miniatura|Inscripció del Dípilon. Hermòdice I (també anomenada Demòdice o Damòdice) és una figura de la tradició antiga a qui s'ha atribuït la introducció de l'escriptura grega a partir de coneixements procedents de Frígia i transmesos a la societat grega a través d'Eòlida. Aquesta atribució apareix en un fragment d'Aristòtil,Aristotle, fr.611,37 ed. V.Rose i també és recollida per Pòl·lux, que l'anomena Demòdice.Pollux, Onamastikon IX.83 Tanmateix, diversos estudiosos assenyalen que tots dos autors eren comentaristes antics, però no historiadors, i consideren que les seves afirmacions no estan fonamentades.
Segons la tradició, Hermòdice I era filla d'Agamèmnon de Cime, membre de la dinastia governant de la ciutat, i es casà amb Mides, rei de Frígia, o, segons una altra versió, amb Giges de Lídia, identificat amb el nom de Mides. Com a esposa de Mides, és considerada probablement la mare del seu fill Anquíros. Les fonts també la descriuen com «una dona distingida per la seva bellesa i saviesa». La tradició la presenta igualment com a avantpassada d'Hermòdice II, a qui s'ha atribuït la introducció de la moneda grega.
Pel que fa a la història de l'escriptura, la majoria d'especialistes consideren que l'alfabet fenici fou adoptat pels grecs a començaments del , probablement a Eubea.La data dels objectes inscrits més antics; A.W. Johnston, «The alphabet», a N. Stampolidis i V. Karageorghis, eds., Sea Routes from Sidon to Huelva: Interconnections in the Mediterranean 2003:263-76, resumeix l'estudi actual sobre la datació.Pierre Swiggers, Transmission of the Phoenician Script to the West, in Daniels and Bright, The World's Writing Systems, 1996 Les inscripcions gregues més antigues conegudes daten aproximadament dels anys 770-750 aC i presenten formes de lletres similars a les fenícies, mentre que la inscripció del Dípilon és el text grec més antic conservat de certa extensió.
Diverses obres modernes han relacionat la figura d'Hermòdice I amb els contactes entre Frígia i Eòlida. Segons The Cambridge Ancient History, el matrimoni entre una filla del rei Agamèmnon de Cime i un rei frigi anomenat Mides suggereix l'existència d'un vincle primerenc entre Frígia, Eòlida i Eubea. Així mateix, Yannis Z. Tzifopoulos assenyala que aquesta relació hauria pogut facilitar que els grecs adoptessin un alfabet inspirat en el frigi, atesa la semblança entre les formes de les seves lletres i les inscripcions d'Eòlida. En aquest context, David Macpherson interpreta que el paper atribuït a Hermòdice I no consistiria en la invenció de l'escriptura, sinó en la transmissió de coneixements tècnics des de societats considerades més avançades cap al món grec.
Referències
Categoria:Persones de l'antiga Grècia Categoria:Inventors