Els eclipsis solars de l'antiguitat coneguts a través de fonts històriques han tingut un paper important en l'estudi de la cronologia de diverses civilitzacions antigues i, en alguns casos, han estat relacionats amb esdeveniments polítics, militars o religiosos. Alguns d'aquests fenòmens van ser descrits directament per cronistes o autors antics, mentre que d'altres han estat identificats retrospectivament pels historiadors i astrònoms moderns a partir de relats que descriuen l'enfosquiment del Sol.

La identificació d'un eclipsi calculat astronòmicament amb un relat històric concret no sempre és segura. Com més antic és l'esdeveniment, més important és la incertesa derivada, entre altres factors, de les variacions de la velocitat de rotació de la Terra i del valor de ΔT utilitzat per reconstruir la trajectòria de l'ombra lunar. Per aquest motiu, algunes de les associacions històriques incloses en aquesta llista continuen sent objecte de debat.

Eclipsis solars d'importància històrica Data de l'eclipsi Tipus Saros Magnitud Gamma Màxim (UTC) Durada central Àrea relacionada Importància històrica 22 d'octubre de 2137 aC Anular 9 0.9736 0.3842 03:25:29 02m51.6s Xina Tradicionalment s'ha relacionat aquest eclipsi amb la història dels astrònoms xinesos Hsi i Ho, que haurien estat executats per no haver-lo predit. La identificació amb l'eclipsi del 22 d'octubre de 2137 aC, però, és conjectural i no es pot considerar segura.Duncan Steel, Eclipse: The Celestial Phenomenon That Changed the Course of History, Joseph Henry Press, 2001. 24 de juny de 1312 aC Total 35 1.0317 0.2617 10:30:50 04m33s Anatòlia Una de les possibles identificacions de l'anomenat eclipsi de Mursilis. Els annals del rei hitita Mursilis II esmenten un «auguri del Sol» durant el desè any del seu regnat. Diversos especialistes l'han identificat amb l'eclipsi total del 24 de juny de 1312 aC, cosa que permetria utilitzar-lo com a punt de referència per a la cronologia hitita. La identificació, però, no és unànime: també s'ha proposat un eclipsi del 13 d'abril de 1308 aC, i fins i tot s'ha qüestionat que el text descrigui necessàriament un eclipsi.Theo P. J. Van Den Hout, The Purity of Kingship: An Edition of CTH 569 and Related Hittite Oracle Inquiries of Tutẖaliya, 1998, p. 42 i següents.Trevor R. Bryce, The Kingdom of the Hittites, Clarendon Oxford University Press, 1998.Paul Åström, «The Omen of the Sun in the Tenth Year of the Reign of Mursilis II», a Horizons and Styles: Studies in Early Art and Archaeology in Honour of Professor Homer L. Thomas, 1993. 21 d'abril de 899 aC Anular 53 0.9590 0.8964 22:21:55 03m04s Xina Ha estat proposat com a explicació de l'anomenada «doble albada» descrita als Annals de Bambú, segons els quals durant el primer any del regnat del rei Yi «el Sol va sortir dues vegades a Zheng». La identificació és discutida: estudis posteriors han assenyalat dificultats per explicar el relat mitjançant aquest eclipsi anular.F. R. Stephenson, «A re-investigation of the 'double dawn' event recorded in the Bamboo Annals», Quarterly Journal of the Royal Astronomical Society, vol. 33, 1992. 15 de juny de 763 aC Total 44 1.0596 0.2715 08:14:01 05m00s Assíria És un dels eclipsis antics més importants per a la cronologia històrica. La llista d'epònims assiris registra que, durant l'any de Bur-Sagale de Guzana, hi hagué una revolta a Assur i que durant el mes de Simanu «el Sol fou eclipsat». La identificació amb l'eclipsi total del 15 de juny de 763 aC proporciona un punt d'ancoratge per a la cronologia assíria i, indirectament, per a altres cronologies de l'antic Pròxim Orient.Rawlinson, Henry Creswicke, «The Assyrian Canon Verified by the Record of a Solar Eclipse, B.C. 763», The Athenaeum: Journal of Literature, Science and the Fine Arts, núm. 2064, 18 de maig de 1867, p. 660–661. 