Chex Quest és un videojoc de trets en primera persona no violent creat el 1996 i publicat el 1997 per Digital Café. Originalment va ser concebut com una promoció dels cereals Chex adreçada a infants de sis a nou anys o més. És una conversió total del videojoc, més explícitament violent, Doom, concretament de la versió The Ultimate Doom.
Chex Quest va guanyar un Golden EFFIE Award per efectivitat publicitària i un Golden Reggie Award per assoliment promocional el 1998. També és conegut per haver estat el primer videojoc inclòs com a regal dins d'una capsa de cereals. Amb els anys ha desenvolupat un culte de seguidors, descrit com una comunitat especialment devota al voltant d'un producte publicitari d'una altra època.
El 2019, General Mills va reeditar Chex Quest, juntament amb la seqüela del 2008 que fins aleshores no era oficial, i va produir un minidocumental disponible a YouTube. S'hi pot jugar en català mitjançant UZDoom, un source port modern compatible amb els jocs clàssics basats en el motor de Doom, que incorpora una traducció catalana a càrrec de Júlia Rossell Saldaña.
Jugabilitat
Basat originalment en el motor de Doom, la jugabilitat de Chex Quest és substancialment idèntica a la del seu predecessor. El joc es juga en perspectiva de primera persona, amb el personatge del jugador desplaçant-se per entorns quasi tridimensionals mentre els enemics intenten atacar-lo i immobilitzar-lo. Al llarg del camí es poden trobar diversos potenciadors, armes i munició de temàtica cerealera que milloren la salut del personatge i li permeten contraatacar o fugir amb més eficàcia.
Quan el cap final és derrotat a l'últim nivell, el joc es completa. Tanmateix, hi ha algunes diferències importants respecte de Doom, especialment pel que fa als perfils dels enemics —com la pèrdua dels atacs a distància dels enemics de nivell baix i la pèrdua de moviment dels enemics de nivell alt— i al nombre de nivells de cada món, restringit a cinc nivells a Chex Quest.
Argument Ambientat en un planeta llunyà anomenat Bazoik, el joc segueix el Chex Warrior, un soldat vestit amb una armadura amb forma de cereal Chex, que intenta frustrar la invasió del planeta per part dels Flemoids, una espècie d'invertebrats verds i viscosos. Els Flemoids han infestat el planeta i han capturat molts colons indefensos, que el Chex Warrior ha de salvar.
Les armes principals del protagonista són uns dispositius anomenats «zorchers», que teletransporten els enemics a la seva dimensió d'origen. El joc comença a la plataforma d'aterratge del centre de recerca de Bazoik. Altres nivells inclouen el laboratori, l'arboretum i, finalment, les cavernes de Bazoik, on els Flemoids han establert la seva colònia. La seva arma principal és l'ús de moc com a projectil.
Desenvolupament Produït per un equip petit amb un pressupost d'uns 500.000 dòlars, Chex Quest va ser creat per l'agència promocional WatersMolitor, contractada per Ralston Foods per promocionar la marca de cereals Chex. El concepte original del joc va ser creat per Dean Hyers i Mike Koenigs com un joc d'ordinador en CD-ROM no violent que es distribuiria amb 5,7 milions de capses de cereals Rice Chex, Wheat Chex i Corn Chex. L'objectiu era presentar Chex com un cereal emocionant i divertit per als infants, alhora que s'apel·lava a sensibilitats modernes dirigint-se als propietaris de PC domèstics. El joc havia de ser un programa d'alta qualitat amb un valor comercial normal d'entre 30 i 35 dòlars, però s'oferiria gratuïtament als consumidors i sense incrementar el preu de la capsa de cereals.
El desenvolupament de Chex Quest va diferir del desenvolupament tradicional de videojocs perquè el motor de joc bàsic ja existia, i la major part del procés de creació consistia a fer canvis estètics en la música i els gràfics de The Ultimate Doom. Per raons pressupostàries, es va contactar amb id Software i es va obtenir una llicència barata del motor de Doom, que aleshores es considerava obsolet arran del recent llançament de Quake. Chex Quest va ser la primera incursió professional en el desenvolupament de videojocs de l'artista principal Charles Jacobi i del programador Scott Holman, tot i que tots dos ja havien modificat nivells de Doom anteriorment. En una entrevista amb la revista PC Gamer el 2009, Jacobi va afirmar que el principal motiu de l'èxit durador de Chex Quest era que, en el fons, continuava sent una versió disfressada de Doom, amb una dinàmica de joc bàsicament inalterada. De fet, el joc ha estat reconegut per tenir sentit de l'humor sobre la seva identitat i els seus orígens.
Els aspectes humorístics de la conversió prenen la forma d'acudits interns relacionats amb Doom, sorgits de la «traducció» gairebé exacta d'elements decoratius no essencials de Doom en equivalents no essencials de Chex Quest. Així, els cossos ensangonats i torsos convulsos de Doom es transformen en peces de cereal cobertes de substància viscosa i víctimes de cereal que es retorcen intentant alliberar-se del moc a Chex Quest. De la mateixa manera, segons la trama, el comptador de «salut» representa la capacitat de moviment del Chex Warrior, amb el 0% indicant que està completament cobert de moc i no es pot moure. La imatge del Chex Warrior a la barra d'estat apareix progressivament més coberta de moc, a diferència de la cara sagnant del Doomguy a la barra d'estat de Doom. Com que el temps era limitat, es van utilitzar eines preexistents populars entre la comunitat d'aficionats de Doom, com eines de creació de nivells. Els efectes sonors, com la vocalització característica dels Flemoids, van ser creats pel director creatiu Dean Hyers i el dissenyador d'àudio Andrew Benson experimentant en una cabina de so.
