La cova de Kitum és una cova situada al vessant oriental del Mont Elgon, dins del Parc nacional del Mont Elgon, a Kenya. És una de les anomenades «coves dels elefants» de la muntanya, desenvolupades en materials volcànics piroclàstics i visitades per diversos animals, especialment elefants, que n'arrenquen fragments de roca per obtenir-ne sals riques en sodi.
La cova també és coneguda per la seva relació epidemiològica amb dos episodis de la malaltia pel virus de Marburg registrats a Kenya el 1980 i el 1987. En tots dos casos, els afectats havien visitat la cova abans de desenvolupar la malaltia, tot i que no es va poder determinar de manera concloent la font exacta de la infecció.
Localització miniatura|esquerra|Bosc montà i vessant rocós prop de la cova de Kitum
La cova de Kitum es troba al vessant oriental del Mont Elgon, dins del sector kenyà del Parc nacional del Mont Elgon. Forma part d'un conjunt de cavitats obertes en els materials volcànics del flanc oriental de la muntanya, entre les quals també hi ha les coves de Making'eny, Chepnyalil, Ngwarisha i Kiptoro.
L'entorn de la cova està cobert per vegetació de muntanya i forma part de l'ecosistema forestal protegit del Mont Elgon. Kitum és accessible mitjançant un itinerari de visita dins del parc nacional, administrat pel Kenya Wildlife Service.
Geologia i formació miniatura|300px|Vista des de l'interior de la cova cap a l'entrada
La cova de Kitum està excavada en una successió de materials piroclàstics originats per l'activitat volcànica del Mont Elgon. Aquesta successió inclou aglomerats volcànics de composició i duresa variables, una capa inferior de tuf argilós expansiu i una capa més prima de paleosòl cuit. La cavitat no és, per tant, un tub de lava, sinó una cova desenvolupada en dipòsits volcànics fragmentaris.
La formació de Kitum i de les altres coves del vessant oriental del Mont Elgon és poligenètica i està fortament condicionada per la disposició de les diferents capes de roca. Segons l'estudi geomorfològic de Joyce Lundberg i Donald A. McFarlane, la infiltració d'aigua provoca l'expansió i el desplaçament del tuf argilós, fet que afavoreix la inestabilitat i l'esfondrament dels aglomerats més resistents situats al damunt.
L'acció dels animals, especialment dels elefants, ha contribuït posteriorment a modificar i ampliar la cavitat. Els elefants desprenen amb les defenses fragments de roca rica en sodi i els ingereixen, una activitat que ha excavat lateralment les parets i hi ha deixat solcs característics. L'estudi de Lundberg i McFarlane conclou, però, que la geofàgia és un dels diversos processos que han intervingut en l'evolució de les coves i no n'és l'únic mecanisme de formació.
Dipòsits minerals i activitat dels elefants miniatura|300px|Balma rocosa a l'entrada de la cova de Kitum
Les roques de la cova contenen sals minerals riques en sodi. Diverses espècies animals visiten les coves del Mont Elgon per extreure i ingerir aquests materials, un comportament de geofàgia en què els elefants duen a terme l'activitat més visible.
Els elefants penetren a la cova i desprenen amb les defenses fragments de la roca piroclàstica, que ingereixen per obtenir-ne les sals minerals. Aquesta activitat deixa solcs característics a les parets, contribueix a ampliar lateralment algunes parts de la cavitat i ajuda a eliminar materials procedents dels esfondraments.
Aquest comportament és un dels trets característics del Mont Elgon. El Kenya Wildlife Service inclou les coves on els elefants extreuen sal entre els elements destacats del parc nacional. La candidatura de l'ecosistema del Mont Elgon a la Llista Indicativa del Patrimoni de la Humanitat destaca igualment Kitum Cave i les altres coves salines de la muntanya per aquest comportament.
Fauna 300px|miniatura|Reflexos dels ulls de ratpenats a l'interior de la cova
A més dels elefants que visiten la cavitat per obtenir sals minerals, la cova de Kitum alberga diverses espècies de ratpenats. Un estudi efectuat el juliol de 2007 hi va documentar la presència del ratpenat frugívor egipci (Rousettus aegyptiacus), una espècie que forma colònies en coves i altres cavitats.
