Els circumcel·lions, o agonistici (com els anomenaven els donatistes), eren grups de radicals cristians romans del nord d'Àfrica entre principis i mitjans del segle IV. Inicialment es preocupaven per remeiar les queixes socials. Condemnaven la pobresa i l'esclavitud, i defensaven la cancel·lació dels deutes i l'alliberament dels esclaus. El terme «circumcel·lions» podria haver estat encunyat per crítics que es referien a ells com a circum cellas euntes (van voltant pels cellers) perquè «vagaven entre els camperols, vivint de tots aquells a qui intentaven adoctrinar».

Antecedents Els circumcel·lions van aparèixer per primera vegada cap al 317 i van actuar principalment a Numídia i a la Mauritània Sitifense.Atkinson, J. E. "Out of Order: The Circumcellions and Codex Theodosianus 16, 5, 52", Historia: Zeitschrift Für Alte Geschichte, vol. 41, no. 4, 1992, pp. 488–499. JSTOR Promovien idees de reforma social juntament amb esperances escatològiques. El bisbe Optat de Mílev diu que cap al 340 van iniciar un aixecament dirigit contra creditors i propietaris d'esclaus. Consideraven màrtirs aquells dels seus que morien quan es sufocava el disturbi. Agustí d'Hipona els va comparar amb una turba rústica que incitava a la violència contra els propietaris de terres.

Consideraven el martiri com la veritable virtut cristiana i, per tant, no estaven d'acord amb la seu episcopal de Cartago sobre la primacia de la castedat, la sobrietat, la humilitat i la caritat. En comptes d'això, es van centrar a provocar el seu propi martiri. En ocasions, els membres d'aquest grup atacaven legionaris romans o viatgers armats amb simples garrots de fusta per provocar-los perquè els ataquessin i els convertissin en màrtirs. D'altres interrompien els tribunals de justícia i provocaven verbalment el jutge perquè ordenés la seva execució immediata (un càstig habitual a l'època pel delicte de desacatament).

Postures Com que a l'Evangeli de Joan està escrit que Jesús va dir a Pere que desenganxés la seva espasa a Getsemaní (Joan 18:11), els circumcel·lions evitaven les armes blanques i utilitzaven garrots, als quals anomenaven «israelites». Fent servir els seus «israelites», els circumcel·lions atacaven viatgers a l'atzar pels camins mentre cridaven «Laudate Deum!» («Lloeu a Déu!» en llatí). El motiu d'aquestes pallisses a l'atzar era provocar que les víctimes els matessin per tal de morir com a màrtirs.

Preferien ser coneguts com a agonistici («lluitadors» per Crist).

Referències

Categoria:Àfrica romana Categoria:Història del cristianisme Categoria:Numídia