6 d'abril de 648 aC Total 38 1.0689 0.6898 08:31:03 05m02s Mediterrània oriental S'ha relacionat amb un fragment del poeta grec Arquíloc, que descriu com Zeus va convertir el migdia en nit amagant la llum del Sol. La identificació habitual és amb l'eclipsi total del 6 d'abril de 648 aC. 28 de maig de 585 aC Total 57 1.0798 0.3201 14:22:26 06m04s Àsia Menor És el tradicionalment conegut com a eclipsi de Tales. Heròdot explica que durant una guerra entre els lidis i els medes el dia es convertí sobtadament en nit i que els dos exèrcits van interrompre el combat i acabaren cercant la pau. Heròdot també atribueix a Tales de Milet l'anunci previ del fenomen. La identificació amb l'eclipsi del 28 de maig de 585 aC és àmpliament acceptada, però la naturalesa i fins i tot la possibilitat de la suposada predicció de Tales continuen sent discutides pels historiadors de l'astronomia.Heròdot, Històries, I, 74.F. Richard Stephenson i Louay J. Fatoohi, «Thales's Prediction of a Solar Eclipse», Journal for the History of Astronomy, vol. 28, 1997, p. 279–282.Miguel Querejeta, «On the Eclipse of Thales, Cycles and Probabilities», 2013. 2 d'octubre de 480 aC o 17 de febrer de 478 aC Anular 65 / 42 0.9324 / 0.9451 0.4951 / 0.7877 11:51:00 / 09:58:51 07m57s / 06m00s Mediterrània Heròdot descriu un enfosquiment del Sol quan l'exèrcit de Xerxes es disposava a marxar de Sardes cap a Grècia. La identificació astronòmica d'aquest episodi és problemàtica, perquè la cronologia de la invasió persa no encaixa de manera senzilla amb els eclipsis calculats. Els eclipsis anulars del 2 d'octubre de 480 aC i del 17 de febrer de 478 aC han aparegut en la discussió historiogràfica, però no es pot identificar cap dels dos de manera segura amb el relat d'Heròdot.W. T. Lynn, «Eclipses during the war of Xerxes with the Greeks», The Observatory, vol. 7, 1884, p. 138–140.Eric Glover, «The Eclipse of Xerxes in Herodotus 7.37: Lux a non obscurando», The Classical Quarterly, vol. 64, núm. 2, 2014, p. 471–492. 3 d'agost de 431 aC Anular 48 0.9843 0.8388 14:54:52 01m04s Grècia i Mediterrània L'eclipsi va ser registrat per Tucídides durant el primer any de la guerra del Peloponès. Plutarc relata, a més, una anècdota segons la qual Pèricles va tranquil·litzar el timoner de la seva nau tapant-li els ulls amb la capa i explicant-li que l'eclipsi era un fenomen semblant, produït per un objecte que ocultava el Sol. 6 de maig de 319 Total 72 1.0508 0.5319 14:24:49 03m56s Geòrgia S'ha proposat que aquest eclipsi podria ser l'origen natural del relat tradicional sobre la conversió al cristianisme del rei Mirian III d'Ibèria. Segons les fonts medievals, mentre el rei era de cacera es va produir una foscor sobtada i la llum va retornar després que invoqués el Déu dels cristians. Un estudi astronòmic modern considera l'eclipsi total del 6 de maig de 319 un candidat plausible, però els mateixos autors remarquen que això no permet demostrar que el relat històric descrigui realment aquest fenomen.Jefferson Sauter, Irakli Simonia, F. Richard Stephenson i Wayne Orchiston, «The Legendary Fourth-Century Total Solar Eclipse in Georgia: Fact or Fantasy?», a New Insights From Recent Studies in Historical Astronomy, Springer, 2015, p. 25–45. 17 de juliol de 334 Anular 80 0.9759 0.3168 11:21:41 02m23s Itàlia i mar Mediterrània L'eclipsi és esmentat per l'escriptor i astròleg romà Firmicus Maternus a la seva obra Matheseos libri octo, que el situa durant el consolat d'Optat i Paulí. La referència és especialment útil per datar la composició de l'obra de Firmicus.Firmicus Maternus, Matheseos libri octo, I, 4, 10.

