miniatura|El sistema d'aterratge òptic de lents de Fresnel del Charles de Gaulle Un sistema d'aterratge òptic (OLS) (sobrenomenat "mandonguilla" o simplement "bola") s'utilitza per donar informació de la trajectòria de planeig als pilots en la fase terminal de l'aterratge en un portaavions.Aircraft Launch and Recovery Operations Manual

Des del començament dels aterratges d'avions en vaixells a la dècada de 1920 fins a la introducció dels OLS, els pilots es basaven únicament en la seva percepció visual de la zona d'aterratge i l'ajuda de l'oficial de senyals d'aterratge (LSO a la Marina dels Estats Units, o "batedor" a les marines de la Commonwealth). Els LSO utilitzaven banderes de colors, pales de tela i varetes enceses. L'OLS va ser desenvolupat després de la Segona Guerra Mundial pels britànics i es va desplegar en portaavions de l'Armada dels Estats Units a partir de 1955. En la seva forma desenvolupada, l'OLS consisteix en una filera horitzontal de llums verdes, utilitzades com a referència, i una columna de llums verticals. Els llums verticals indiquen si l'aeronau és massa alta, massa baixa o a l'altitud correcta mentre el pilot baixa pel pendent de planeig cap a la coberta del portaavions. Altres llums donen diverses ordres i es poden utilitzar per exigir al pilot que aborti l'aterratge i "remeti la volta". L'OLS roman sota el control de l'LSO, que també es pot comunicar amb el pilot per ràdio.

Components miniatura|Diagrama que mostra les parts de l'OLS Un sistema d'aterratge òptic té diversos components relacionats: els llums que s'utilitzen per donar senyals visuals a les aeronaus que s'acosten, el sistema de control de llums i el sistema de muntatge.

Llums miniatura|250x250px|Comparació de llums de mandonguilles i de referència PAPI, VASI i OLS S'utilitzen com a mínim tres conjunts de llums, independentment de la tecnologia real: Insereix un paràgraf

Llums de referència – una filera horitzontal de llums verds que s'utilitza per donar al pilot una referència contra la qual pot jutjar la seva posició respecte al pendent de planeig. Bola (o "mandonguilla"; també coneguda com "la font") – indica la posició relativa de l'aeronau respecte al pendent de planeig. Si l'aeronau està alta, la pilota estarà per sobre dels llums de referència; si l'aeronau està baixa, la pilota estarà igualment per sota dels llums de referència. Com més lluny estigui l'aeronau de la senda de planeig, més lluny estarà la pilota per sobre o per sota dels llums de referència. Si l'aeronau baixa perillosament, la bola apareix vermella. Si l'avió puja massa alt, sembla que la pilota surt disparada. Llums d'apagada – llums vermelles intermitents que, quan s'encenen, indiquen que el pilot ha d'afegir tota la potència i fer una volta – una ordre obligatòria. Quan els llums d'ona s'encenen, tots els altres llums s'apaguen. Els llums d'apagada són accionats manualment per l'LSO.

Alguns sistemes d'aterratge òptic (sobretot els posteriors) inclouen làmpades addicionals:

Llums tallades – Llums verdes que s'utilitzen per senyalitzar diferents coses en funció de la fase d'aproximació de l'aeronau. Anomenat així pel seu ús original en el comandament d'aeronaus en aterratges de coberta pre-angle per reduir la velocitat al ralentí abans de l'aterratge; encara s'utilitza per a aterratges amb barrera de seguretat. Al principi d'una aproximació sense ràdio o "zip-lip" (que és rutinària en les operacions modernes de les aerolínies), els llums de tall s'encenen durant aproximadament 2-3 segons per indicar que l'aeronau té autorització per continuar l'aproximació. Els flaixos posteriors s'utilitzen per indicar al pilot que afegeixi potència. Com més temps estiguin encesos els llums, més energia s'ha d'afegir. Les llums de tall són accionades manualment per l'LSO. Llums d'apagada d'emergència – Llums vermelles que tenen la mateixa funció que les llums Wave-Off, però utilitzen una font d'alimentació alternativa. No s'utilitza normalment.