Durant el desenvolupament, les decisions estètiques havien de ser aprovades per Ralston, cosa que va comportar diverses modificacions. Els zorchers, per exemple, havien estat concebuts inicialment amb l'aspecte d'una pistola de raigs clàssica, però es van modificar perquè semblessin un comandament a distància o un tricordador de Star Trek, arran de la preocupació de Ralston que s'assemblessin massa a una arma violenta. Totes les armes més potents es van dissenyar posteriorment a partir del model del tricordador. Tot i això, el Zorch Launcher i el Phasing Zorcher es van modificar de nou cap al final de la fase de disseny perquè tinguessin un aspecte més distintiu. Les armes zorch també havien de «neutralitzar» originalment els Flemoids amb aliments nutritius, com rodanxes de plàtan, llet i maduixes, però es va descartar aquesta idea per la preocupació de Ralston que pogués fomentar les guerres de menjar. Finalment, es va decidir que el zorcher emetés llum rosa i «enviés» els Flemoids de tornada a la seva dimensió, fent-los desaparèixer. Els primers dissenys del Chex Warrior també feien que el seu cap i el seu cos fossin una sola peça gegant de cereal Chex. Tanmateix, això es va modificar per semblances estètiques amb els personatges animats de M&M's. Els Flemoids eren originalment grocs, però es van canviar a verds per limitacions de la paleta de colors de Doom.
Altres membres de l'equip de desenvolupament van ser la productora Kimberly Hyers, el coordinador tècnic Dave Brus i la cap de projecte Mary Bregi.
Promoció Per donar suport a la promoció, es van incloure cupons i anuncis en diaris i revistes amb una circulació total de quaranta-dos milions d'exemplars; també es va afegir art promocional a la part frontal de totes les capses que contenien el joc, es va emetre un anunci televisiu de trenta segons i es va llançar un lloc web, chexquest.com, amb trucs del joc, receptes amb Chex i més detalls de la trama, com biografies dels personatges. Per reduir els costos de desenvolupament, WatersMolitor va establir una aliança promocional amb America Online, que va fabricar els CD. A canvi, totes les còpies de Chex Quest incloïen el programari d'AOL i una oferta de subscripció de «50 hores gratuïtes». WatersMolitor també va crear una línia telefònica d'ajuda per als jugadors que tinguessin problemes amb el joc i va contractar la llavors emergent empresa de nous mitjans Digital Café perquè aportés la programació, la trama, les animacions, la música original i l'art del joc.
Comparació amb Doom Alguns paràmetres que es fan servir per iniciar Doom també es poden utilitzar per iniciar Chex Quest. Malgrat les grans diferències visuals i temàtiques respecte del seu predecessor, encara hi ha alguns elements residuals, com nivells d'altres episodis de The Ultimate Doom i alguns textos interns del joc.
Mentre que Doom té un sistema de trucs en què tots els codis comencen per «id», els codis de Chex Quest es basen en noms de persones de l'equip de producció del joc, amb algunes excepcions. Els efectes sonors de PC Speaker de la versió MS-DOS de Doom van ser modificats i reutilitzats a Chex Quest. Mentre que Doom està classificat per a públic adult, Chex Quest va ser concebut com un joc familiar i adequat per a tots els públics. Gairebé tots els gràfics i sons de Doom van ser substituïts, des de les textures fins als enemics i les armes.
Nivells sobrants Chex Quest només té els cinc primers nivells de The Ultimate Doom convertits per al joc. Alguns nivells sobrants són jugables —en forma de conversions de Chex Quest— només mitjançant el paràmetre d'inici que permet saltar a un nivell concret. Aquests nivells sobrants inclouen els mapes 6 a 9 de l'episodi 1, així com tots els mapes dels episodis 2, 3 i 4. En aquests nivells, la música torna a ser la banda sonora original de The Ultimate Doom. Després d'utilitzar el paràmetre de salt de nivell per accedir als mapes E3M1 o E4M1, la resta de nivells fins al mapa 5 dins l'episodi seleccionat es poden jugar completant-los en ordre, tal com passa amb la progressió estàndard de Doom o Chex Quest. Tanmateix, diversos errors impedeixen que alguns altres nivells es carreguin després de completar el nivell anterior; de la mateixa manera, E4M9 no es pot assolir des d'E4M2 com hauria de passar. Completar E2M5 —per qualsevol de les dues sortides— mostra la imatge final original que apareixia al final de The Shores of Hell, el segon episodi de Doom, i completar E3M5 mostra la seqüència final dInferno, el tercer episodi. De la mateixa manera, completar E4M5 mostra la imatge final de Thy Flesh Consumed, el quart i últim episodi de The Ultimate Doom. Les dues últimes seqüències inclouen una conilla decapitada anomenada Daisy.
Els textos d'intermedi dels episodis, que originalment a Doom apareixien en completar E1M8, E2M8, E3M8 i E4M8, es troben en forma modificada a Chex Quest. Així, en completar E1M5 a Chex Quest apareix un nou missatge que indica que la missió s'ha complert i pregunta si el jugador està preparat per a la següent missió. Completar el nivell sobrant E2M5 mostra el missatge «You've done it!», que no apareix mai a The Ultimate Doom. De manera semblant, el text d'intermedi que apareix en completar E3M5 diu «Wonderful job!», i el que apareix en completar E4M5 diu «Fantastic», textos que tampoc no apareixen al joc original. Charles Jacobi ha afirmat que mai no hi va haver plans de produir més de cinc nivells, i que sabia que Scott Holman, un altre programador, havia revisat les cadenes de text i havia canviat les que semblaven inapropiades, sense saber exactament on apareixerien.