Crist lliurant les claus a sant Pere és un fresc del pintor del Renaixement italià Pietro Perugino realitzat entre 1481 i 1482 i situat a la Capella Sixtina, a Roma.

Història L'encàrrec de l'obra es remunta al 1480, quan Perugino estava decorant una capella a l'antiga basílica de Sant Pere de Roma. El papa Sixt IV va quedar molt satisfet amb la seva feina i va decidir encarregar-li també la decoració de la nova capella que havia fet construir al Palau Apostòlic. A causa de la magnitud de l'obra, més tard es van unir a Perugino un grup de pintors de Florència, com ara Sandro Botticelli, Domenico Ghirlandaio i d'altres.

Mentre es creava l'obra, una visita d'Alfons II de Nàpols va fer que se l'afegís a la part extrema esquerra del grup de figures del primer pla. Per equilibrar la imatge, es va afegir un apòstol sobre la figura de sant Pere.

Descripció miniatura|Detall de sant Pere i els apòstols La escena, part de la sèrie de les Històries de Jesús a la paret nord de la capella, és una referència a l'Evangeli de Mateu 16 en què Jesús diu que donarà "les claus del regne del cel" a Sant Pere. Aquestes claus representen el poder de perdonar i compartir la paraula de Déu, donant-los així el poder d'obrir les portes del cel a d'altres. Les figures principals s'organitzen en un fris en dues files molt compactes a prop de la superfície de la imatge i molt per sota de l'horitzó."Perugino ". UXL Encyclopedia of World Biography, 2003. Retrieved on June 2, 2008. El grup principal, que mostra Crist lliurant les claus d'or i d'argent a sant Pere de genolls, està envoltat pels altres apòstols, incloent-hi Judes (la cinquena figura a l'esquerra de Crist), tots amb nimbe, juntament amb retrats de contemporanis, com un que es considera un autoretrat (el cinquè des de la vora dreta). La plaça plana i oberta està dividida per pedres acolorides en grans rectangles en escorç. Al centre del fons hi ha un temple que s'assembla a l'església ideal de Sobre l'arquitectura de Leon Battista Alberti; a cada costat hi ha arcs de triomf amb inscripcionsIm[m]ensu[m] Salamo[nis] templum tu hoc quarte sacrasti – Sixte opibus dispar religione prior (). que vinculen Sixt IV amb Salomó, recordant el temple amb pòrtics d'aquest últim. Esparsos en el terme mitjà hi ha dues escenes de la vida de Crist, que inclouen el Tribut de la moneda a l'esquerra i la lapidació de Crist a la dreta. esquerra|miniatura|Detall de l'edifici central L'estil de les figures està inspirat en el d'Andrea del Verrocchio. La dinàmica dels vestits, amb la seva complexitat, i les figures (especialment diversos apòstols, com sant Joan Evangelista, de trets bells, llargs cabells ondulats, posat elegant i refinament) recorden el Sant Tomàs del grup de bronze de Verrocchio a Orsanmichele. Les poses dels actors s'adscriuen a un nombre reduït d'actituds bàsiques que es repeteixen de manera constant, sovint de manera invertida d'un costat a l'altre, cosa que indica l'ús del mateix cartró. Són figures gràcils i elegants que tendeixen a plantar-se fermament a terra. Els seus caps són petits en proporció amb la resta del cos, i els seus trets estan delicadament perfilats amb una gran atenció als detalls menors.

El temple octagonal de Jerusalem i els seus porxos, que dominen l'eix central, devien tenir al darrere un projecte creat per un arquitecte, però el tractament de Perugino és com la representació d'un model de fusta, pintat amb precisió. L'edifici amb els seus arcs serveix de fons davant del qual es desenvolupa l'acció. Perugino fa una contribució significativa en la representació del paisatge. La sensació d'un món infinit que s'estén per l'horitzó és més fort que en gairebé qualsevol altra obra dels seus contemporanis, i els arbres plumosos contra el cel núvol amb els turons blaus-grisos a la llunyania representen una solució que els pintors posteriors trobarien instructiva, especialment Rafael.

L'edifici del centre és similar al de El casament de la Verge de Perugino, així com al pintat per l'alumne de Perugino, Pinturicchio, a les seves Històries de Sant Bernardí a la capella Bufalini de Santa Maria in Aracoeli.

Llegenda Es creia que el fresc era un bon presagi durant els conclaus papals: la superstició sostenia que el cardinal que (per sorteig) era allotjat a la cel·la situada sota el fresc tenia moltes probabilitats de ser elegit papa. Els registres de l'època indiquen que almenys tres papes es van allotjar sota el fresc durant els conclaus que els van elegir: el papa Climent VII, el papa Juli II i el papa Pau III.Chambers, DS. 1978. "Papal Conclaves and Prophetic Mystery in the Sistine Chapel". Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, Vol. 41: 322–326.

Referències

Obres citades

Bibliografia

Categoria:Sant Pere Categoria:Santa Seu Categoria:Quadres del Renaixement