Controls de llum miniatura|Els LSO tenen el "pickle", que controla els llums de l'OLS. El controlador es manté per sobre del cap fins que la zona d'aterratge està lliure i el tren d'arrest està col·locat. Col·lectivament, l'aparell on es munten les llums s'anomena "lent". S'encén/apaga i la brillantor s'ajusta a la mateixa lent per a les unitats terrestres i de forma remota per a les unitats a bord. En ambdós casos, la lent està connectada a un controlador manual (anomenat "pickle") utilitzat pels LSO. El pickle té botons que controlen l'apagada i el tall de les llums.

Muntatge de llums Per als sistemes d'aterratge òptic basats en la costa, els llums normalment es munten en una unitat mòbil que es connecta a una font d'alimentació. Un cop configurat i calibrat, la unitat no té peces mòbils. Les unitats a bord són molt més complicades, ja que s'han d'estabilitzar giroscòpicament per compensar el moviment del vaixell. A més, les unitats de bord es mouen mecànicament (l'"angle de balanceig") per ajustar el punt d'aterratge de cada avió. Amb aquest ajust, el punt d'aterratge del ganxo de cua es pot orientar amb precisió en funció de la distància entre el ganxo de cua i l'ull del pilot per a cada tipus d'aeronau.

Ajuda d'aterratge amb mirall miniatura|La part posterior del mirall d'ajuda a l'aterratge del HMAS Melbourne. Les làmpades de referència i les dues grans làmpades "d'ona apagada" són clarament visibles, així com, a l'esquerra de la foto, quatre de les làmpades taronges projectades al mirall per donar la "bola". El primer OLS va ser l' ajuda a l'aterratge amb mirall, un dels diversos invents britànics realitzats després de la Segona Guerra Mundial que van revolucionar el disseny dels portaavions. Les altres eren la catapulta de vapor i la coberta de vol angular. L'ajuda per a l'aterratge amb mirall va ser inventada per Nicholas Goodhart.Fleet Air Arm website - Accessed 21 August 2008 Va ser provat en els portaavions HMS Illustrious i HMS Indomitable abans de ser introduït en portaavions britànics el 1954 i en portaavions nord-americans el 1955.

L'ajuda a l'aterratge del mirall era un mirall còncau controlat giroscòpicament al costat de babord de la cabina de vol. A banda i banda del mirall hi havia una línia de "llums de referència" de color verd. Una llum "font" de color taronja brillant es projectava al mirall creant la "bola" (o "mandonguilla" en el llenguatge posterior de la USN) que podia ser vista per l'aviador que estava a punt d'aterrar. La posició de la pilota en comparació amb les llums de referència indicava la posició de l'avió en relació amb la trajectòria de planatge desitjada: si la pilota estava per sobre de la referència, l'avió estava alt; per sota de la referència, l'avió estava baix; entre les dades, l'avió estava en trajectòria de planatge. L'estabilització giroscòpica compensava gran part del moviment de la cabina de vol a causa del mar, donant una trajectòria de planeig constant.

Inicialment, es creia que el dispositiu podia permetre al pilot aterrar sense indicacions de l'LSO. Tanmateix, les taxes d'accidentalitat van augmentar després de la introducció inicial del sistema, per la qual cosa es va desenvolupar el sistema actual d'incloure l'LSO. Aquest desenvolupament, juntament amb els altres esmentats, va contribuir a que la taxa d'accidents d'aterratge de portaavions dels EUA caigués en picat de 35 per cada 10.000 aterratges el 1954 a 7 per cada 10.000 aterratges el 1957.Improved Fresnel Lens Optical Landing System (Power Point)

L'LSO, que és un pilot de la Marina especialment qualificat i experimentat, proporciona informació addicional al pilot a través de ràdios, informant sobre els requisits de potència, la posició relativa a la trajectòria de planeig i la línia central. L'LSO també pot utilitzar una combinació de llums connectades a l'OLS per indicar la "remuntada" utilitzant els llums vermells brillants i intermitents. Els senyals addicionals, com ara "autoritzat a aterrar", "afegir potència" o "desviar" es poden senyalitzar mitjançant una filera de llums verdes de "tall" o una combinació d'aquestes.