En el mateix estudi es va detectar ARN del virus de Marburg en teixits d'una femella embarassada i aparentment sana de Rousettus aegyptiacus capturada a Kitum. Els altres ratpenats analitzats procedents de Kitum i de la veïna cova de Making'eny van donar resultat negatiu. Els investigadors no van intentar aïllar el virus de l'exemplar positiu.
Estudis científics Les coves del vessant oriental del Mont Elgon han estat objecte d'estudis geològics, geomorfològics i biològics. Joyce Lundberg i Donald A. McFarlane van dur a terme la primera cartografia detallada i un estudi geomorfològic aprofundit del conjunt de cavitats. Els resultats, publicats el 2006, van permetre relacionar-ne el desenvolupament amb la disposició dels diferents materials piroclàstics i concloure que la formació de les coves és poligenètica.
La cova també ha estat estudiada en el marc de les investigacions sobre els reservoris naturals del virus de Marburg. El juliol de 2007, un equip científic va capturar ratpenats a Kitum i en altres indrets de Kenya per analitzar-ne els teixits. L'estudi va detectar ARN del virus de Marburg en un dels exemplars de ratpenat frugívor egipci examinats a Kitum.
Relació amb la malaltia pel virus de Marburg La cova de Kitum ha estat relacionada epidemiològicament amb dos episodis de la malaltia pel virus de Marburg registrats a Kenya el 1980 i el 1987. En tots dos casos, els pacients havien visitat la cova abans de començar a presentar símptomes, però les investigacions no van poder determinar de manera precisa la font de la infecció.
En el primer episodi, el 1980, un home que havia viatjat per Kenya i havia visitat Kitum va desenvolupar la malaltia i va morir. Un metge que havia intentat reanimar-lo va desenvolupar símptomes nou dies després, però es va recuperar.
El 1987, un noi danès de quinze anys va visitar la cova amb la seva família. Els primers símptomes van aparèixer nou dies després de la visita i el pacient va morir l'onzè dia de la malaltia. No es van detectar altres casos relacionats amb aquest episodi.
Arran d'aquests antecedents, Kitum va ser investigada com un possible lloc d'exposició al virus. La detecció d'ARN del virus de Marburg en un ratpenat frugívor egipci capturat a la cova el 2007 va demostrar la presència del virus en un exemplar de la fauna de Kitum, però no permet determinar retrospectivament l'origen exacte de les infeccions humanes de 1980 i 1987.
Conservació i visites miniatura|300px|Cascada sobre l'entrada de la cova de Kitum
La cova de Kitum està protegida dins del Parc nacional del Mont Elgon, administrat pel Kenya Wildlife Service. La preservació de la cavitat està vinculada a la conservació del conjunt de l'ecosistema del Mont Elgon i de la població d'elefants que utilitza les coves per obtenir sals minerals.
La candidatura de l'ecosistema del Mont Elgon a la Llista Indicativa del Patrimoni de la Humanitat identifica Kitum i altres coves salines de la muntanya com a indrets vinculats als esforços de conservació del projecte dedicat als elefants del Mont Elgon.
Kitum és accessible als visitants com un dels atractius del parc nacional. El Kenya Wildlife Service inclou l'exploració de coves entre les activitats que s'hi poden practicar i ofereix caminades guiades pel sender de la cova de Kitum. Les caminades guiades requereixen l'acompanyament d'un guarda del servei.
Presència en la cultura popular La cova de Kitum té un paper destacat en el llibre de no-ficció narrativa The Hot Zone, publicat pel periodista nord-americà Richard Preston el 1994. L'obra comença amb el relat d'un home que va desenvolupar la malaltia pel virus de Marburg després d'haver visitat la cova el 1980, presentat al llibre amb el pseudònim «Charles Monet».
Preston també descriu les investigacions efectuades a Kitum després dels casos de 1980 i 1987 i relata una visita pròpia a la cova. El llibre presenta Kitum com un possible indret d'exposició a un filovirus, però aquesta reconstrucció narrativa no constitueix una demostració científica de l'origen dels contagis humans.
Referències
Enllaços externs Parc nacional del Mont Elgon – Kenya Wildlife Service Mt. Elgon Ecosystem – UNESCO World Heritage Centre
Categoria:Coves d'Àfrica Categoria:Geografia de Kenya