Josep Cirera i Voltà (Sabadell, 1881 – Barcelona, 1950) fou un advocat i polític català, reconegut pel seu paper en el sector associatiu agrari, per haver presidit l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre durant el període convuls de la Segona República Espanyola i haver cofundat Acció Popular Catalana.

Biografia Nascut en una família acomodada de Sabadell, era fill de l'advocat Josep Cirera i Sampere —qui havia donat els terrenys per a la construcció de l'Hospital de la Salut l'any 1901— i d'Agnès Voltà Carreras. Eren sis germans: Josep, Ramon, Mercè, Maria, Elvira i Montserrat. El seu avi matern era el rellevant industrial sabadellenc Josep Voltà i Vivé, director del Banc de Sabadell i fundador de la Unión Lanera Española.

Després de la mort del seu avi l'any 1902, Josep Cirera va assumir la gestió i administració del patrimoni econòmic i immobiliari familiar, el qual incloïa diverses propietats agrícoles al Vallès, com el Mas Milans (situat actualment al terme de la Llagosta). Es va casar amb Dolors Cuyàs i la seva residència habitual es va convertir en un punt de trobada de la burgesia local i barcelonina.

El seu germà, Ramon Cirera i Voltà, fou un reconegut metge reumatòleg i autor d'obres de referència mèdica en la seva època.

Llicenciat en dret, va vincular des de ben jove la seva activitat professional a l'associacionisme agrícola. El 1917 va participar en la fundació de la Federació Catòlico-Agrària de Barcelona, de la qual va formar part de la direcció, i el 1919 fou escollit vocal de la junta directiva de la Cambra Agrícola del Vallès.

Activitat política L'any 1934 va ser nomenat president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI). Durant el seu mandat es va produir un intens conflicte social i polític arran de l'aprovació de la Llei de Contractes de Conreu per part del govern de la Generalitat de Catalunya, encapçalat per Lluís Companys. La llei buscava afavorir els rabassaires permetent l'accés a la propietat de la terra, fet que va generar una forta oposició entre els grans propietaris rurals.

En el sí de l'IACSI, el sector més conservador encapçalat per Cirera es va imposar a les tesis més pactistes. Això va provocar el seu allunyament de la Lliga Catalana i la creació d'Acció Popular Catalana, formació integrada a la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA). Com a dirigent d'aquesta tendència, el setembre de 1934 va encapçalar la delegació de propietaris agraris catalans que es va desplaçar a Madrid per protestar contra la legislació catalana davant el govern central, un fet que va provocar protestes i accions de boicot contra la seva figura per part dels sectors sindicalistes.

Malgrat la rellevància dels conflictes polítics en què es va veure implicat durant la dècada de 1930, la memòria local destaca la seva faceta filantròpica i el bon tracte amb els treballadors i masovers de les seves propietats. A la Llagosta, on es trobava el Mas Milans, adquirit per la seva família el 1884, compta amb una plaça dedicada al seu nom.

També va incidir en la vida política local de Santa Perpètua de Mogoda, ja que era un dels principals finançadors de la Joventut Catòlica local.

El 1946 es va posicionar a favor de Joan de Borbó, juntament amb altres empresaris locals com Gil Robles o Joan Llonch Sales.

Va morir a Barcelona l’any 1950.

Vegeu també Llei de Contractes de Conreu Institut Agrícola Català de Sant Isidre Confederación Española de Derechas Autónomas

Referències

Bibliografia CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. El franquisme i l’oposició sabadellenca. 1939-1976. Ed. Riutort, Sabadell, 1983.

MARCET COLL, José M. Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldía. 1940-1960, Duplex, Barcelona, 1963.

Categoria:Advocats sabadellencs Categoria:Polítics sabadellencs Categoria:Morts el 1950 Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Polítics catalans morts al segle XX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1881