Estadístiques Eclipsis totals més llargs La taula següent recull els deu eclipsis totals de més durada entre el segle XXX aC i el segle IV. Les durades corresponen al màxim de la fase de totalitat al llarg de la trajectòria central.

Data de l'eclipsi Durada central Referència 30 de maig de 2585 aC 07m17s 10 de juny de 2567 aC 07m21s 6 de maig de 2249 aC 07m20s 17 de maig de 2231 aC 07m21s 5 de juny de 762 aC 07m25s 15 de juny de 744 aC 07m28s 26 de juny de 726 aC 07m18s 16 de juny de 345 07m17s 27 de juny de 363 07m24s 8 de juliol de 381 07m22s

Eclipsis solars per segle La taula següent mostra el nombre d'eclipsis solars de cada segle entre el segle XX aC i el segle IV, classificats en parcials, anulars, totals i híbrids. La columna de durada correspon a l'eclipsi anular més llarg de cada segle, no a l'eclipsi total més llarg.

Segle Nombre Parcials Anulars Totals Híbrids Eclipsi anular més llarg Data Mesos amb dos eclipsis Referència segle XX aC 239 84 71 62 22 11m38s 28 de desembre de 1983 aC març de 1958 aC segle XIX aC 253 93 80 63 17 08m57s 28 d'octubre de 1896 aC gener de 1806 aC segle XVIII aC 254 95 74 64 21 11m10s 10 de novembre de 1710 aC — segle XVII aC 230 75 71 60 24 12m07s 12 de desembre de 1656 aC juliol de 1611 aC segle XVI aC 225 78 67 59 21 10m07s 25 de gener de 1583 aC juny de 1535 aC; maig de 1524 aC segle XV aC 226 77 69 62 18 10m00s 25 de setembre de 1410 aC abril de 1448 aC segle XIV aC 234 76 84 68 6 11m29s 18 de novembre de 1320 aC — segle XIII aC 250 93 86 64 7 11m11s 9 de desembre de 1284 aC desembre de 1210 aC segle XII aC 252 93 89 63 7 10m27s 14 de desembre de 1108 aC octubre de 1123 aC; setembre de 1112 aC segle XI aC 238 79 91 68 0 10m34s 25 de desembre de 1090 aC agost de 1036 aC; juliol de 1025 aC; juny de 1014 aC segle X aC 226 84 75 61 6 09m01s 24 d'octubre de 984 aC — segle IX aC 225 80 75 66 4 10m21s 7 de novembre de 817 aC — segle VIII aC 234 79 88 64 3 11m29s 10 de desembre de 763 aC — segle VII aC 253 96 87 63 7 10m06s 22 de novembre de 604 aC desembre de 689 aC; novembre de 678 aC; octubre de 602 aC segle VI aC 255 96 86 65 8 10m50s 4 de gener de 531 aC setembre de 591 aC; agost de 515 aC; juliol de 504 aC segle V aC 241 84 78 62 17 10m24s 26 de gener de 495 aC maig de 417 aC segle IV aC 225 83 63 56 23 10m16s 7 de desembre de 391 aC — segle III aC 226 83 62 57 24 11m47s 30 de novembre de 214 aC — segle II aC 237 80 73 63 21 12m08s 22 de desembre de 178 aC — segle I aC 251 92 77 65 17 08m51s 14 de febrer de 87 aC — segle I 248 90 75 58 25 11m18s 4 de novembre de 96 agost de l'any 7; juliol del 18; abril del 97 segle II 237 80 77 64 16 12m23s 7 de desembre de 150 — segle III 227 79 74 69 5 11m09s 8 de gener de 205 — segle IV 222 73 76 66 7 10m44s 2 de gener de 363 —

L'eclipsi anular del 7 de desembre de 150, amb una durada màxima de 12 minuts i 23 segons, és l'eclipsi anular més llarg del període de cinc mil·lennis comprès entre el 2000 aC i l'any 3000.

Referències

Categoria:Eclipsis solars