Stephon Haigh-Solomon Alexander (nascut el 30 de març de 1971) és un físic teòric, cosmòleg, músic de jazz professional i autor.
Biografia Alexander va néixer a Trinitat i es va traslladar als Estats Units quan tenia vuit anys. Es va criar al Bronx, Nova York i va assistir a la DeWitt Clinton High SchoolMarykwas, Donna (November 19, 2010). "PBS NOVA's secret life of scientist Stephon Alexander: sax-playing physicist". on el seu professor de física Daniel Kaplan el va inspirar a estudiar física. Va estudiar al Haverford College de Pennsilvània, on es va unir a l'equip d'atletisme i va estudiar física i sociologia, realitzant pràctiques d'estiu a la Universitat Carnegie Mellon. Alexander atribueix a la tutoria propera dels professors de Haverford el fet d'haver-se assegurat una plaça de postgrau al Departament de Física de la Universitat de Brown, on va treballar primer amb Leon Cooper, després amb Mike Kosterlitz i finalment amb Robert Brandenburger, amb qui Alexander va completar la seva tesi doctoral en el camp de la cosmologia de cordes.
Després de rebre el seu doctorat, Alexander va esdevenir investigador a l'Imperial College de Londres, així com al Stanford Linear Accelerator Center de la Universitat de Stanford. Alexander ha tingut càrrecs docents a Penn State, Haverford College i Dartmouth College abans d'incorporar-se al professorat de la Universitat de Brown. Alexander va ser el president de la Societat Nacional de Físics Negres (National Society of Black Physicists). També és el director executiu de Science and Arts Engagement New York Inc. (SAENY).
Vida acadèmica Alexander va començar la seva carrera acadèmica com a investigador postdoctoral a l'Imperial College de Londres (2000-2002) i més tard va passar a ser investigador postdoctoral al SLAC de la Universitat de Stanford i a l'Institut de Física Teòrica (2002-2005). El 2005 es va convertir en professor ajudant de física a la Universitat Estatal de Pennsilvània. El 2008 va treballar al Haverford College com a professor associat de física, la qual cosa el va portar als seus càrrecs de professor associat de ciències naturals Ernest Everett Just 1907 i professor associat de física i astronomia al Dartmouth College. Alexander també treballa com a professor a la Universitat de Brown i ha passat gran part de la seva carrera com a defensor de la primera generació universitària. També defensa els grups històricament subrepresentats en les ciències. És membre del consell de redacció de Universe.
Recerca El juny de 2012, Alexander va ser coautor d'un article que reinterpretava la gravetat de Hořava–Lifshitz. L'article, Hořava-Lifshitz theory as a fermionic aether in Ashtekar gravity, descrivia com la teoria HL podia sorgir de manera natural. Els autors també van teoritzar que la gravetat HL es podria interpretar com un corrent de tipus temps que omple l'espai-temps.Stephon Alexander; Joao Magueijo; Antonino Marciano (June 2012). "Hořava-Lifshitz theory as a Fermionic Aether in Ashtekar gravity". INSPIRE-HEP
El desembre de 2012, Alexander va ser coautor de l'article "Gravitational origin of the weak interaction's chirality".Stephon Alexander; Antonino Marciano; Lee Smolin (December 2012). "Gravitational origin of the weak interaction's chirality". INSPIRE-HEP. Centrant-se en el grup de Lorentz, els autors van estudiar la unificació de les interaccions electrodèbil i gravitatòria i la connexió espai-temps. Els autors van teoritzar, de manera similar a Plebanski i Ashtekar, com aquestes interaccions febles en la meitat quiral dreta en la connexió espai-temps podrien explicar la interacció feble.
La teoria dissenyada per Alexander i els seus coautors es va dividir en dues fases. La primera és una fase simètrica de paritat, similar als estudis i treballs de Speziale. La següent fase depèn de si la paritat es trenca o no. Sota el trencament, mostra un Fermió de Dirac expressant-se com un neutrí quiral.
Pels mateixos dies, Alexander va ser coautor d'un altre article centrat en l'estudi del temps elèctric en cosmologia quàntica. L'article va formular i estudiar noves possibilitats del comportament quàntic de l'espai-temps.Stephon Alexander; Martin Bojowald; Antonino Marciano; David Simpson (December 2012). "Electric Time in Quantum Cosmology". INSPIRE-HEP.
Alexander ha treballat principalment per estendre l'espai-temps corbat de la teoria de la relativitat general d'Einstein, portant-lo als extrems en la connexió entre les entitats més petites i més grans de l'univers.
Alexander ha treballat com a director del programa EE Just STEM Scholars Program del Dartmouth College, ha fet voluntariat oferint xerrades públiques a escoles dels barris de la ciutat, ha ensenyat matemàtiques a les presons i manté un seguiment d'activitats rellevants per a la seva tasca acadèmica.
El febrer de 2013, Alexander va escriure a The New York Times sobre la necessitat que els acadèmics negres estableixin una tendència positiva per a la propera generació. En l'article, va recórrer a diverses experiències personals de la seva pròpia educació i vida."Black Academics Have a Responsibility to the Next Generation". NY Times. February 4, 2013.
Alexander ha estat entrevistat o citat en mitjans de comunicació com el Tavis Smiley Show, la revista Forbes, NPR, Brian Lehrer Show, Science Salon/Skeptic Society, la revista Downbeat, i el Mercury News.
Música El seu àlbum amb Rioux va ser Here Comes Now. Alexander i el baixista Melvin Gibbs van formar un grup que van anomenar God Particle. Alexander és també l'autor de The Jazz of Physics, un llibre que tracta sobre el vincle entre la música i l'estructura de l'univers.
En un documental de Nova, Alexander va aparèixer parlant sobre la seva vida com a saxofonista de jazz, alhora que treballava com a físic de dia.
Referències
Categoria:Cosmòlegs Categoria:Músics de jazz estatunidencs Categoria:Físics teòrics Categoria:Alumnes de la Universitat Brown Categoria:Alumnes del Haverford College Categoria:Astrofísics estatunidencs Categoria:Artistes de Trinidad i Tobago Categoria:Nascuts el 1971