Abu-Sahl Issa ibn Yahya al-Massihí al-Jurjaní (), més conegut simplement com Abu-Sahl al-Massihi () (Gorgan, c. 970-?, 1010), va ser un polímata, metge i filòsof cristià persa de l'antiga Gorgān, que també va estar actiu en camps com l'astronomia i les matemàtiques.
Va escriure un tractat enciclopèdic sobre medicina en cent capítols titulat ‘Llibre dels cent [tractats]’ (), que és una de les obres en àrab més antigues d'aquest tipus i podria haver estat en alguns aspectes el model del Cànon d'Avicenna. Va escriure altres tractats sobre el xarampió, la pesta, el pols i altres temes.
Biografia Segons una anècdota ben coneguda explicada per Nizamí Aruzí a la seva obra Chahār Maqāla, Abu-Sahl al-Massihí, Abu-Nasr Mansur ibn Iraq, al-Biruní, Avicenna i Ibn al-Khammar estaven reunits a la cort del governant de Coràsmia Mamun ibn Mamun, a l'antiga Gurganj, l'actual Köneürgenç, al Turkmenistan. Segons Nizamí, el sultà Mahmud de Ghazna va enviar un missatger a Mamun demanant que aquests erudits fossin enviats a la seva cort. Mamun els va traslladar la petició, informant-los que era incapaç de resistir-se a la demanda de Mahmud i que qualsevol que no estigués disposat a anar a Ghazni havia de marxar de Gurganj sense dilació.
Segons aquest relat, Abu-Sahl al-Massihí i Avicenna es van negar a entrar al servei de Mahmud i van emprendre el camí a través del desert de Coràsmia. Segons es diu, Avicenna va predir, basant-se en l'astrologia, que es perdrien, mentre que Abu-Sahl va predir que no sobreviuria al viatge. Els dos homes finalment es van perdre al desert; Abu-Sahl va morir de set, mentre que Avicenna, després de grans dificultats, va arribar a Abivard i més tard es va dirigir a Gorgan.
La recerca moderna sol tractar aquesta anècdota amb cautela. Tot i que alguns elements del relat semblen estar recolzats per proves independents —com ara la presència documentada de diversos d'aquests erudits, inclòs Abu-Sahl al-Massihí, a la cort de Mamun ibn Mamun, tal com es reflecteix en obres dedicades a aquest governant i al seu visir—, el relat en el seu conjunt no es pot acceptar de manera acrítica. En particular, les circumstàncies que envolten la mort d'Abu-Sahl continuen essent incertes. Segons Ibn Abi-Ussaybia, Avicenna va compondre un breu tractat titulat Epístola a Abu-Sahl al-Massihí sobre els angles () després de la seva sortida de Gurgan ("Compost a Jurjān",), la qual cosa podria suggerir que Abu-Sahl encara era viu en aquell moment, o almenys convida a la cautela abans d'acceptar plenament la cronologia de l'anècdota.
Relació amb Avicenna Un cert nombre d'historiadors medievals, molts dels quals eren metges, així com diversos acadèmics moderns, han descrit Abu-Sahl al-Massihí com a mestre d'Avicenna, o almenys han al·ludit a aquesta visió tan estesa. No obstant això, el mateix Avicenna, en el seu relat autobiogràfic sobre els seus estudis mèdics, no esmenta haver après medicina de cap mestre, i afirma en canvi que va dominar la disciplina de manera independent en un breu període de temps.
Notes
Referències
Bibliografia Carl Brockelmann: Arabische Litteratur (vol. 1, 138, 1898). G. Karmi, A mediaeval compendium of Arabic medicine: Abu Sahl al-Masihi's "Book of the Hundred.", J. Hist. Arabic Sci. vol. 2(2) 270-90 (1978).
Categoria:Filòsofs perses Categoria:Persones de Gorgan Categoria:Astrònoms perses Categoria:Filòsofs del segle XI Categoria:Nascuts al segle X Categoria:Filòsofs del segle X