Galba truncatula (anteriorment Lymnaea truncatula) és una espècie de cargol d'aigua dolça pulmonat, un mol·lusc gastròpode aquàtic de la família Lymnaeidae (limneids).
Galba truncatula és el principal vector implicat en la transmissió de la fasciolosi als éssers humans.
Distribució esquerra|miniatura| Vista apertural d'una closca de Galba truncatula. Es considera que Galba truncatula és originària d' Europa, tot i que ha estat introduïda a altres regions del món. Actualment, Galba truncatula està àmpliament distrubuïda per tots els països europeus, incloent-hi la majoria d'illes de la Mediterrània i de l'Atlàntic, com Còrsega, Malta, les Açores, Madeira, les Illes Fèroe, les Illes Balears i les Illes Canàries. Malgrat que Galba truncatula s'ha estès arreu del món, no es disposa de mapes precisos de la seva distribució. A més, la majoria dels registres es basen en la identificació morfològica dels exemplars. Les evidències moleculars sobre la presència de Galba truncatula en zones no europees són escasses. També s'ha trobat Galba truncatula a Amèrica del Nord i del Sud, diverses parts d'Àfrica i Àsia.
A Amèrica del Sud, la presència de Galba truncatula ha estat confirmada molecularment a Bolívia, el Perú, l'Argentina, Xile i Veneçuela. A l'Àfrica, Galba truncatula es troba principalment al nord (és a dir, el Marroc, Algèria, Tunis, Egipte) però també a Sud-àfrica, Etiòpia, Kenya i Tanzània.
A l'Àsia, el cargol es troba a Rússia, però la seva presència en altres països asiàtics només s'ha notificat en rares ocasions. L'espècie ha estat registrada a l'Iran, al Pakistan i al Caixmir.
Descripció L'alçada de la closca és de 5 a 10mm i l'amplada és de 2,5–6mm.
La longitud màxima de la closca és de 12mm. Les voltes són esglaonades. La columel·la és plegada.
Els tentacles són amples i tenen una base eixamplada. Els ulls són petits. El sostre del mantell presenta taques blanquinoses més grans i sense pigmentació que, per transparència, confereixen un aspecte pàl·lid a la closca dels exemplars vius.
La primera dent bilateral de la ràdula és tricúspide. La relació entre la longitud del prepuci i la de la beina del penis oscil·la entre 2,50 i 5,90 mm (mitjana: 3,44mm).
Dues espècies presenten una morfologia similar a la de Galba truncatula: Galba neotropica i Galba schirazensis. Tot i que diversos caràcters fenotípics poden ser útils, a priori, per a una classificació preliminar d'espècimens, una classificació definitiva només es pot obtenir mitjançant la seqüenciació d'almenys un dels marcadors moleculars següents: ITS-2, ITS-1, 16S i cox1. A més, ja s'han descrit poblacions mixtes de Galba truncatula i Galba schirazensis en el medi natural.
Ecologia esquerra|miniatura| Reconstrucció 3D de la closca de Galba truncatula a partir d'una microtomografia computada (micro-CT).
Hàbitat Galba truncatula pot habitar tant ecosistemes d'aigua dolça temporals com permanents. L'espècie es troba habitualment en aigües poc profundes i ben oxigenades, com ara aiguamolls, estanys, llacs, rierols, rius i séquies. A França, les poblacions de G. truncatula estan disminuint a causa de la degradació del seu hàbitat provocada per les pràctiques agrícoles modernes. En masses d'aigua més grans, el cargol es localitza principalment a la zona de transició entre l'aigua i la terra, i de vegades es pot trobar fora de l'aigua, sobre el fang. Galba truncatula pot assolir densitats poblacionals molt elevades i presenta una marcada antropofília, fet que explica la seva presència habitual a les proximitats d'assentaments humans.
Galba truncatula és un organisme amfibi capaç de sobreviure a períodes prolongats de sequera gràcies a la seva elevada capacitat d'entrar en estivació. S'ha demostrat que pot sobreviure entre sis setmanes i quatre mesos i mig en estat d'estivació dins del fang durant els períodes de sequera. En cultius de laboratori, Kendall (1949) va observar exemplars que van sobreviure més d'un any en plaques de Petri sense aigua.
L'espècie requereix aigües amb un pH alcalí (entre 7,0 i 9,6) i una concentració de calci superior a 0,3 meq/L.Glöer P. (2002). Überfamilie Lymnaeoidea Rafinesque 1815. Familie Lymnaeidae Lamarck 1812. In: Glöer P. (ed.) Die Süßwassergastropoden Nord-und Mitteleuropas. Bestimmungschlüssel, Lebensweise, Verbreitung. Die Tierwelt Deutschlands 73. Conchbooks, Hackenheim, pp. 200–232.
Galba truncatula pot viure en altituds molt elevades, com les de l'Altiplà septentrional de Bolívia, situat entre els 3.800 i els 4.100 m sobre el nivell del mar.
Hàbits alimentaris Galba truncatula s'alimenta d'algues i de parts vegetals fresques o en descomposició.
Cicle de vida A Europa, sol tenir 2 generacions anuals i els cargols poden viure fins a 2 anys. En anys especialment humits, l'espècie pot produir ocasionalment tres generacions en un mateix any.
Els individus neixen d'ous. Les postes tenen una forma arrodonida o ovalada, fins i tot quan contenen un nombre elevat d'ous. Cada posta sol contenir entre 2 i 15 ous.
Paràsits Galba truncatula actua com a hoste intermediari dels trematodes i nematodes següents:
Fasciola hepatica Fasciola gigantica Fascioloides magna Haplometra cylindracea Plagiorchis spp. Opisthioglyphe spp. Calicophoron daubneyi Muellerius capillaris
La capacitat de transmissió de la fascioliosi als humans i animals és alta.
Referències
Bibliografia complementària Chapuis E (2009) Trouve S, Degen L, Goudet J (2005) D. Rondelaud and C. Vareille-Morel, The chemical and biological control of Lymnaea truncatula in natural watercress beds in the Limousin region (France); Parasite Volume 1, Number 1, March 1994 Dreyfuss G, Rondelaud D (1997)
Enllaços externs
Taxonomia de Galba truncatula a Animalbase, breu descripció, distribució, biologia, estat (amenaces), imatges
Categoria:Gastròpodes