Sistema d'aterratge òptic de lent de Fresnel (FLOLS) Els sistemes posteriors van mantenir la mateixa funció bàsica de l'ajuda d'aterratge del mirall, però van millorar els components i la funcionalitat. La combinació de mirall còncau i font de llum va ser substituïda per una sèrie de lents de Fresnel. El Mk 6 Mod 3 FLOLS es va provar el 1970 i no havia canviat gaire, excepte quan es va tenir en compte l'oscil·lació del vaixell amb un sistema d'estabilització inercial. Aquests sistemes encara s'utilitzen àmpliament a les pistes d'enlairament de les estacions aèries navals dels EUALSO NATOPS Manual

Sistema d'aterratge òptic de lent de Fresnel millorat (IFLOLS) miniatura|IFLOLS al camp L'IFLOLS, dissenyat per enginyers de la NAEC Lakehurst, manté el mateix disseny bàsic però millora el FLOLS, donant una indicació més precisa de la posició de l'aeronau a la senda de planeig. Un prototip d'IFLOLS es va provar a bord de l'USS George Washington (CVN-73) el 1997, i tots els portaavions desplegats des del 2004 han tingut el sistema. El sistema d'aterratge òptic de lent de Fresnel millorat, IFLOLS, utilitza una llum "font" de fibra òptica, projectada a través de lents per presentar una llum més nítida i nítida. Això ha permès als pilots començar a volar "la pilota" més lluny de la nau, fent que la transició del vol instrumental al vol visual sigui més fluida. Les millores addicionals inclouen una millor compensació del moviment de la coberta a causa de la internalització dels mecanismes d'estabilització, així com múltiples fonts d'estabilització des de giroscopis i radar. miniatura|IFLOLS a bord del vaixell

Sistema d'ajuda visual a l'aterratge operat manualment (MOVLAS) miniatura|Repetidor MOVLAS en un sistema integrat de vigilància per televisió de llançament i recuperació (ILARTS) El MOVLAS és un sistema visual d'ajuda a l'aterratge de reserva que s'utilitza quan el sistema òptic principal (IFLOLS) no funciona, es superen els límits d'estabilització o no és fiable (principalment a causa d'estats extrems de la mar que provoquen un balanceig de la coberta) i per a l'entrenament de pilots/LSO. El sistema està dissenyat per presentar informació del pendent de planatge en la mateixa forma visual que presenta el FLOLS.

Hi ha tres modes d'instal·lació a bord del vaixell: l'ESTACIÓ 1 es troba immediatament davant del FLOLS i utilitza les pantalles de llum d'ona, datum i tall del FLOLS. L'ESTACIÓ 2 i 3 són independents dels FLOLS i estan situades a babord i estribord de la coberta de vol, respectivament. MOVLAS no és més que una sèrie vertical de làmpades taronges controlades manualment per l'LSO amb un controlador manual per simular la pilota; no compensa automàticament el moviment de la nau de cap manera. Tot l'equipament MOVLAS és mantingut i muntat pels ICs i EMs dins de la Divisió V2 del Departament de l'Aire.

Components MOVLAS Caixa de llum MOVLAS no és més que una sèrie vertical de làmpades taronges controlades manualment per l'LSO amb un controlador manual per simular la pilota.Carrier Naval Aviation Training and Procedures Standardization (CV NATOPS) Manual Controlador manual El controlador manual es troba a l'estació de treball LSO. Es proporciona una nansa perquè l'LSO pugui seleccionar la posició de la mandonguilla. L'interruptor de pickle està connectat a l'extrem del mànec del controlador. A mesura que la maneta del controlador LSO es mou amunt o avall, s'encenen tres o quatre llums consecutives a la caixa de llum, proporcionant així una mandonguilla. Repetidors Els repetidors MOVLAS mostren on l'LSO està mostrant la mandonguilla al pilot. Un repetidor es mostra al sistema integrat de vigilància per televisió de llançament i recuperació (ILARTS).

Coberta de llançament miniatura|Estabilització de punts del manual LSO NATOPS