir com a ministre d'Afers Exteriors Salaheddine Mezouar. Posteriorment, va dirigir el grup parlamentari del PJD."Morocco's King Mohammed VI names new prime minister", Africanews, 17 March 2017.
esquerra|miniatura|Othmani es reuneix amb el secretari d'Estat dels EUA Mike Pompeo a Rabat el 5 de desembre de 2019.
El 17 de març de 2017, va ser nomenat primer ministre pel rei Mohamed VI, després que Benkirane fos destituït per no haver pogut formar una nova coalició. Més tard, Othmani va declarar que el seu nomenament havia estat "inesperat".
El 25 de març de 2017, va anunciar que el govern que encapçalava inclouria el PJD, l'Agrupació Nacional dels Independents, el Moviment Popular, la Unió Constitucional, el Partit del Progrés i del Socialisme i la Unió Socialista de les Forces Populars."Saad Eddine Othmani Announces end of Deadlock, Formation of Government", Morocco World News, 25 March 2017. Es va formar el 5 d'abril de 2017."Maroc : le roi nomme un gouvernement de technocrates qui marginalise les islamistes", Le Monde, 5 April 2017 .
El govern d'Othmani era vist com a francòfil. El 26 de novembre de 2017, va anunciar la destitució de quatre membres del gabinet per no haver implementat, suposadament, el programa de desenvolupament del govern per a la regió nord del Rif. El desembre de 2017, va ser elegit nou líder del partit PJD.
El 24 d'agost de 2020, Othmani, juntament amb el seu partit, va rebulletjar la normalització de relacions amb Israel, afirmat que fer-ho violaria els drets palestins. El 2021, va rebre el líder de Hamàs Ismail Haniyeh a Rabat per expressar el seu suport a la causa palestina.
El 8 de setembre de 2021, en les eleccions legislatives, el seu partit va obtenir 13 dels 395 escons, perdent gairebé el 90% dels escons obtinguts el 2016, inclòs el propi escó d'Othmani a Mohammedia. Benkirane va demanar a Othmani que dimitís del seu càrrec com a líder del partit. Nombrossos polítics van culpar Othmani del seu mal resultat. L'endemà, Othmani va decidir dimitir del seu càrrec com a secretari general del Partit de la Justícia i el Desenvolupament. Aziz Akhannouch, de l'Agrupació Nacional dels Independents, va ser nomenat per Mohamed VI el 10 de setembre per formar govern, i el va succeir el 7 d'octubre. L'endemà es va celebrar una cerimònia per marcar el traspàs de poders.
Vida personal Després de deixar el càrrec l'octubre de 2021, Othmani va reprendre la seva feina a la seva consulta psiquiàtrica privada a Rabat. També va publicar un llibre sobre la trajectòria de figures marroquines destacades en el món de la jurisprudència i la política.
Referències
Categoria:Polítics marroquins Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX